Iglésia de La nostra Senyora de la Concepció (Valverde)

Archiu:Concepcionvalverde2009.JPG

Iglésia de La nostra Senyora de la Concepció (Valverde)

La parròquia matriu de La nostra Senyora de la Concepció, en el terme municipal de Valverde, illa d'El Ferro (Canàries, Espanya) és un edifici d'un barroc peculiar sobre un gust clasicista propi de el XVIII, iniciant-se la seua edificació en 1767 i concloent en 1820. És la parròquia matriu de la vila de Valverde i de tota l'illa del Ferro.

Característiques

El temple és de planta rectangular, dividida en tres naus en coberta a quatre aigües de teixixca francesa o plana, i teixixca curva o àrap. En la nau central se situa el campanar i en la capçalera d'esta nau central trobem un àbsit de planta quadrada al que se li adossen dos sacristies laterals.

En la frontera principal, la nau central s'alvança i en ella s'obri un gran arc de mig punt realisat en cantería, sobre el que s'eleva la torre. Esta és de planta quadrada i consta de dos cossos, un primer cos en el que s'òbrin varis vans de diferents dimensions i un segon cos compost pel campanar, sent est de planta octogonal en el que s'òbrin quatre arcs de mig punt, en l'interior del qual es disponen les campanes. Este segon cos està arrematat per una chicoteta cúpula d'influència mudéjar en la que apareix com arremate l'image de la Verge de la Concepció (patrona de Valverde i històrica patrona de l'illa). Sobre Art sacre, també destaca l'image de procedència genovesa del Santíssim Crist a la Columna, considerada la millor obra barroca del Ferro, aixina com l'image cristológica més venerada de l'illa. En l'iglésia destaca també la chicoteta image de Sant Agustín de Hipona, l'històric patró de l'illa del Ferro, situat junt a l'altar major.

Baixe l'arc de mig punt d'este cos central s'obri una finestra també d'arc de mig punt en vidriera, sobre el que es dispon un rebanc i sobre ella un frontón en arc de tendència "conopial" en arremates de cantería a abdós costats d'est. En la part inferior apareix un banc realisat en pedra i sobre ell una creu de fusta pintada sobre un chicotet pedestal. A abdós costats d'este cos central, i corresponents a les naus laterals s'òbrin les dos portades principals d'accés al recint. Estes són d'arc de mig punt i de doble full. Sobre estes i adossat al mur apareix un frontón trilobulado de cantería sobre un rebanc, la qual es recolza sobre unes columnas adossades en acanaladuras, en s'i capitel. A abdós costats de les portes i en la part central d'este frontón apareixen arremates de cantería. En la frontera lateral dreta s'òbrin quatre vans baix arcs de mig punt, una portada de doble full també d'arc de mig punt i un contrafort, que no existia originalment sino que ha segut afegit posterior en la finalitat de reforçar la paret. La frontera lateral esquerra posseïx tres contraforts que també han segut afegits posteriorment. En esta frontera s'òbrin igualment que en la frontera dreta quatre finestres baix arcs de mig punt. També existix una portada que ha segut tapiada.

L'àbsit és de planta quadrada i en ell s'obri un va en cada u dels seus costats, també d'arc de mig punt. A abdós costats de l'àbsit es troben les dos sacristies. La lateral esquerra és de planta quadrada en coberta de teixixca àrap (curva) a tres aigües. Esta sacristia posseïx una porta de chicotetes dimensions i una chicoteta finestra que dona a la frontera lateral esquerra. La sacristia lateral dreta posseïx major altura que l'anterior, la seua coberta és de teixixca francesa (plana) i a quatre aigües. En l'interior les naus se separen per pilars, cada u dels quals presenta quatre columnes adossades, en base i capitel molt senzills. En un d'estos pilars s'ubica el púlpit de fusta al que s'accedix per una escalinata també de fusta, que s'adossa a dit pilar. Estos pilars soporten la coberta de l'iglésia, en que el seu interior és possible contemplar un artesonado de fusta de tea de pi, d'estil mudéjar molt senzill. Tan sol en els tirants és possible identificar la decoració típica mudéjar; aixina com en els cossos triangulars que arrematen la base dels extrems del artesonado.

Baixada de la Verge dels Reis

Cada quatre anys la Verge dels Reis, patrona de l'illa, baixa en romeria fins a Valverde despuix de recórrer l'illa de costat a costat. Esta romeria popular dura casi un més. Mentres la verge està en la capital, permaneix en esta Iglésia de La nostra Senyora de la Concepció.