Estància
El significat de estància varia una miqueta depenent de la localitat o país. En el Con Sur, inclosos Argentina, Bolívia, Brasil, Chile, Paraguay i Uruguay, estància es referix a un gran establiment rural, especialment al destinat a la cría extensiva de facenda vacuna, ovina i equina, criats a pastura i a l'aire lliure tot l'any. Es caracterisa per l'existència d'a lo manco un caixco, és dir, d'un centre edilicio, generalment dins d'un àrea arbolada i parquizada —exclosa de la superfície productiva— que inclou vivendas i atres edificis per a distints usos.
En la regió pampeana la major part d'elles conté:
- a lo manco una vivenda gran per a l'amo i per a l'administració de la producció;
- atres vivendes menors per al personal establit allí en la seua família;
- una o més materas, nom que es dona a l'habitació destinada per a que el personal sense família desdejune —casi excluyentemente prendre mat, d'allí el seu nom—, prepare i menge en comú els dos menjars diàries —que poden ser un torrat o diversos guiss i ollas— i que, per tant, és el principal punt de socialisació entre els paisans d'una mateixa estància; el nom de matera s'estén també a les habitacions del personal "conchabado", és dir que fa "changas" i que no forma part del personal fix de l'estància, sino que és contractat d'acort a les necessitats productives de cada época de l'any;
- un o varis edificis destinats a guardar tifells, insumos i productes agrícoles i ganaders, que es diuen invariablement galpones;
- atres edificis, com sijas, estables, caballerizas o haras i cellers.
Les estàncies de la Patagonia es diferencien per la presència en cada u d'un enorme galpón, molt més gran que les vivendes, destinat a l'esquila de les ovelles.
En ocasions —depenent del seu tamany—, la propietat es dividix en llocs. Este tipo d'establiment rural va sorgir a lo llarc de el XVII, quan el ganado cimarrón va començar a escassejar per sobreexplotació i en canvi grans cantitats del mateix es varen establir en punts fixos. En part, el mateix procés va tindre lloc en les Missions Orientals i en la Reducció de Yapeyú, i els jesuïtes varen liderar la formació d'establiments molt extensos i en caixcos complexos, que després varen ser imitant els ganaders. En este aspecte té algunes semblances, pero també les seues diferències, en la facenda mexicana o espanyola, en la «fazenda» brasilera i en el rancho de l'oest nortamericà.
En Puerto Rico, no obstant, una estància era una finca a on es cultivaven «fruts menors», és dir, fruts per a la venda i el consum local, dins del país.
Durant l'época colonial espanyola esta denominació es va usar per a establir el lloc que servia d'assentament —per eixemple, campament— per als conquistadors.
Per països
[editar | editar còdic]En Argentina
[editar | editar còdic]
Des de l'arribada dels exploradors europeus, estos varen ser recompensats en encomana d'indis i mercés de terres. En elles varen ser agraciats tant els acompanyants de Juan Núñez de Prat en la seua entrada al Tucumán que va tindre per corolari la fundació de Santiago del Estero, com els de dò Pedro de Mendoza despuix de la fundació de l'Asunción, com aixina també els qui varen acompanyar a Juan de Garay en les successives fundacions a lo llarc dels rius de la conca de l'Argent, i els qui varen protagonisar fundacions a tot lo llarc i ample del dilatat noroest argentí, regió que en aquells temps era coneguda com el Tucumán. Les mercés de terres eren de variada naturalea i es denominaven sòrts. Aixina, varen existir sòrts de chácaras, després cridades chacras, i sòrts d'estàncies. Estes sòrts eren concessions reals, puix la terra dels Regnes d'Índies es reputaban realengas, conforme havien segut adjudicades al rei de Castella —encara que no al Regne de Castella— per les bulas alejandrinas. Els conquistadors i colonizadores les reputaron com a premi o pagament, i d'allí prové el terme «pagaments», que després donarà nom a la regió en la que s'assenten les dites mercés de terres.
