Orfebreria

Erro al crear miniatura:

Orfebreria

Erro al crear miniatura:

Taller d'orfebreria donado per l'artiste Fernando Marmolejo al Museu d'Arts i Costums Populars (Sevilla).

Erro al crear miniatura:

Custodia procesional de la Mesquita-catedral de Còrdova (Espanya), peça realisada en or i argent per l'orfebre Enrique d'Arfe en el XVI, en les contribucions de Juan Ruiz el Vandalino i Bernabé García dels Reis.

La orfebreria és el treball artístic realisat per orfebres o orives en metals preciosos, o aleacions d'ells. El terme orfebre procedix del francés orfèvre [aurifaber ‘artífex’], i este a la seua volta té raïllatina en auri ‘or’ i faber ‘arquitecte’, o be del verp llatí facĕre ‘fer, realisar’. Els metals llaurats per l'artesà són l'argent i l'or o metals preciosos, o síntesis com l'electro.

Història

Artícul principal → Història de l'Orfebreria.

Erro al crear miniatura:

Altar de Sant Ambrosio de Milà, obra de Vuolvinus (c. 850).

En l'or i l'argent es fabricaven ya des de la prehistòria, utensilis molt variats com vasijas, peces d'adorn, joyas, monedes i estàtuas seguint l'estil, l'ornamentació i el gust propis de l'época i de la nació que els elaborava, com pot observar-se recorrent les principals civilisacions. En el seu orige, les tècniques empleades en el treball de l'or varen ser molt senzilles. El martillado en fret proporcionava làmines i fils que podien adoptar formes diferents. Posteriorment, pero encara en una época primerenca, es varen utilisar el calfat i la fusió. Els alvanços tècnics varen supondre una diversificació de les formes. En la península ibèrica, a partir del Bronze Final es documenten les peces compostes i les primeres aleacions. En Espanya, part de la continuïtat dels treballs d'orfebreria està associada a celebracions com la Semana Santa.

Tècniques de fabricació

Erro al crear miniatura:

Fermall Harmonia (1847), de François-Désiré Froment-Meurice, argent parcialment dorat, rubíes, esmalt i perles, Hessisches Landesmuseum, Darmstadt

Fusió del material brut

Obtingut el metal, es prepara en bruto fonent-ho en un cresol a 1.063 °C per a eliminar impureas, posteriorment s'aboca en un recipient i es deixa fondre.

Martillado i batut

Separat el metal del recipient, es realisa el batut o ‘martillado’, per al batut es necessita interpondre un material flexible (cuiro, tela, etc.) entre el metal i la ferramenta per a obtindre làmines fines i evitar chafades o trencaments. El martillado supon colpejar directament el metal per a donar-li forma de làmina, lingot. Al martillar o batre les peces, estes canvien de durea i ductilitat per les transformacions sofrides en la seua microestructura, per lo que es fa necessari el recocido un o vàries voltes per a evitar que es quebre la làmina.

Tallat i acabament

El tallat es realisa a través del simple doblat, marcant la llínea de tall en una incisió. L'acabament generalment es practica per la cara externa o visible de la peça i consistix en una neteja o poliment per fricció o abrasió, valent-se per eixemple d'arena.

Ànimes de bronze o un atre metal, chapados i dorats

El dorat en pans d'or ya era una tècnica empleades pels egipcíacs en l'III mileni a. C. El tractament de superfície més espectacular és el conegut com «mise en couleur», que consistix en eliminar la capa superficial de coure fent aflorar l'or, amprant una solució àcida del suc de certes plantes i la calor, este procediment era adequant quan el contingut d'or era alt. Si les peces eren de baixa llei s'utilisava una solució corroent d'orige mineral, parlant-se llavors de «refinación artificial», que permetia jugar en diferències acusades de color.

Unions mecàniques i ensambles

Es documenten sobretot:

Soldadura sense aporte de material soldante

Basada en els distints punts de fusió dels elements a unir.

Soldadura per difusió en fase sòlida

Calfant per baix del punt de fusió.

Soldadura en aporte d'aleació soldante

De composició Au-Ag-Cu (ore-argent-cobre).

Buidat a la cera perduda

Consistix en realisar un model inicial en cera d'un núcleu en la forma desijada, que es recobrix d'argila; d'esta manera, al derretirse i quedar eliminada la cera de l'interior quan s'aboca l'or fos, es conseguix un mòle de fundició buit que, al solidificarse, reproduïx la forma del núcleu.

Tècniques decoratives

Erro al crear miniatura:

Sepultura 43 de la Necròpolis de Varna, el primer or treballat del món.

Remetido i embotit: El repujado es fonamenta en la realisació de motius en un cincel de punta roma per a evitar que es talle la làmina, o be en punzonés que permeten curvar el metal sobre sí mateix i definir clavills profunts des del revers, per a que ixquen en l'anvers. Si la peça es treballa per l'anvers sobre un cos ya en relleu, es tracta d'un «embotit», tècnica que requerix treballar sobre un soport bla encara que consistent per a que la làmina es mantinga fixa.

Puntillado

Esta tècnica decorativa es realisa en un cincel des del revers de la peça, obtenint motius a pur de punts en relleu per l'anvers.

Decoració incisa

Es conseguix per mig de l'incisió en un buril sobre la peça i baix un soport ferm que subjecte l'objecte.

Estampat

Consistix en pressionar a colp de martell en un punzón metàlic sobre el revers d'una làmina; en l'extrem del punzón es troba el dibuix que es vol reproduir en relleu. Quan el punzón deixa la seua marca solament per una cara del metal es diu «estampació per impressió», mentres que quan deixa un relleu per una cara i un buit per una atra es denomina «estampació repujada».

La filigrana

És un esquema decoratiu dissenyat per mig de fils que es sueldan a una làmina de base. Per a fabricar els fils hi ha dos métodos: en un cas, es partix d'una làmina tallada en tires estretes que es enrollan sobre sí mateixes subjectant-les per un extrem, lo que els deixa marques helicoidalés de retorcimiento; i en l'atre, es realisa un fos previ en mòle per a obtindre la forma de fil i despuix es martillea fins a obtindre la secció desijada. Es diu «filigrana assentada» quan els fils es sueldan sobre una base, i «filigrana a l'aire o calada» quan els fils s'unixen entre sí, sense base.

Granulado

Es basa en el mateix principi, i en ell els fils se substituïxen per chicotetes esferes d'or. Consistix en soldar chicotets grànuls o esferitas d'or a una superfície formant diversos motius. Generalment, «filigrana» i «granulado» es combinen entre sí, i a voltes també en atres tècniques, alcançant una gran complexitat compositiva.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Orfebreria.

Erro al crear miniatura: Orfebreria en el Viccionari.