Anar al contingut

Iglésia arciprestal de l'Asunción de La nostra Senyora (Llíria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia arciprestal de l'Asunción de La nostra Senyora (Llíria)

La basílica arciprestal de l'Asunción de La nostra Senyora, de Llíria, d'estil barroc, data d'el XVII. El seu interior consta de tres naus en arc de mig punt. Destaca la gran cúpula situada sobre la travessia, que la seua traça va realisar Pablo Albiniano de Raxas en 1626, encara que el proyecte va ser modificat per Pedro Ambuesa en 1634.

La seua frontera, monumental, està inspirada en la del monasteri de Sant Miguel dels Reis de Valéncia.[1] S'articula a modo de retaule de tres cossos i doble escalinata, i va ser realisada per l'escultor Tomás Lleonart.

Erro al crear miniatura:
Cúpula

En l'interior també es conserven algunes obres d'importants, com el baldaquino que va realisar l'arquitecte Vicente Traver per a la Santa Catedral de Valéncia

En mig del cor està el sepulcro de Jacobo Francisco Fitz-James Stuart i Colón de Portugal, III duc de Berwick i III duc de Llíria i Jérica, senyalat per una làpida de marbre blau (9 x 4 pams) en un escut de marbre blanc en la part superior i una llarga inscripció en els títuls, mèrits i data de decés de 1785.

En el costat de l'Epístola del presbiteri es troba el mausoleu de María Teresa de Silva i Palafox, última duquesa d'Alba de la Casa Silva,[1] fallida en Florencia en l'any 1818, un mausoleu costejat pel seu fill Carlos Miguel Fitz-James Stuart i Silva, VII duc de Berwick i VII duc de Llíria i Jérica, que va ser llaurat en 1833 en Roma per José Álvarez, primer escultor de cambra del Rei. El mausoleu, de 27 pams i estil grec, presenta una estructura piramidal, en gradació de marbre, més blanc segons s'ascendix i culmina en el de Carrara. Dos donzells afligits en antorches caigudes flanquegen el retrat de la duquesa.

Al peu del sepulcro es troba el del seu propi fill, que va fallir en 1835, com reflectix la làpida de marbre blanc i inscripció de pedra blava als peus del mausoleu.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (2009) «Asunción, iglésia de la (Llíria)», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons