Ikastola
Una ikastola és un centre educatiu cooperatiu que utilisa com a llengua vehicular el vasc, formant part del sistema educatiu en vasc en el País Vasc. Varen sorgir a principis del sigle XX, en les comunitats espanyoles de País Vasc, Navarra i Castella i Lleó (enclavament de Treviño), aixina com en el País Vasc francés. Es distinguien per utilisar esta llengua en un moment en que no estava present en els sistemes educatius públics.
- En el País Vasc, en l'incorporació de l'ensenyança en vasca al sistema d'educació pública la situació de les ikastolas va ser objecte de debat polític tendent a la seua reconversió en centres públics. D'esta manera, per mig de l'aprovació de la Llei de l'Escola Pública Vasca en 1993 un grup d'ikastolas varen decidir integrar-se en la ret educativa pública, mantenint nominalmente la denominació de "ikastola", mentres que el restant funcionen en l'actualitat com a coleges privats en règim de concert.
- En Navarra, la majoria de les 15 ikastolas existents són coleges privats. En esta comunitat, en donar-se una situació d'històrica diversitat llingüística en el seu territori, d'acort al principi de predomini llingüístic el vasc únicament és cooficial en el castellà en la Zona Vascófona (nort) mentres que en el centre i sur de la Comunitat Foral la llengua oficial és el castellà (encara que en la zona mixta del centre el vasc és semioficial). Per això, l'administració pública navarresa concerta les places de les ikastolas ubicades en les Zones Vascófona i Mixta.
- En el País Vasc francés el vasc, de la mateixa manera que el restant de llengües regionals, no és oficial, encara que es permet la seua ensenyança en ikastolas privades. Les ikastolas d'esta regió estan agrupades en l'organisació Seaska, i els seus professors reben el seu sòu del Ministeri d'Educació francés. Ademés en els últims anys el vasc s'està incorporant més en l'educació pública, en forma de model bilingüe vasc-francés.
- En Castella i Lleó es va obrir en 2003 la primera ikastola en el municipi de La Pobla d'Arganzón, per a atendre la demanda d'alumnat del Enclavament de Treviño.

Història

En 1914 es va fundar la primera ikastola. En 1932 es va crear la primera associació d'ikastolas. La guerra civil espanyola i la política de restricció oficial de l'ensenyança de les llengües espanyoles distintes al castellà va supondre la desaparició de les ikastolas, per lo que alguns grups de pares varen escolarisar clandestinament en vasc als seus fills: en eixa llabor, va destacar com a pionera Elbira Zipitria (1906–1982), que des de 1943 va impartir classes en la seua pròpia casa de Sant Sebastià.[1][2][3]
A partir de 1957 i fins a 1975, es va donar el gran creiximent de les ikastolas. En 1957, es va obrir en Bilbao la primera ikastola de Viscaya (la segona ikastola de Bilbao es va obrir en 1963 i despuix d'ella varen vindre les d'Igorre, Plencia, Berriz i Bermeo).[4] La primera ikastola de Guipúscoa es va crear en Sant Sebastià en 1961. En 1963 comencen a funcionar les primeres ikastolas d'Àlaba.[5] En 1964 es va crear la primera ikastola en el País Vasc francés. En Navarra, per la seua banda, la primera tentativa de crear una ikastola data de l'estiu de 1963, pero no va obrir les seues portes en Pamplona fins a 1965.[6]
En 1968 un decret governamental evidenciava l'impuls de la ikastolas en constatar l'existència de "numerosos chiquets inscrits en centres no autorisats" i de "varis mils de chiquets que assistixen a centres que escapen de tot control". El problema que suponia per als alumnes de les ikastolas el no poder obtindre el Llibre d'Escolaritat en finalisar els seus estudis (en l'obstàcul que això suponia de cara a la continuació dels estudis mijos i superiors), per no ser les ikastolas centres oficials d'ensenyança, va dur a les associacions de pares a recaptar el respal de l'Iglésia catòlica per a conseguir la llegalisació de les ikastolas, configurant-els com a centres educatius baix la responsabilitat de les parròquies i les órdens religioses, o regularisant-els com a centres adscrits a escoles públiques. Esta via d'actuació va dur a la multiplicació dels centres i a que en 1969 fora fundada la Federació Diocesana d'Ikastolas, lo que es va convertir, en l'arribada de la democràcia, en una federació secular.
També varen existir algunes ikastolas que varen funcionar com a cooperatives de treballadors, en les quals lo prioritari no era la difusió de la llengua vasca.
En octubre de 1980, la Conselleria d'Educació del Govern Vasc va firmar en el Ministeri d'Educació el Conveni d'Ikastolas procedint-se de manera definitiva a la regularisació general de les 1.738 aules en el País Vasc.
Des d'octubre de 1998 està funcionant una ikastola per a preescolar en la ciutat nortamericana de Boise (Idaho),[7] l'única existent anara d'Europa.
Federació
Les ikastolas tenen un caràcter autònom i colaboren entre sí a través de les federacions d'ikastolas. La Confederació d'Ikastolas treballa a través de cinc federacions.
- Federació d'Ikastolas d'Àlaba, per a la província d'Àlaba.
- Federació d'Ikastolas de Viscaya, per a la província de Viscaya.
- Federació d'Ikastolas de Guipúscoa, per a la província de Guipúscoa.
- Federació d'Ikastolas de Navarra, per a la comunitat foral de Navarra.
- Seaska, federació d'ikastolas del País Vasc francés.
Festa de les ikastolas

