Encaix de bolillos
El encaix de bolillos és una tècnica d'encaix textil, considerada com un ofici artesanal,[1] que consistix en entretejer fils que inicialment estan enrollados en bobinas, cridades bolillos, per a manejar-los millor. A mida que progressa el treball, el teixit se subjecta per mig de alfileres clavats en una almohadilla, que es diu "mundillo". El lloc dels alfileres normalment ve determinat per un patró de agujeritos en la almohadilla, també conegut com "picat".[2]
Orige
[editar | editar còdic]Un testament de 1493 de la família milanesa Sforza, menciona un encaix creat en dotze bolillos.[3] Hi ha dos llibres que representen les primeres descripcions de patrons coneguts per a encaixos de bolillos, Li Pompe de Venècia i Nüw Modelbuch[4] de Zürich.
L'encaix de bolillos es va desenrollar a partir de la pasamanería o la fabricació de trenes en l'Itàlia de el XVI.[5]
Gènova era famosa per les seues trenes, per lo que no era sorprenent trobar encaixos de bolillos desenrollats en la ciutat. La tècnica va viajar junt en les tropes espanyoles per Europa.
Els passages toscos de fils envolts en or i argent o sedes de colors es varen tornar gradualment més fins, i més vesprada es va utilisar fil de lli blanquejat per a fer trenes i ribets.
La confecció d'encaix de bolillos era més fàcil de deprendre que l'elaborat calat de el XVI, i les ferramentes i materials per a fer encaixos de bolillos de lli eren econòmics. Hi havia un mercat llest per a l'encaix de bolillos de totes les calitats, i les dònes de tota Europa pronte varen escomençar a treballar en l'ofici, que generava millors ingressos que el hilado, la costura, el teixit o atres arts textils caseres. La confecció d'encaixos de bolillos es va establir en escoles de caritat, cases de beneficencia i convents.
En el XVII, els centres textils de Flandes i Normandia varen eclipsar a Itàlia com les principals fonts de l'encaix de bolillos fi, pero fins a l'arribada de la mecanisació, l'encaix a mà va continuar practicant-se en tota Europa, sofrint solament en aquells periodos de simplicitat quan l'encaix mateix va caure, passat de moda. Alguns artesans d'encaix calificats treballen per a recrear patrons d'encaix més antics basats en els retrats d'época i les mostres d'encaix existents. En pintures que tenen suficient detall, les peces completes poden ser reconstruïdes per encajeras que comprenguen les primeres tècniques i detalls estructurals.[6][7]
Tipos
[editar | editar còdic]L'encaix de bolillos es pot realisar en fils fins o grossos. Tradicionalment, es feya en lli, seda, llana i posteriorment en cotó. També en fils de metals preciosos. Hui en dia també es realisa en una gran varietat de fibres sintètiques, en arams o atres filaments.
Entre els elements de disseny que es poden realisar hi ha teixits (tela), rets , trenes, puntilles, quadros i farcidures, encara que no tots els tipos d'encaix de bolillos inclouen tots eixos elements.
Molts tipos d'encaix es varen inventar durant l'época d'apogeu del brodat (aproximadament entre 1500 i 1700) ans que les màquines bordadoras automàtiques estigueren disponibles.
L'aparició de la màquina de brodar dissenyada per John Heathcoat en 1806 al principi va servir d'acicat als artesans per a que inventaren dissenys més complicats que les màquines no podien realisar, encara que finalment la mecanisació va deixar sense treball als artesans casi completament. La reaparició del brodat és un fenomen recent i, en general, és considerat com un hobby (afició, en castellà), encara que seguix havent gremis d'artesans que es reunixen periòdicament en llocs com Devonshire (Anglaterra) i Orange County (Califòrnia). En els pobles europeus a on l'encaix va ser una volta una indústria important, en especial, Bèlgica, Anglaterra, Espanya i França, les encajeras encara ensenyen el seu art i venen les seues mercaderies, encara que la seua clientela ya no és la mateixa, de la noblea més rica s'ha passat al turiste curiós.
Alguns estils d'encaix molt coneguts són:
- Honiton - una varietat anglesa molt delicada, en moltes flors.
- Torchon - molt coneguda per les seues belles redecillas a sovint geomètriques.
- Cluny - molt llauger i delicat, en flors, trenes i puntilles (llaços de fil molt menuts).
- Bedfordshire (beds) - té llínees que fan ones i puntilles (per a dificultar la còpia per màquines).
- encaix de Buckinghamshire, punt Bucks - molt "entrellaçat" en rets d'hexàgons característics i a sovint en fils "cojos" (un fil més gros entrellaçat per a donar més émfasis).
