Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora (Chilches)
La iglésia parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora de Chilches, ubicada en la Plaça d'Espanya, 1, d'esta localitat de la Plana Baixa és un lloc de cult catòlic catalogat com Be de Rellevància Local, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic: 12.06.053-001.[1][2]
L'iglésia està dedicada a l'Asunción de Santa María.[3]
Història
[editar | editar còdic]El primitiu temple possiblement siga de l'época de la reconquista de Jaime I, i utilisaria els restants d'una mesquita àrap per a iniciar la seua construcció. Es tenen referències documentals d'este temple de 1365.[4]
Com tot edifici d'época tan antiga, ha sofrit molts avatars com els saquejos que va sofrir per part de pirates berberiscos i per moriscos en el XVI. Com a conseqüència d'estos atacs va tindre que procedir-se, en 1593, a la reconstrucció de l'altar major, d'atres altars i de diversos retaules.[3][4]
A finals d'el XVII (1685) es procedix a una renovació del temple, seguint la corrent Barroca i de pas s'amplia este, portant a terme al final una nova construcció en el mateix lloc de l'antiga iglésia, pero de major dimensió en tant s'afegia al temple l'espai que comprenia la casa abadia.[4]
Per la seua banda, en la segona mitat d'el XVIII, les renovacions se centren en el seu interior. Es porta a terme l'adquisició, en 1763 del retaule de la capella de la Mare de Déu dels Desamparats, datat de 1667. Es tractava d'un retaule de fusta dorada i policromada, molt decorat a pur de flors, frutes i caps d'àngels. Estructuralment estava constituït per dos cossos, un d'inferior, de sis metros d'ample en un arc de mig punt entre quatre columnes salomónicas; i un atre superior de quatre metros d'esgambi i idèntica estructura de l'inferior, pero en la caseta rectangular, i sobre uns pedestals s'elevaven les imàgens de Sant Vicente Màrtir i Sant Vicente Ferrer, patrons de la ciutat i Regne de Valéncia respectivament. En 1766 es va aumentar la decoració interior en l'adquisició de més imàgens. Interiorment l'iglésia ya tenia allumenament elèctric en 1918.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]L'actual Iglésia és un edifici d'estil barroc i neoclàssic. La seua planta consta de nau única en capelles laterals comunicades entre sí, i estajades entre els contraforts; travessia poca marcada; i testero pla.[3][4]
La planta presenta cor alt als peus del temple, baix el qual es dispon la porta d'accés al recint sagrat. Dispon d'una torre campanar al costat esquerre de la planta a la que s'accedix des d'una porta a l'esquerra de l'entrada principal, mentres que a la dreta s'accedix al batisteri.[3][4]
La nau central es cobrix en volta de canó, que descansa sobre pilastras que seguixen l'orde compost. La planta presenta travessia que es cobrix en cúpula assentada sobre un tambor octogonal que a la seua volta, descansa sobre pechinas.[3][4]
La porta principal presenta llindar de pedra en dos cossos, unes pilastres dòriques es mostren a abdós flancs del cos inferior, mentres que en el superior s'observa una hornacina baix un frontón triangular sostingut per pilastres senzilles.[3][4]
La torre campanar, s'alça en el lateral esquerre de la frontera i presenta una planta quadrada.[3][4]
Interiorment la seua decoració és majoritàriament neoclàssica, encara que en tocs barrocs que queden de manifest en l'excés de rocallas, florones, pechinas i medallones per tot l'interior del temple. El retaule de l'altar major és de despuix de la guerra del 36, ya que durant el conflicte bèlic va ser destruït, i es va construir a imitació dels retaules churriguerescos. Està dedicat a la Verge de l'Asunción, l'image de la qual se situa en la hornacina central, que s'haja flanquejada per pilastres i columnes salomóniques pareades.[3]
També cal fer especial menció al retaule del Crist de la Junaquera, patró de Chilches. El retaule es va construir en els tallers de Dumenge Llopis en Valéncia en l'any 1959. Es tracta d'un retaule de fusta de pi albar, recobert en or fi. En el carrer principal està la hornacina en l'image del Crist de la Junquera i les figures que representen el lloc de la troballa de l'image, el 18 de giner de 1625. En els carrers laterals es contemplen llenços emmarcats en rocallas que representen escenes relacionades en ella.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «edu. gva. es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble. php? id=2931&lang=ca Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 10 de setembre de 2017.
- ↑ «misas. org/p/parroquia-de-la-asuncion-de-nuestra-senora-xilxes Parròquia de l'Asunción de La nostra Senyora, Xilxes» (en és-és). www. misas. org. Consultat el 10 de setembre de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «turismodecastellon. com/103142_es/Iglesia-Ntra.-Sra.-De-la-Asuncion-(Chilches)-un-recorrido-cultural-e-historico/ You llaure being redirected...». www. turismodecastellon. com. Consultat el 10 de setembre de 2017.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 «actiweb. es/iglesialaasuncion/historia. html HISTÒRIA» (en és-és). www. actiweb. es. Consultat el 10 de setembre de 2017.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- L'Església Parroquial de l'Assumpció (Xilxes): estudi històric i artístic. Volum 2 de Monografies sobre Xilxes: Sèrie Art i història local. Ferran Valls i Plans. Associació Cultural Rafol, 2003. 50 pàgines.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora (Chilches).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de la Asunción de Nuestra Señora (Chilches)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.