En els distints territoris, anualment es fa una festa multitudinària per a recaptar fondos i ajudar econòmicament a les ikastolas organisadores, o per a sufragar la creació de noves ikastolas. Cada any reunixen a mils de persones:
- Kilometroak, en Guipúscoa.
- Ibilaldia, en Viscaya.
- Nafarroa Oinez, en Navarra.[8][9][10]
- Llaurava Euskaraz en Àlaba
- Herri Urrats, en el País Vasc francés, se celebra cada any en la localitat de Saint-Pée-sur-Nivelle.
Referències
- ↑ archive. org/web/20080519003611/http://www. noticiasdegipuzkoa. com/ediciones/2006/05/27/sociedad/gipuzkoa/d27gip11.205521. php Homenage a Elvira Zipitria, pionera de les ikastolas
- ↑ archive. org/web/20140512232602/http://www. euskadi. net/cgi-bin_k54/ver_c? CMD=VERDOC&BASE=B03J&DOCN=000022283&CONF=%2Fconfig%2Fk54%2Fbopv_c. cnf Bolletí Oficial del País Vasc - BOPV
- ↑ donostia. org/calles. nsf/bb8fb3c94c052c66c1256bea002b04a7/30f5abe9cc2ea02bc125701800514e22? OpenDocument Carrer
- ↑ euskaltzaindia. eus/dok/iker_jagon_tegiak/75409. pdf El moviment de les Ikastolas Un poble en marcha, p. 41.
- ↑ https://web. archive. org/web/20090105225209/http://www. ikasbidea. net/cast/ezagutu/historiadelaikastola/index. htm
- ↑ euskaltzaindia. eus/dok/iker_jagon_tegiak/75409. pdf El moviment de les Ikastolas - Un poble en marcha, p. 40 i sigu..
- ↑ «boisekoikastola. org Boiseko Ikastola | Basque Preschool». www. boisekoikastola. org. Consultat el 11 d'abril de 2016.
- ↑ «archive. org/web/20070508210948/http://www. gara. net/idatzia/20061016/art184662. php Molt calor i massiva afluència d'euskaltzals a Nafarroa Oinez - GARA - euskalherria. com». Archivat des d'el gara. net/idatzia/20061016/art184662. php original, el 8 de maig de 2007. Consultat el 14 de març de 2007.
- ↑ deia. com/es/impresa/2005/10/17/bizkaia/gizartea/179784. php Cent mil euskaltzals avalen el Nafarroa Oinez en el seu XXV aniversari DEIA
- ↑ archive. org/web/20070930155019/http://www. noticiasdenavarra. com/ediciones/2006/10/17/sociedad/navarra/d17nav12.711527. php La ikastola Labiaga goja la ressaca d'un Nafarroa Oinez "redó", Diari de Notícies
Vore també
Enllaços externs
Ikastola en el Viccionari.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ikastola.- archive. org/web/20070203130928/http://www. ikastola. net/web/default. php Federació d'Ikastolas
- euskomedia. org/aunamendi/73307? idi=es Entrada de ikastola en l'Enciclopèdia Auñamendi
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ikastola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.