Península Valdés
La Península Valdés és un accident coster sobre el mar Argentina, en la província del Chubut, Argentina. Actualment és un dels dotze Patrimonis de la Humanitat declarat per l'Unesco en Argentina. Presenta una porció de terra de contorn casi quadrangular unida al continent pel istme Carlos Ameghino. El seu centre geogràfic s'ubica cap a les coordenades: {{ |dms-lat=42°31′S |dms-long=63°55′O |dec-lat=-42.517 |dec-long=-63.917 |param=42_31_S_63_55_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.
Península Valdés rep la major població reproductora de ballenes franques australs, en més de 2000 catalogades pel Whale Conservation Institute i el Ocean Alliance. La regió conté sis reserves naturals, i està considerada un dels principals i més importants destins d'albirament de ballenes en el planeta, particularment al voltant de Port Piràmides i la ciutat de Port Madryn. Ademés s'avistar orcas, toninas overas, pingüís, elefants marins i gran varietat d'aus, entre uns atres.
Fisiografía
[editar | editar còdic]
En un àrea de 3625 km² i ubicada immediatament al sur del gran golf Sant Matías, esta curiosa península presenta dos àmplies escotaduras originades en afonaments tectónicos: al nort el golf Sant Josep i, al sur, el golf Nou i a l'est una menor, allargada, la caleta Valdés separada de la mar Argentina per una estreta i prolongada restinga.
Les majors altituts es troben en la part oriental de l'Istme Carlos Ameghino, en cim en el cerro Piaggio, en 110 m s. n. m.; la segona principal elevació és el cerro Morro, de 109 m s. n. m. just en l'extrem sur d'esta península. La costa suroest és elevada, en importants penya-segats coronats per "cerros" que ronden els 100 m s. n. m.
Per contrapartida, la major part de l'interior de la península posseïx depressió de fins a 42 metros baix el nivell de la mar: el Baix del Gualicho (que no deu confondre's en el seu homònim de la província de Riu Negre) i Baix Valdés; atres depressió menors donen lloc a salarés com les Salines Grans (que no deuen confondre's en les atres «Salines Grans» que existixen també en Argentina: estes salines de la península solament són grans en relació en la península), les salines Chiques (casi immediatament a l'oest de les Salines Grans) i El Salitral ubicat en el centre noroest de la península.cita requerida
Història
[editar | editar còdic]En el passat, la regió va ser habitada pels aonikenk. Rastres d'esta cultura poden ser trobats abundantment, en forma de puntes de flecha llaurades. El seu nom en idioma tehuelche és Kaüas a Süen.[2]
En 1520 les seues costes varen ser reconegudes per l'expedició al mando de Fernando de Magallanes. Posteriorment va ser un conegut destine de bucs dedicats a la faena de llops marins, per a extracció de pell. En l'any 1778, l'expedició de Basilio Villarino la va batejar com a península Valdés, en honor al ministre espanyol que va ordenar la mateixa.
En el XVIII els espanyols varen fundar la Guàrdia de Sant Josep (Forta i Port de Sant Josep de la Candelaria), llavors chicoteta població civil composta en gran part per maragatos que, com el seu nom ho indica, estava guarnida per un fortín ubicat en la partix nort de l'Istme Carlos Ameghino, el desembarcadero dels primers colon espanyols s'ubicava cap als {{ |dms-lat=42°25′S |dms-long=64°15′O |dec-lat=-42.417 |dec-long=-64.25 |param=42_25_S_64_15_W_|default=dms|name=}}</noinclude> sobre la Plaja Villarino, mentres que les ruïnes del fort de la Candelaria o Forta Sant Josep s'ubiquen uns 18 quilómetros més a l'est cap a les coordenades {{ |dms-lat=42°25′S |dms-long=64°09′O |dec-lat=-42.417 |dec-long=-64.15 |param=42_25_S_64_09_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.
Inicialment les relacions entre els aonikenk i els espanyols varen ser pacífiques pero després es va produir una escalada d'altercats provablement ocasionats per la competència en l'aprofitament dels recursos de la zona o perque els indígenes en desconéixer el sistema de propietat privada sostreen bens que eren propietat dels colon i estos els varen reprimir, com siga la reacció indígena es va produir aprofitant la distracció dels espanyols durant una celebració religiosa, sent llavors destruïda la població i el fort en 1810.
A mitan de el XIX la zona va començar a ser poblada definitivament per colon argentins.
Entre 1901 i 1920 va funcionar entre Port Piràmides i les Salines Grans va circular el Ferrocarril de Península Valdés per a l'explotació de la sal per a consum.
El 21 de maig de 1975 va ser sancionada la llei n.º 20956 que va dispondre:[3]
No obstant de que la llei nacional seguix vigent, mai es va dur a efecte degut a que l'àrea és un santuari de ballenes franques australs.[4]
Clima
[editar | editar còdic]La península té una peculiar situació climàtica, puix està a l'ombra orogràfica (vore: biombo climàtic) de la cordillera dels Vages, i ademés rep els beneficis de la seua rodalia en la mar, aumentats per la seua forma de fongo que incrementa el seu llínea costera. El panorama sembla estèril a primera vista puix és pla i en vegetació predominantment arbustiva i espinosa. No obstant, la península atrau cantitats descomunals d'espècies animals, i resulta una colecció d'ecosistemas que maravillan a turistes i investigadors científics.
