Illa Pingüí (Antàrtida)

Illa Pingüí (Antàrtida)

La illa Pingüí o Penguin, també cridada illa Georges, és una illa de l'Antàrtida d'1,4 km ample per 1,7 km de llarc, la qual s'ubica a {{ |dms-lat=62°06′S |dms-long=57°52′O |dec-lat=-62.1 |dec-long=-57.867 |param=62_06_S_57_52_W_|default=dms|name=}}</noinclude> i tanca la costa sur de l'illa Rei Jorge (ubicada a 1 milla de distància) i marca el costat este de l'entrada a la baïa Rei Jorge en les illes Shetland del Sur.

L'illa Pingüí va ser descoberta en giner de 1820 per una expedició britànica baix la direcció d'Edward Bransfield i cridada aixina per ell per la gran cantitat de pingüins que l'ocupen.

Està coronada pel pico de Deacon, un con de escoria basáltica, que no va estar actiu en els últims 300 anys. El cràter de Petrel és un mar que està localisat sobre el costat este de l'illa, va tindre l'última erupció al voltant de 1905. El nort de l'illa és un replanell de 15 metros d'altura.

Reclamacions territorials

Argentina inclou a l'illa en el departament Antàrtida Argentina dins de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur; para Chile forma part de la comuna Antàrtica de la província Antàrtica Chilena dins de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena; i per al Regne Unit integra el Territori Antàrtic Britànic. Les tres reclamacions estan subjectes a les disposicions del Tractat Antàrtic.

Nomenclatura dels països reclamantes:

• Argentina: Illa Pingüí
• Chile: illa Penguin
• Regne Unit: Penguin Island