Anar al contingut

Reserva marina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Marine protected areas detailed map.jpg
Reserva marina
Archiu:Stilts fishermen Sri Lanka 02.jpg
Un eixemple en el qual la reserva marina esta en contra, és la peixca illegal.

Una reserva marina o reserva de recursos peixquers és un àrea del mar a la que s'aplica una llegislació especial i restrictiva, per a disminuir l'esforç de peixca en àrees determinades en un valor potencial peixquer i ecològic, de manera que servixquen com a zones protegides de la reproducció i crío per a que puga donar-se les recuperacions dels recursos. Açò és lo que la distinguix d'un parc marí, a on no es permet activitat alguna en àrees de la seua conservació.

Des de 2008 no s'ha declarat cap reserva marítima d'importància, encara que Greenpeace lluita per a que les zones denominades com "forats de dònut" del pacífic occidental siguen declarades reserva marina,[1] i existix una campanya per a conseguir que el 40% dels oceans del món també ho siguen.[2]

Reserves marines en el món

[editar | editar còdic]

Amèrica del Sur

[editar | editar còdic]

Antàrtida

[editar | editar còdic]

Austràlia

[editar | editar còdic]
  • Great Barrier Reef Marine Park - És considerat el major parc marí, en 350.000 km² i és parcialment una reserva marina.
  • Australian Whale Sanctuary
  • Great Australian Bight Marine Park
  • Shark Bay Marine Park

Hondures

[editar | editar còdic]
  • l'illa de utila
  • les illes del cine

Nova Zelanda

[editar | editar còdic]
  • Nova Zelanda té més de trenta reserves marines distribuïdes al voltant de la regió del Nort i del Sur i les seues atres illes perifèriques. Les seues reserves marines són administrades pel Departament de Conservació.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The Pacific Commons -- first high sigues marine reserve?» (HTML). Greenpeace Austràlia Pacific. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2008. Consultat el 27 d'abril de 2008.
  2. «Marine reserves» (HTML). Greenpeace Austràlia Pacific. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2008. Consultat el 27 d'abril de 2008.
  3. «[1]». Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  4. «[2]». Consultat el 7 de novembre de 2016.
  5. «[3]». Consultat el 3 de novembre de 2016.