En hivern, el clima és fret, predominantment per baix dels 5 °C.
En estiu és un lloc calorós, aplegant molt excepcionalment a alcançar els 45 °C (31 de decembre de 2008 15.20). No obstant, per les nits d'estiu, la temperatura descendix a uns 10 °C o menys, depenent de la rosa dels vents (tenint en conte que els vents del nort en esta zona són càlits) i marees predominants.cita requerida
Fauna
[editar | editar còdic]Adaptades a l'ambient estepariu es troben maras ("llebres patagónicas"), alguns guanacs, rabosots grisos, culpeos patagónicos, choiques patagónicos ( o "esturç patagónico"), zorrinos, i armadillos com el Zaedyus pichiy. Per una atra part, els yaguaretés i còndors que aplegaven a merodear fins a estes costes patagónicas varen ser exterminats a fins de el XIX, mentres que els pumes patagónicos solament incursionan rarament en la península des de les poblacions de les estepas occidentals, sense mantindre poblacions permanents en l'àrea protegida.
En les costes la fauna marina és abundant i variada, incloent-se ballenes franques australs, que apleguen a les seues costes a aparearse, i vàries espècies de delfins, com toninas overas, orcas i delfins mulares.
En la llínea costera i els seus voltants poden trobar-se en gran cantitats els elefants marins, llops marins en els seus harenes, i pingüins de Magallanes.
Entre les aus, a banda dels pingüins, es destaquen les gavinas (en especial l'espècie Larus dominicanus), algunes garzas blanques, gaviotines, ostreros, biguás, colomes antàrtiques, caranchos, chimangos, cormoranes i anátidos. També s'observen ocasionalment flamencs. Esta gran varietat d'aus la podem observar en l'Illa de Pardals.cita requerida
Protecció
[editar | editar còdic]En 1999 l'Unesco va incloure a la península de Valdés en la seua llista de Patrimonis de la Humanitat. Forma part de la ret hemisfèrica de reserves per a aus playeras com a lloc de categoria regional.[5] Per llei provincial s'ha creat l'àrea natural protegida península Valdés, que comprén el seu espai terrestre, aéreu i una franja de tres milles marines a la seua entorn.
Reserves
[editar | editar còdic]- El parc marí provincial del Golf Sant Josep posseïx diversos atractius ademés de l'albirament de l'abundant fauna: és excelent per al bucege entre els seus secs submarins.
- En l'extrem noreste de la península es troba la reserva faunística Punta Nort, a on es poden trobar llops marins, elefants marins, pingüins de Magallanes i escúas.
- En l'est, sempre sobre la costa, la reserva faunística Caleta Valdés, en la que es poden apreciar una pingüinera i elefants marins; ocasionalment es poden avistar orcas.
- Dins del Golf Nou, casi immediata a Port Piràmides en la costa noreste del mencionat golf es troba la reserva de la lobería Port Piràmides.
- En l'extrem surest del Golf Nou es troba el núcleu de la reserva faunística provincial Golf Nou.
- Al nort de l'Istme Ameghino, rodejada per les aigües del Golf Sant Josep, es troba la Reserva Illa Pardals.
- Fòra de la península Valdés — encara que dins de l'àrea protegida de la mateixa — a uns 8 quilómetros al surest de Port Madryn, es troba la reserva Punta Loma, a on ademés de llops marins s'avistar cormoranes.
Turisme
[editar | editar còdic]
Península Valdés és un important destí turístic, sent visitat durant tot l'any, ademés de ser lloc de destí de molts viages d'estudi d'alumnes secundaris de l'Argentina.
La ciutat de Port Madryn, ubicada a 77 km de la Península, va anar l'escenari a on va tindre lloc el desenroll de lo que hui es coneix com a “Turisme Actiu”, és dir, fer de les pràctiques d'activitats deportives com bucege, peixca deportiva i motonáutica servicis per a que el visitant trobe en estos llocs alguna cosa més que un entorn natural.[6] El Turisme actiu té relació directa en el ecoturismo i va actuar com a impulsor de la protecció de la Península i la seua declaració com a Patrimoni de la Humanitat.
L'únic assentament humà important d'esta península és el poble turístic de Port Piràmides, aixina denominat per les formacions rocoses piramidals del seu entorn, en uns 500 habitants permanents. Fòra de Port Piràmides, que alguna volta va ser un port miner de sal, l'escassa població es distribuïx en unes 30 estàncias ovejeras.. Entre les plages propenques, s'inclouen Els Molins, en un molí abandonat, i Les Cuevas, que rep el seu nom de les cavernes en els seus penya-segats baixos.
Esta península és un dels destins turístics més importants de l'Argentina i convoca anualment a millers de visitants del país i l'exterior. Gràcies a les polítiques de protecció implantades, la població de ballena franca austral es troba en llenta recuperació.
