Iglesia de San Lorenzo Mártir (Masalfasar)
La iglésia de de Sant Lorenzo Màrtir és un temple catòlic situat en la plaça de l'Iglésia de Masalfasar (Horta Nort, Comunitat Valenciana) i dedicada al patró del poble Sant Lorenzo.[1] El temple originari va ser construït en 1461. Es varen iniciar obres de rehabilitació en l'any 1997 i en el més de maig del 2007 va ser reinaugurada per l'arquebisbe de Valéncia.[2]
El temple té la condició de Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007).[3][4]
Estructura
[editar | editar còdic]Té una única porta d'accés, emmarcada per pilastras d'estil neoclàssic, estil que seguix la frontera i el restant de l'iglésia. En l'interior té una única nau de quatre trams en capelles, la coberta és de volta de canó reforçada, descansa en pilastres d'estil jónico i corintio, en una rebanc que recorre tota l'iglésia.
El campanar
[editar | editar còdic]Existix a la dreta de l'edifici un campanar de planta quadrada que s'inicia en una robusta paret. El rellonge és de pedra plana, el cos de les campanes està decorat exteriormente per columnes corintias i arrematat per una cúpula.
Actualment té 4 campanes, les que estan catalogades com de major interés són les cridades Paula i Sant Llorenç en 30 cm i 16 kg, i 63 cm i 145 kg de diàmetro i de pes respectivament. Com a curiositat es destaca que la que té el nom del patró del poble, de l'any 1950, té l'epigrafia en valencià: Sant Llorenç pregueu per nosaltres, les atres dos són Maria Lorenza del Roser, de 1963 i 96 kg de pes, desgraciadament refosa d'una campana barroca de 1740 i Crist de la Protecció de 1992 i 207 kg, abdós sense cap interés ni valor.[3]
Història
[editar | editar còdic]L'any 1396 Masalfasar era un poble de poc més de vint cases que no tenia parròquia. Per l'any 1442 el labriego Pere Major es va retirar a viure a Masalfasar i va manar edificar una capella dedicada a Sant Lorenzo. A pesar d'estar la capella en Masalfasar no tenia dret de sepultura ni cementeri, i calia traslladar els fallits a l'iglésia de Masamagrell. En 1642 per a evitar les cotisacions a la parròquia de Masamagrell, els veïns de Masalfasar varen contractar els servicis d'un flare del monasteri de Sant Onofre de Museros, que feya de vicari i cantava missa en el poble, i entre els anys 1682 i 1698 es varen realisar les obres de reforma i ampliació de l'antiga capella.[5]
L'any 1714 Agustí Sobregondi, senyor de Masalfasar, va costejar una campana per a l'iglésia, dedicada a Sant Llorenç Màrtir en el nom de Maria Manuela Llorença Baptista Agustina Àngela Margarita, i en 1733 l'iglésia va dispondre d'una nova campana donada per la família de l'escultor Juliol Capuz batejada en el nom de Maria Sant Lluís.
En el XVIII es va decorar l'iglésia en esgrafiados d'inspiració renaixentista, en angelotes i grutescos, en tons ocre, es va dotar de pila bautismal i dret de ser sepultat en el subsol o en el cementeri, i ya disponia de llibres sacramentals. A mitan de XIX la volta del temple va cedir amenaçant ruïna, i va ser tancada al cult. Fins a l'any 1906 es varen allargar les obres del proyecte de reconstrucció del temple, que rehízo principalment els arcs, elevant la llínea de la teulada 1,5 metros i reformant el campanar per a donar-li l'aspecte actual.[5]
L'any 1936, en l'inici de la Guerra Civil Espanyola, l'iglésia va sofrir les conseqüències de la revolució social, en la crema d'imàgens i llibres parroquials, i en el 1940 va escomençar la reconstrucció del temple.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ massalfassar. portalesmunicipals. és (ed.): «Proyecte prospecció arqueològica de l'UE nº 5 (ampliació del polígon del Mediterràneu) Massalfassar».
- ↑ 3,0 3,1 campaners. com (ed.): «Inventari dels campanes. Sant Llorenç, Massalfassar». Consultat el 18 de setembre de 2016.]
- ↑ «Ficha BRL». Consultat el 18 de setembre de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (2004) Ajuntament de Massalfassar (ed.). Massalfassar, geografia, història, patrimoni. ISBN 84-606-3653-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglesia de San Lorenzo Mártir (Masalfasar).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Lorenzo Mártir (Masalfasar)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.