Anar al contingut

Iglésia arciprestal de l'Asunción de La nostra Senyora (Pegue)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia arciprestal de l'Asunción de La nostra Senyora (Pegue)

La iglésia arciprestal de l'Asunción de La nostra Senyora de Pegue és el més important temple catòlic d'esta localitat, d'estil renaixentista, construïda en el XVI sobre les ruïnes d'una atra iglésia més menuda, realisada a la seua volta sobre els restants de la mesquita d'Uxola.

Localisació

[editar | editar còdic]

Es troba ubicada dins del recint amurallado del núcleu de la població. En 1599 varen escomençar les obres a càrrec de Joan Cambra, d'orige francés, acabant en torno de 1614, en Pere Joan Mir. Posteriorment ha sofrit diferents ampliacions.[1]

Interés artístic

[editar | editar còdic]

És Be de Rellevància Local en identificador número 03.30.102-026.[2] Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, d'el XV, d'estil gòtic, obra atribuïda a Antoni Peris i Jaume Mateu; el menut retaule de la faç Crist i de María, cridat "la doble Verónica", d'el XIV, també d'estil gòtic; la Cruz Procesional, d'argent, datada en el XV, en el gòtic florido; el crucifix de la Sacristia, d'el XVI, l'image del Santíssim Crist de la Providència, d'el XV (que no la Verge de la Providència com a voltes se cita); també existixen llençs d'el XVIII i numeroses peces d'orfebreria d'a partir d'el XV fins als nostres dies. Conta en peces ceràmiques d'el XVI i estucados en la capella del Santíssim d'el XVIII.[1]

L'actual retaule del altar major, aixina com la pintura de tota l'iglésia és del valencià Rafael Cardells[3] i és de despuix de la Guerra civil espanyola, pintats entre 1949 i 1963. També és de destacar la conservació molt àmplia del archiu parroquial, que es conserva des de 1531.

el campanar, tot en pedra, d'estil barroc valencià, una de les joyes d'este art en la diòcesis, es va construir entorn al 1700, frut del treball de Félix Pérez i de l'arquitecte Francisco Galtea.[1]

Rectorologio

[editar | editar còdic]

(Font: Llibre de Batisme de l'Archiu Parroquial de Santa María de la vila de Pegue, del Arzobispado i Regne de Valéncia. 1533-1542. 1566-2011)

XXI

[editar | editar còdic]

XX

[editar | editar còdic]

XIX

[editar | editar còdic]

XVIII

[editar | editar còdic]

XVII

[editar | editar còdic]

XVI

[editar | editar còdic]
  • Rvdo. Sr. D. Hieroni Vives (1566-1609), primer cura que consta en els archius parroquials.
  • Rvdo. Sr. D. Joan Pelleia, vicari temporal (1533-1542), primer presbítero que consta en els archius parroquials.

(...)

Erro al crear miniatura:
Image del Rvdo. Sr. D. Juan Melchor Vaig seguir Sarrió, retor-arcipreste, en la nit de Pasqua, encenent la llum del ciri Pascual en la Vigília Pascual en l'atri de l'iglésia arciprestal de Pegue. Vist una casulla artesanal realisada per les HH. Oblatas de Crist Sacerdot de Moncada i ajudat pel Colege de Monaguillos. La Foto va guanyar el segon premi del concurs de fotografia de Semana Santa de 2007.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Selfa, Moisés (2004). Pegue i els seus noms, Ajuntament de Pegue. ISBN 84-96187-06-3.
  2. ↑ «Fitxa BRL: Iglésia Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora». Cult. gva. és.
  3. ↑ «Rafael Cardells, el pintor de l’església arxiprestal de Pegue». Rafael Cardells, el pintor de l’església arxiprestal de Pegue. Consultat el 2022-07-09.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iglésia_arciprestal_de_l%27Asunción_de_La_nostra_Senyora_(Pegue)&oldid=1073649»