-
El primer pla de l'esquena mostra que els empasts estan coser a les costelles i nugats
-
Una sola trena pot elegir un camí inteligent per a construir una farcidura en costures pero sense nugar
-
Malla (o sol) en un cordoncillo solitari
-
Picots. Superior: doble roll, inferior simple roll.
-
Treball elevat, una nervadura en la part superior de la secció esquerra, un roll en la part superior de la secció dreta
-
Contes rectangulars
-
Una atra forma comuna de contes disposts com a pétals de flors.
-
Motiu de malla de sol; toilé en gimp, cantó de mija puntada, pétals de tela puntada
-
Motius d'encaix parcial, abans de ensamblar
-
Part completa d'encaix
-
Una cinta (o trena) en el costat dels peus a l'esquerra i un costat del cap a la dreta
-
Part superior de la capçalera del peu inferior
Camariñas
[editar | editar còdic]
El poble de Camariñas donava nom als encaixs de bolillos que es feyen en tota Galícia (Espanya), i que actualment tornen a cobrar auge en la regió en el respal del govern autonòmic.
S'amprava el fil de lli, que es cultivava abundantment en Galícia. En la catedral de Toledo, en la primera mitat de el XVI, apareixen compres de fil gallec, lo que sembla indicar que s'exportava al restant de la península.
És est un encaix del tipo guipur a on els fulls constituïxen els elements bàsics de la decoració. Es formen roses, estreles, falagueres sobre un fondo enreixat fet en trenats en virgulitas i creuats a voltes molt complexos que formen vilanos o milanos.
Quan s'utilisa com a fondo el punt de gasilla (mig punt, punt d'esperit) se superponen les hojitas de guipur, creant peces en relleu. Pero també les cal estan fetes solament en fulls de guipur, sense cap tipo de fondo.
Encaix en Catalunya
[editar | editar còdic]Encara que en Catalunya es confeccionava encaix des de el XVI és a partir de el XIX quan l'encaix artesà català adquirix un gran prestigi. Diverses empreses d'encaix ubicades en Barcelona o en els pobles d'entorn realisen treballs de gran calitat. En Catalunya moltes empreses es varen especialisar en la realisació de peces en blonda, un encaix realisat en seda i els dissenys es caracterisaven pels elements florals. Esta és la tècnica que s'utilisa per a la realisació de les mantillas. Una de les grans empreses d'encaix va ser la Casa Fiter de Barcelona, fundada en 1845 que va participar en numeroses exposicions internacionals.
Una de les tècniques pròpies de Catalunya és el ret fi o encaix d'Arenys, una tècnica derivada de la blonda realisada en cotó i de color blanc, en dissenys geomètrics o de dibuixos simples. Esta tècnica s'aplicava freqüentment en l'indumentària religiosa: albas, roquetes.
Encaixos d'Almagro
[editar | editar còdic]
En el XIX el centre més important de producció en Espanya de blondas, una variant d'encaix de bolillos realisada en fil de seda, se situava en Almagro, sent molt renombrado per les seues mantillas. Allí, gran número de fàbriques manufactureras rivalizaban entre sí, be per la colecció de dibuixos, be pel número, el gust artístic o el punteado.
L'encaix de bolillos i la blonda constituïxen una tradició transmesa de mares a filles i ben conservada en esta vila i alguns atres municipis del Camp de Calatrava, en la que encara es confeccionen els seus renombradas mantillas. Existix en Almagro un Museu d'Encaix i Blonda de propietat municipal.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Teresa Rei. «En quins racons d'Espanya perdura l'encaix de bolillos com a ofici artesanal». Consultat el 7 de juliol de 2021.
- ↑ Gillow, John; Sentance, {{{nom2}}} (2000). Teixits del món: guia visual de les tècniques tradicionals (en és), Editorial NEREA. ISBN 9788489569416.
- ↑ La Dentelle Belge, Brussel: L. Lebègue, p. 10.
- ↑ Li Pompe, 1559 : patterns for Venetian bobbin lace, Levey, Santina M., Payne, Patricia C., Carlton, Bedford: R. Bean. OCLC 12663277. ISBN 0-903585-16-2.
- ↑ Janine Montupet, Ghislaine Schoeller (1988). Fabuleuses dentelles, Robert Laffont, pp. 16–18. ISBN 9782221057544.
- ↑ «Lace for Lady Anne Clifford by Gilian Dye» (en en-gb).
- ↑ «'Portraits and Lace' by Gil Dye» (en en-gb).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Encaixe de bolillos.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «encaje de bolillos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.