Energia mareomotriz
| Energies renovables |
|---|
|
Biocarburant |
La energia mareomotriz, també coneguda com a energia mareal, és l'energia que s'obté aprofitant les mareas: per mig de l'us d'un alternador es pot utilisar el sistema per a la generació d'electricitat, transformant aixina l'energia mareomotriz en energia elèctrica, una forma energètica més segura i aprovechable. És un tipo d'energia renovable, mentres que la font d'energia primària no s'agota per la seua explotació, i és neta ya que en la transformació energètica no es produïxen subproductes contaminants gaseosos, líquits o sòlits. No obstant, la relació entre la cantitat d'energia que es pot obtindre en els mijos actuals i el cost econòmic i ambiental d'instalar els dispositius per al seu procés han impedit una implementació notable d'este tipo d'energia.
Atres formes d'extraure energia de la mar són: les ones (energia undimotriz), de la diferència de temperatura entre la superfície i les aigües profundes de l'oceà, el gradient tèrmic oceànic; de la salinitat, de les corrents marines o la energia eòlica marina.
En Espanya, el Govern de Cantàbria i l'Institut per a la Diversificació i Aforro Energètic (IDAE) volen crear un centre d'i+d+i en la costa de Santoña. La planta podria atendre al consum domèstic anual d'uns 2500 llars.[1]
Métodos per a generar energia elèctrica
[editar | editar còdic]Generador de la Corrent de Marea
[editar | editar còdic]Els generadors de corrent de marea tidal stream generators (o TSG pels seus inicials anglés) fan us de la energia cinètica de l'aigua en moviment a les turbines de l'energia, de manera similar al vent (aire en moviment) que utilisen les turbines eòliques. Este método està guanyant mercat per uns costs més reduïts.
Assuts de marea
[editar | editar còdic]Els assuts de marea fan us de la energia potencial que existix en la diferència d'altura (o pèrdua de càrrega) entre les marees altes i baixes. Els assuts són essencialment els dics en tot l'ample d'un estuari, i sofrixen els alts costs de l'infraestructura civil, l'escassea mundial de llocs viables i les qüestions ambientals.
Energia mareomotriz dinàmica
[editar | editar còdic]L'energia mareomotriz dinàmica és una tecnologia de generació teòrica que explota l'interacció entre les energies cinètica i potencial en les corrents de marea. Es propon que els assuts molt llarcs (30 a 50 km de llongitut) es construïxquen des de les costes cap a fòra; en la mar o l'oceà, sense tancar un àrea. S'introduïxen per la presa diferències de fase de marees, lo que du a un diferencial de nivell d'aigua important (per lo manco 2.3 metros) en aigües marines ribereñas poc profundes en corrents de marees que oscilen paraleles a la costa, com el Regne Unit, China i Corea del Sur.
Planta mareomotriz del Rance (França)
[editar | editar còdic]En l'estuari del riu Rance, EDF va instalar una central elèctrica en energia mareomotriz. Funciona des de l'any 1966 i produïx electricitat per a cobrir les necessitats de 225 000 habitants, equivalent a una ciutat com Rennes (el 9 % de les necessitats de Bretanya). La central en sí té 390 m de llarc i 33 d'ample. Està constituïda de 24 turbines de tipo "bulbo" en generadors de 10 MW cada una, per les que passa un cabal total de 6600 m³ per segon. Dispon d'un embassament de 22 km² que alberga 184 000 000 m³ d'aigua regulada per sis comportes de 10 m d'alt per 15 d'ample.[2]
La planta mareomotriz és una central hidroelèctrica reversible, que aprofita tant la marea alta com la marea baixa ya que les seues turbines funcionen en abdós sentits, en la fase d'omplit i de buidat de l'embassament. Les turbines permeten també bombejar aigua: en marea baixa, la planta funciona "al revés" i bombeja aigua de mar per a elevar encara més el nivell d'aigua de l'embassament. El bombeig permet aumentar la producció perque aumenta l'altura de la caiguda de les aigües i disminuïx el periodo de temps entre la pleamar i la bajamar.[2]
L'assut de 750 m de llarc tanca l'estuari del riu i comprén una esclusa que permet el pas d'uns 20 000 barcos a l'any. Una carretera en un tràfic mig de 30 000 vehículs al dia (fins a 60 000 en estiu) aprofita el seu recorregut per a unir els pobles de Saint-Mal i Dinard.[2]
El cost del kWh va resultar similar o més barat que el d'una central elèctrica convencional, sense el cost d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul a l'atmòsfera ni consum de combustibles fòssils ni els riscs de les centrals nuclears (13 metros de diferència de marea).
L'impacte ambiental va ser prou greu, com aterramiento del riu, canvis de salinitat en l'estuari en les seues proximitats i canvi de l'ecosistema abans i despuix de les instalacions.
Atres proyectes exactament iguals, com el d'una central molt major prevista en França en la zona del monte Saint-Michel, o el de la baïa de Fundy, en Canadà, a on es donen fins a 15 metros de diferència de marea, o el de l'estuari del riu Severn, en el Regne Unit, entre Gales i Anglaterra, no han aplegat a eixecutar-se pel risc d'un fort impacte ambiental.
Funcionament
[editar | editar còdic]El funcionament d'una central mareomotriz es basa en l'aprofitament de les marees. En els sistemes reversibles, durant la pleamar l'aigua acciona les turbines en ingressar en l'embassament, reproduint-se el procés invers durant la bajamar.
En l'actualitat, l'electricitat es transmet per mig de cablejat submarí cap a illes artificials, infraestructures que alberguen unitats turbínicas adicionals per a optimisar la generació.
Atres energies renovables
[editar | editar còdic]Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Santoña crearà un centre de proves d'energia mareomotriz». Consultat el 23 de maig de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Usine marémotrice de la Rance. EDF, 2013. Consultat el 8 de juny de 2014. (en francés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Energies de la mar (Institut per a la Diversificació i Aforro de l'Energia.)
- Balanç de la central mareomotriz de Rance (en francés).
- Institut d'Hidràulica Ambiental de Cantàbria (IH Cantàbria) de l'Universitat de Cantàbria.
- Llista de trenta dispositius d'energia mareomotriz, per Alain Esteban Painevilo Muñoz. 2007 a 2012.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Energía mareomotriz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.