La sòrts de chacras es destinaven a l'agricultura, mentres que les sòrts d'estàncies es destinaven a la ganaderia, raó per la qual sempre es procurava que unes i unes atres estigueren dividides per cursos d'aigua que la facenda difícilment poguera trasponer, i en conseqüència no calcigaren lo sembradíos.
Eixes estàncies de grans dimensions transmesa la seua propietat de generació en generació han donat orige en el noroest argentí a la conformació d'una aristocràcia criolla terratinent, tal el cas de les famílies santiagueñas de l'anomenada «noblea choyana» nucleadas en Sant Pedro de Choya, com els Espeche i els Gómez. També en el llitoral es varen constituir eixos núcleus terratinents, com en el cas de Santa Fe, integrat per unes poques famílies, els Echagüe i Andía, els Fernández Montiel, els Arias Montiel, els Vora Mujica, els Maciel.
En la hui província de Buenos Aires les estàncies es varen mantindre concentrades sobre la ribera dels rius Paraná i de l'Argent. Com la governació de la Nova Andalusia adjudicada a don Pedro de Mendoza s'estenia des de l'oceà Pacífic al Atlàntic, pero cap al sur concloïa en el paralel 35°S, les sòrts d'estàncies adjudicades als primers pobladors de Buenos Aires no transgredieron eixe llímit. Al sur d'eixe llímit habitaven les tribus tehuelches o patagones i la governació d'eixes terres, també d'oceà a oceà, en les que se situava la Trapalanda i la Ciutat dels Césares, varen ser adjudicades al noble gallec-portugués Simón de Alcazaba i Sotomayor.
No obstant, l'alvanç de tribus mapuches o araucanas sobre territori tehuelche posa en contacte a castellans i mapuches, i eixe contacte no serà pacífic. Les autoritats virreinales disponen la creació d'una llínea defensiva de fortines i cap a 1779 es funda el Fort de Chascomús, orige de la ciutat de Chascomús, ya al sur del paralel de 35°S, i a on ya es trobaven establides estàncies pioneres que constituïen núcleus de població sedentaria en mig de l'immensitat de la Pampa, com La Alameda, de la família Girat, precisament en la costa de la mateixa estany de Chascomús. Un atre cas paradigmàtic, alguna cosa posterior, és l'estància Miraflores fundada per Francisco Hermógenes Ramos Mejía, encara més cap al sur, en l'estany Kakel Huincul. És en esta regió sudoriental de la Província de Buenos Aires a on cobrarà ímpetu l'explotació ganadera i d'allí sorgirà la burguesia terratinent en Argentina i les seues emblemàtiques estàncies argentines, moltes de les quals sorgiran de la Llei de Enfiteusis durant la presidència de Bernardino Rivadavia, tals com l'estància Sant Joan, establida sobre una enfiteusis que en orige s'estenia sobre una superfície de 250.000 hectàrees, o l'estància L'Oroneta des de mediats de sigle XIX.
Després ha passat a designar a un establiment rural de hacendados i a la finca o «caixco» de tal establiment.
En el XVII el vocablo estància senyalava importants extensions de terres concedides en propietat a un subjecte, una família o una orde religiosa. Durant el XIX algunes empreses també varen començar a ser posseïdores d'estàncies. D'esta manera, estància va passar a ser casi sinònim de latifundi en Argentina.
En el XXI, la estància, si ben encara conserva el seu tradicional significat de gran extensió de terra -en la majoria dels establiments reduïda degut principalment a les lleis d'herència, li la vincula a les produccions agrícola-ganaderes junt al manteniment de les tradicions gauchas. En la cartografia els caixcos d'estància solen identificar-se en la sigla Ea.
