Biombo climàtic

Biombo climàtic és el nom que reben les zones que dividixen diferents climas. En alguns casos elevades altituts (cordilleres montanyoses etc.) no permeten que les núvols entren al territori despuix d'ella és dir al transpaís, deixant terrenys secs, com la Diagonal Àrida que des del desert de Atacama s'estén per efecte biombo a la cordillera de la costa en el territori chilé o a l'est de la cordillera dels Vages en gran part de l'oest i suroest d'Argentina, ha de tindre's en conte que les sequetat de gran part de la Diagonal Àrida del Con Sur es deu no solament a l'efecte biombo provocant per les grans altituts montanyoses sino que (com en el cas del desert del Namib en Namíbia) també es deu a les corrents marines d'aigües oceàniques superficialment fredes que desecan l'aire atmosfèric com ho fan la Corrent de Humboldt i la Corrent de les Malvines procedents de l'Antàrtida, és dir en el cas de la Diagonal Àrida del Con Sur no solament es troba com a important factor l'existència de l'efecte biombo de la cordillera dels Vages en les seues altituts màximes sino també l'efecte dessecant de les corrents fredes oceàniques superficials.

Un biombo climàtic en el cas de les montanyes o cordilleres genera microclimas en les ales de les montanyes, per lo general eixos microclimas solen ser humits i inclús hiperhúmedos (més de 1000 mm/any de precipitacions en pluges o en nevades) pero la part al sotavent (és dir la part més resguardada del front de vent) relativament pocs quilómetros després de el "biombo" montanyós en a on es condensa la humitat atmosfèrica sofrix vents dessecants per efecte Föhn per l'adiabasis o recalfada de les molècules d'aire en obtindre major pressió atmosfèrica a mida que el vent o la corrent eòlica descendix d'altitut, la part immediatament al biombo climàtic, és dir la part a la "ombra" de les cordilleres o atres altituts pot tindre una estreta franja de nimbosilva perhúmeda (és dir florestas molt denses gràcies a les grans precipitacions com ocorre en les yungues o en la selva valdiviana para després donar lloc casi sense transició, si l'isohieta que el biombo produïx baixa dels 500 mm/any, a zones àrides xerófilas o si no esteparias o inclús, quan les precipitacions en la zona ubicades despuix de l'efecte biombo són molt poques anualment, desérticas).
També pot ocórrer en depressió intermiges o en clima de deserts. la part que rep l'aire sec es diu sotavent i el que rep l'aire humit es diu barlovent.