Illa Altamura

La illa Altamura o de Altamura és una illa de Mèxic en el mar de Cortés. S'ubica en la baïa de Santa María, en la costa del estat de Sinaloa, al suroest de l'illa Saliaca, de la que ho separa un baix. Queda 70 km a l'oest de Culiacán. Té 101,17 quilómetros quadrats, aproximadament 40 km de llarc i el seu esgambi varia, des dels 900 metros als 3,7 km. És una de les més grans illes privades del món.

És una illa barrera en plages obertes i grans dunes d'arena. En la partix sur hi ha planuras de intermarea en rovinas, argilas, arena i grava; salinas. En el restant de l'illa hi ha llitorals i grans dunas d'arena en la partix noroest.

Forma part del complex de la baïa de Santa María, per lo que hi ha gran varietat de vida marina: aus migratòries i també poden avistar ballenas.

Història

L'illa, en la seua denominació actual, apareix per primera volta en el periòdic mexicà El Sigle Dèu i Nou del 9 de novembre de 1854 i, en particular, dins de l'informe geogràfic d'un corresponsal no especificat de Guayamas:

Restame solament per a concloure esta notícia, fer mencion de la bella illa de Altamura, situata entre els desembocadures dels rios de Culicacan i riera de Mocrilo, illa de que no es fa mèrit en cap dels mapes de Mèxic que fins a hui han aplegat à les meues mans. Egual omision he notat en les cartes nàutiques d'esta part de la costa del nostre territori, no obstant de que Altamura és una illa major que la mes gran de les Tres Marías i encara de les del Recobre, que tambien pertanyen à Mèxic, no obstant d'estar abandonades. L'illa de Altamura abunda en fustes fines, aigües potables i pastures: alguns criaderos de ganados del districte de Culiacan, l'han poblat en els seus semovientes. Guaymas, Setembre 27 de 1854.

El Sigle Dèu i Nou, p. 3

De l'informe del corresponsal anònim es deduïx que, a lo manco fins al 27 de setembre de 1854, l'illa no apareixia en cap dels mapes consultats. Recentment s'han plantejat algunes hipòtesis sobre l'orige del topònim de l'illa, que és formalment idèntic al de la ciutat d'Altamura. En particular, en un antic mapa de 1579 d'Abraham Ortelius, apareix el topònim Atamirato, que be podria ser un topònim preexistente utilisat pels natius americans o podria derivar d'Altamira, que també es troba entre els llinages dels nobles del Nou Món. Este topònim després es convertiria en "Altamura". A este respecto, cal destacar la presència, en la regió mexicana front a l'illa, d'misionero italians en el XVII i en el XVIII aixina com l'obra titulada Bibliothecae Dominicanae (1677) de l'italià Ambrogio del Giudice (cridat "el Altamura") que, entre atres coses, havia registrat les biografies de religiosos que evangelizaron o varen viure en l'actual Mèxic.

Bibliografia

• Antonio García Cubas. Diccionari geogràfic, històric i biogràfic dels Estats Units Mexicans (vol. Tom I (ALC-ALT)), Institut Nacional d'Estadística i Geografia.
• Fabrizio Berloco(2024).InStoria.(196)ISSN 1974-028X.
• Fabrizio Berloco(2024).Free Magazine - Periodico vaig donar approfondimento i informazione locale vaig donar Altamura, Matera i Gravina.(211 - Nov. Dic. 2024)

Enllaços externs

• Private Islands
• "Angostura"