Turisme d'estàncies
[editar | editar còdic]El Turisme Rural d'Estàncies es va iniciar durant la década de 1970, i des de llavors s'ha expandit per tot del país. Esta modalitat té diversos programes i categories, en alguns casos s'oferix, junt en l'estage, diverses activitats tradicionals: algunes deportives com la pràctica de pol, la peixca o la caça i unes atres d'exhibició com una festa gaucha que inclou espectàculs folklòrics, carreres cuadreras, o doma.[1]
En Terra del Fòc
[editar | editar còdic]Les estàncies varen ser concessions d'enormes terrenys ubicats en l'Illa Gran de Terra del Fòc fetes pels governs d'Argentina i Chile a fins de el XIX en la finalitat de fomentar la sobirania per mig de l'explotació ganadera de la zona.
Les estàncies eren assentaments rurals en un poblat, seccions, llocs, camins i menuts atracaderos, construïts per a permetre la criança comercial d'ovelles per a la producció de llana, carn i els seus derivats. Els més grans varen aplegar a albergar, durant l'época de esquila d'ovelles, a més d'un centenar de treballadors.
Les principals estàncies varen ser:[2]
- Estància Gent Gran, fundada en 1885
- Estància Springhill, fundada en 1890
- Estància Caleta Josefina, fundada en 1894
- Estància Sant Sebastià, fundada en 1895
- Estància Baïa Felipe, fundada en 1896
- Estància Cameron, fundada en 1904
- Estància Vicuña, fundada en 1915
En Puerto Rico
[editar | editar còdic]Una estància, durant els temps colonials espanyols en Puerto Rico (1508-1898), era una porció de terra dedicada al cultiu de «fruts menors».[3] És dir, el frut dels cultius en tals finques es produïa en cantitats relativament chicotetes i, per lo tant, no per a venda al por mayor ni per a exportacions, sino per a venda i consum local. Alguns d'estos «fruts menors» eren guineos, bananas, taronjas, albocats, toronjas i cotó. Ademés, l'unitat agrícola coneguda com a estància no processava tals fruts per a la producció de sucs, néctars, melades, farina, etc. Una finca que produïa cultius i que ademés també els processava, en equip de maquinària industrial,[4] per a la venda al por mayor i per a l'exportació no se li cridava estància, sino que se li denominava «facenda». La majoria de les facendes en Puerto Rico produïen canya de sucre o café, els quals eren els cultius processats en grans o farina per a l'exportació.[5] Algunes estàncies eren més grans que algunes facendes, pero generalment este no era el cas.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Flavia Tomaello. «a-passar-el-estiu-en-el-camp/ Escapades de lux: 10 estàncies per a passar l'estiu en el camp». Infobae. Consultat el 10 d'agost de 2020.
- ↑ Universitat Catòlica de Chile, Ruta de les estàncies. L'ocupació ovejera [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Guillermo A. Baralt. Bona Vista: Life and work in a Port Rican Facenda, 1833-1904. Traduïda de l'espanyol per Andrew Hurley. (Originalment publicada en 1988 pel Fideicomiso de Conservació de Puerto Rico en el títul La Bona Vista: Estància de Fruts Menors, fàbrica de farina i facenda cafetalera.) 1999. Chapel Hill, North Carolina, EE.UU.: University of North Carolina Press. p. iv. ISBN 0807848018
- ↑ Guillermo A. Baralt. Bona Vista: Life and work in a Port Rican Facenda, 1833-1904. Traduïda de l'espanyol per Andrew Hurley. (Originalment publicada en 1988 pel Fideicomiso de Conservació de Puerto Rico en el títul La Bona Vista: Estància de Fruts Menors, fàbrica de farina i facenda cafetalera.) 1999. Chapel Hill, North Carolina, EE.UU.: University of North Carolina Press. p. ix. ISBN 0807848018
- ↑ Eduardo Neumann Gandia. Verdadera i Autèntica Història de la Ciutat de Ponce: Des dels seus primitius temps fins a l'época contemporànea. Sant Joan, Puerto Rico: Institut de Cultural Portorriquenya. 1913. Reimpreso en 1987. p. 67.
- ↑ Ivette Perez Vega. Les Societats Mercantils de Ponce (1816-1830). Acadèmia Portorriquenya de l'Història. Sant Joan, Puerto Rico: Edicions Port. 2015. p. 389.ISBN 9781617900563
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.