Maar

Archiu:Maare.jpg

Maar

Archiu:Maare.jpg

Tres maares prop de Daun, Alemània.

Un maar és un cràter volcànic ample i baix, produït per una erupció freàtic-magmática, és dir, una explosió causada per aigua subterrànea que entra en contacte en lava o magma. Els maares solen omplir-se d'aigua, formant un llac de cràter o estany cráterica de poca profunditat. Les dimensions dels maares varien entre 60-2000 m de diàmetro i entre 10-200 m de profunditat. La majoria dels maares tenen vores baixes, composts d'una mescla de fragments solts de piroclastos i roques provinents de les parets de les diatremas.

Els maares són comuns en la regió alemana d'Eifel, a on varen ser descrits per primera volta, en algunes zones d'Estats Units i en atres regions volcàniques geològicament jóvens del món. En la península ibèrica hi ha més de cent xixanta en el Camp de Calatrava, província de Ciutat Real. També s'han identificat alguns maares en el vulcanisme de la Garrocha, en la província de Girona.

El terme prové del dialecte alemà fráncico del Mosela (Moselfränkisch), a la seua volta derivat del llatí mare (mar).

Maares famosos

Archiu:Estany de Aljojuca.jpg

Estany de Aljojuca, Pobla, Mèxic.

• Kilbourne Hole, prop d'El Pas (Texas).
• Llac Nyos, en Camerún, maar saturat de diòxit de carbono.
• Llac Zuñi, en Nou Mèxic.
• Estany de Aljojuca en Pobla, Mèxic.
• Estany de Xiloa, en Nicaragua.
• Estanys volcànics del Camp de Calatrava, en Espanya.
• L'Elegant, en la Reserva de la Biosfera El Pinacate i Gran Desert d'Altar, en Mèxic.
• La Joya Fonda, en Soletat de Graciano Sánchez, Sant Luis Potosí, en Mèxic.
• Camp volcànic de Bayuda en Sudan.
• Llac Albano, a les afores de Roma, Itàlia.
• Estany de Sant Diego en el departament de Caldas, Colòmbia.
• Complex geològic dels estanys Hule, Congo i Bosc Alegre, 2 km al suroest Sant Miguel de Sarapiquí, Alajuela, Costa Rica. Prop d'elles es troba un atre maar, la Estany de Riu Quart.