Port Piràmides, l'únic assentament poblacional de la reserva i un dels llocs més privilegiats per a observar a les famoses ballenes franques del sur.[7]
Cada hivern, estes ballenes poden ser avistar durant la seua época de apareamiento i part. l'albirament de ballenes s'ha convertit en una de les activitats turístiques més importants del país.
La Ballena Franca Austral comença a aplegar a la costa de la península a principis de maig i es retiren els primers dies de decembre. L'espècie, que un sigle arrere va ser duta a la vora de l'extinció, es troba protegida en aigües territorials del nostre país, que la va declarar monument natural nacional en 1984.[8]
Durant la temporada estival, el turisme s'orienta principalment al fruïment de les plages de Port Piràmides — les úniques habilitades per a banyistes — i el avistaje de fauna. És l'únic centre de servicis bàsics de l'àrea, que conta en abastiment de combustible, llocs d'estage, activitats turístiques, servicis gastronòmics, i caixer automàtic.
Un atre lloc per a visitar és Punta Piràmide, ubicada a pocs quilómetros de Port Piràmides (2 quilómetros de ripio) és una colónia d'crío de llop marí d'un pèl, i esta dins de l'àrea de reproducció de la Ballena Franca Austral. La colónia de llops està ubicada baix un penya-segat, a on un mirador nos permet una vista privilegiada i, en temporada podrem observar les ballenes en el seu mig.
Durant el XX varen existir proyectes per al desenroll de la zona, pero tals proyectes no contemplaven l'impacte ambiental sobre l'ecosistema i en l'actualitat estan abandonats.
El primer d'ells va ser la proposta de la refundació de l'Antiga Guàrdia de Sant Josep ara transformada en un jagantesc port ultramarino que comprendria gran part de les costes del Golf Sant Josep, tal proyecte contemplava la construcció d'un canal de navegació que travessant l'Istme Carlos Ameghino comunicaria al Golf Sant Josep en el Golf Nou.
Posteriorment es va considerar l'idea de crear un atre canal (o un túnel) que també travessaria l'istme en qüestió, encara que en este cas no per a la navegació sino para – aprofitant l'important diferència dels nivells de marea existents entre el Golf Sant Josep i el Golf Nou – crear una gran central elèctrica mareomotriz.
Cultura popular
[editar | editar còdic]La película El far de les orcas (2016) està ambientada en la costa d'esta península.
És el motiu del revers dels billets argentins de $200, de la serie Fauna.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Argentina
- Àrees naturals protegides d'Argentina
- Ballena franca austral.
- [9]
- [10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Corpus. Archius virtuals de la alteridad americana.(Vol 3, No 1)ISSN 1853-8037.doi:10.4000/corpusarchivos.76.Consultat el 12 de decembre de 2016.
- ↑ «Sessió 1061». legischubut2.gov.ar. Llegislatura de la Província del Chubut. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2017. Consultat el 6 de març de 2017. Kaüas a Süen i Nobebe, estos són els noms tehuelches de Península Valdés i Port Madryn, respectivament.
- ↑ Llei n.º 20956
- ↑ El tesor energètic de la Península Valdés que equival a varis El Chocón i ordena aprofitar una Llei de 1975 que seguix sense complir-se
- ↑ «Península Valdés». Ret hemisfèrica de reserves per a aus playeras (RHRAP). Consultat el 30 de maig de 2013.
- ↑ Torrejón, Antonio i atres, 100 anys de Turisme Argentí (2008). «4ta Etapa (1968-1987) - Naiximent del Turisme d'Aventura», el%20turisme%20argentí.pdf?sequence=1&isAllowed=i 100 anys de Turisme Argentí (en Espanyol), Edicions Proia, p. 91.
- ↑ «invadir-les-plages-de-la-peninsula-de-valdes/ Conseqüències del coronavirus: guanacs varen invadir les plages de la Península de Valdés» (en és-ar). La 100. Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ «Administració de Parcs Nacionals. Monument Natural Ballena Franca Austral».
- ↑ «Identifiquen quatre ballenes de Península Valdés seguides per satèlit» (en és). elchubut.com.ar. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «Varen descobrir el "forat blau": una zona d'alimentació de ballenes front a les costes de Chubut» (en en). ADNSur. Consultat el 28 d'abril de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Península Valdés.- Administració de l'Àrea Protegida Península Valdés
- Identifiquen quatre ballenes del Proyecte de seguiment Satèlit
- invadir-les-plages-de-la-peninsula-de-valdes/ Conseqüència del coranavirus
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Península Valdés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Plantilles
- Artículs en passages que requerixen referències
- Penínsules de la província de Chubut
- Patrimoni de la Humanitat en Argentina
- Parcs i reserves provincials d'Argentina
- Llocs rellevants per a l'observació d'aus en Argentina
- Geografia del departament Biedma
- Àrees naturals protegides de la província de Chubut
- Llocs rellevants per a l'albirament de cetáceos
- Llocs Ramsar en Argentina
- Descobriments geogràfics d'Espanya en el sigle XVI
- Descobriments geogràfics de 1520
- Espanya en 1520
- Patrimoni de l'Humanitat