Illa de Alborán
La illa de Alborán és un illot espanyol en forma de triàngul isósceles i d'orige volcàico ubicat en la part occidental del mar Mediterrànea, a uns 55 km al nort de la costa de Marroc i 85 km al sur de la província d'Almeria, Espanya.[1] Ha segut possessió espanyola des de 1540,[1] despuix d'haver segut arrebatada al corsario tunecino Al-Borany en la batalla de Alborán. En l'actualitat pertany al municipi d'Almeria [1] [2] i el seu far està adscrit a l'Autoritat Portuària d'Almeria, com el propi port d'Almeria.[2][3] La part occidental del Mediterràneu des de Gibraltar fins al veta de Gata pren la seua denominació, rebent el nom de mar de Alborán.
L'illa, de poc més de 600 metros de llarc, té a cent metros direcció nordest en la seua part més estreta l'illot del Núvol junt a un chicotet roquedal. En la part més ampla, a on es troba el seu far, té una chicoteta ensenar coneguda com a moll o plaja de ponent i una atra en el costat opost coneguda com a moll o plaja d'alce. En el centre de l'illa hi ha un canal subterràneu cridat «Cova de les Morenes» que creua l'illa de part a part i és navegable en bon temps.[4] Actualment, està habitada per un destacament de l'Armada Espanyola i té algunes edificacions ademés del far, com un heliport, un chicotet cementeri o un port.
L'àrea, per la seua riquea en biodiversitat, està protegida pel Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació com reserva marina i de peixca des de 1997. Ademés, l'illa ha segut declarada Parage Natural [3] per la Junta d'Andalusia i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de l'illa actual tradicionalment està relacionat en un corsario tunecino al servici del sultà otomà, cridat Mustafá ben Yusuf al Mahmud ed Din (àrap مصطفى بن يوسف المحمود الدين), que va fer de l'illa la seua base d'operacions. Per la ferocitat dels seus atacs, Mustafá ben Yusuf era conegut com Al-Borany, del turc: «tormenta» o «tempestat». Quan es va apropiar de l'illot i va haver instalat la seua base d'operacions per a aixina atacar les costes pròximes, l'illa va acabar sent coneguda com l'illa del-Borany, nom que va terminar evolucionant fins a derivar en el topònim actual, Alborán, que s'utilisa per a referir-se tant a l'illa com a la mar que la rodeja. En la Carta Pisana, de finals de el XIII, ya apareix esta illa nomenada com Arborame.
L'illa i el seu nom equivalent en llatí Erroris Insula, figura en l'obra «Thesaurus geographicus» (1587) del geógrafo Abraham Ortelius.[5][6] En «Històries de les illes d'Àfrica» (1846), l'autor detalla que erròneament alguns cartógrafos li han donat el nom de «Albuzama», confonent l'illot en un atre a la vora de la ciutat d'Espígols (citat com «El Mezemah») i la dificultat de trobar el nom correcte en l'antiguetat per la cantitat d'illots propencs i l'imprecisió de la cartografia antiga.[7] També apareix en alguna obra anterior a el XX, en noms com Aboran o Aboram.[8]
Geografia física
[editar | editar còdic]Ubicació
[editar | editar còdic]Orografia
[editar | editar còdic]L'illa de Alborán se situa a 88 km al sur d'Adra (Almeria) i a 56 km del veta de Tres Forcas (Nador). L'illa té una extensió d'uns 71 200 m² (7,12 ha) de roca volcànica.[9] L'illa constituïx una plataforma pràcticament plana, un erial de contorn piriforme de 642 metros de llongitut, 265 d'esgambi màxim i 14 metros d'altura màxima, vorejada a lo llarc de tot el seu perímetro per penya-segats d'entre dèu i dotze metros d'altura. Es tracta d'una illa sense relleus, pero entre els seus penya-segats s'òbrin a penes un parell de plages, una a alce i una atra a ponent, i es troben diverses covachas o chicotetes coves, com la dels Tels, la del Pagel i la del Llop Marí. Està molt erosionada per l'acció de la mar i el vent. Prop de l'illa es troba l'illot del Núvol.
Clima
[editar | editar còdic]El clima de Alborán és de tipo mediterràneu desértico subtropical, que es caracterisa per la seua sequetat i freqüent exposició als vents de ponent i d'alce, entre els que destaquen els procedents del Sàhara, que accentuen encara més el seu aridez. No obstant, cap aixina mateix senyalar l'influència directa de la humitat aportada per la mar, que condiciona el ralo tapís vegetal que apareix en la superfície de l'illa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Guia del patrimoni natural de almería: L'illa de Alborán». Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2010. Consultat el 20 d'agost de 2012.
- ↑ Muñoz, Jesús (decembre de 2014). Almeria en una atra mirada, Primera edició (en espanyol), Editorial Círcul Rojo. ISBN 978-84-9095-112-5.
- ↑ «Illa de Alborán història natural: el melic mediterràneu entre Àfrica i Europa». Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2013. Consultat el 4 de febrer de 2013.
- ↑ Quirosa-Cheyrouze, Pilar (2007). «El Far de l'Illa de Alborán», Fars d'Almeria. Molt més que senyals marítimes. (PDFPDF), Almeria: Diputació d'Almeria, pp. 281. ISBN 978-84-8108-395-8.
- ↑ Ortelius, Abraham (1587). Thesaurus geographicus (en la), ex officina Christophori Plantini, architypographi regij, p. 636.
- ↑ Gattel, Claude Marie (1803). Dictionnaire françois-espagnol et espagnol-françois, avec l'interprétation latine de chaque mot (en fr), Bruyset aîné.
- ↑ Pascal de Castera-Macaya d'Avezac, Marie-Armand (1846). Història de les illes d'Àfrica, Imprenta del Foment, p. 86.
- ↑ (1813) The Naval Chronicle (en en), J. Gold.
- ↑ Acta Geològica Hispànica.(3)
- 72-80.Consultat el 26 de febrer de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Alborán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.