Illa de Capri
La illa de Capri és una illa d'Itàlia localisada en el mar Tirreno, en el costat sur del golf de Nàpols, front a la península Sorrentina. Ha segut un lloc de célebre bellea i centre vacacional des de l'época de l'antiga república romana.
Administrativament, l'illa pertany a la ciutat metropolitana de Nàpols, en la regió de Campània.
Geografia
[editar | editar còdic]
L'illa té una superfície de 10,36 km², i un perímetro aproximat de 17 km. L'accident més elevat és el mont Solaro (589 metros). Atres accidents són: Cappello (515 metros), mont Sant Michele (262 metros), mont Tiberio (334 metros), mont Tuoro (265 metros). L'illa té dos municipis: Capri i Anacapri.
Les característiques principals de l'illa són retratades en les postals: la Marina Piccola (port menut), el Belvedere d'Engolguera, que és una elevada passejada panoràmica sembrat de viles, els massiços calizos que destaquen de la mar (els "Faraglioni"), Anacapri, la Gruta Blava (Grotta Azzurra). Sobretot estan les ruïnes de les viles romanes.
La ciutat de Capri és el principal centre de població de l'illa de Capri. Té dos ports contigus, Marina Piccola i Marina Gran (el port principal de l'illa).
La comuna separada d'Anacapri està ubicada a baixa altura sobre els tossals a l'oest de la ciutat de Capri.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat i época romana
[editar | editar còdic]Segons el geógrafo grec Estrabón, Capri va ser una volta partix de terra ferma. Açò ha segut confirmat tant per estudis geològics com per troballes arqueològiques.
La ciutat va ser habitada des de temps remots. Evidències d'assentaments humans varen ser descoberts en l'época romana; segons Suetonio, quan els fonaments de la vila d'Augusto varen ser excavats, es varen descobrir ossos jagants i armes de pedra. L'emperador va ordenar que anaren exhibits en el jardí de la seua residència principal, el palau de la mar; lo que ha constituït una de les primeres exposicions de fòssilés de l'història. Les excavacions més modernes han mostrat que eixa presència humana en l'illa pot ser remontada al neolític i l'Edat del Bronze.
En el seu Eneida, Virgilio declara que l'illa havia segut poblada pel poble grec de Telebos, provinent de les Illes Jónicas. Va ser un assentament grec a partir de el VII
Estrabón diu que: «...contava antany en dos chicotetes ciutats, pero posteriorment només va quedar una. La tenien baix el seu domini els habitants de Neápolis, encara que la varen perdre en una guerra».[1] Es referix el geógrafo grec a la guerra Social, quan Pompeyo, partidari de Sila, es va apropiar de Sicília i de les províncies del nort d'Àfrica (c. 82 a. C.).
.jpg){kind=link}
Tácito arreplega que hi havia dotze viles imperials en Capri (llatí Capreae). les ruïnes d'una en Engolguera podien encara vore's en el XIX. Va ser l'illa predilecta d'Octavio Augusto que la va freqüentar durant quaranta anys.
Tiberio, el successor d'Augusto, també va construir una série de viles en Capri, la més famosa de les quals era Vila Jovis, una de les viles romanes millor conservades d'Itàlia. En l'any 27, Tiberio es va traslladar permanentment a Capri, des d'a on va governar l'Imperi fins a la seua mort en el 37.
Segons Suetonio, mentres estava en l'illa, Tiberio (acompanyat del seu nebot net, Calígula) va gojar imponent numeroses crueltat i perversions sexuals als seus esclaus.
En el 182, l'emperador Cómodo, va exiliar a la seua germana Galeria Lucilla a Capri. Va ser eixecutada poc despuix.
Edat Mija i Moderna
[editar | editar còdic]
Despuix de la caiguda de l'imperi Romà, comença un llarc periodo en el qual l'illa va estar pràcticament abandonada.
Despuix del final del Imperi romà d'Occident, Capri va tornar a estar somesa a Nàpols, i va sofrir varis atacs i estralls dels pirates. En el 866 l'emperador Luis II el Jove va donar l'illa a Amalfi. En el 987 el primer bisbe de Capri va ser consagrat pel Papa Juan XV. Al voltant de l'any 1000 pansa a la sobirania d'Amalfi i era la sèu d'una guarnició i una presó.
A finals de el XIV els Angionini comencen una obra de recalificació, comencen els treballs per a l'edificació de la Certosa vaig donar Sant Giacomo.
En 1496, Federico I de Nàpols va establir la paritat llegal i administrativa entre els dos assentaments de Capri i Anacapri. Les incursions pirates varen aplegar al seu màxim apogeu durant el regnat de Carlos I d'Espanya: els famosos almirants turcs Jeireddín Barbarroja i Turgut Reis varen saquejar l'illa en 1535 i 1553, respectivament.
En els Sigles XVII i XVIII l'illa va estar casi únicament governada per l'autoritat religiosa.
El primer visitant famós de l'illa va ser el francés Jean Jacques Bourchard, en el XVII. El seu diari, trobat en 1850, és una important font sobre l'estat de Capri en aquella época.
Història recent
[editar | editar còdic]
En giner de 1806, les tropes franceses varen ocupar l'illa durant la guerra de la tercera coalició. Els britànics varen expulsar als soldats francesos en maig del mateix any i varen establir una nutrida guarnició. En este periodo l'illa conta en prop de 3000 habitants. Capri va ser convertit en una poderosa base naval (un "segon Gibraltar"), pero el programa constructiu va causar greus danys als llocs arqueològics. Joachim Murat reconquistó Capri el 16 d'octubre de 1808, per la capitulació d'Hudson Lowe, i els francesos es varen quedar allí fins al final de l'era napoleònica (1815), quan Capri va ser tornada a la casa de Borbón gobernant en Nàpols.
En la segona mitat de el XIX, Capri es va convertir en un centre vacacional popular per a artistes europeus, escritors i atres celebritats. John Singer Sargent i Frank Hyde estan entre els artistes ilustres que es varen quedar en l'illa entorn a finals de la década de 1870. Sargent és conegut per la seua série de retrats que representen a la bella model de Capri, Rosina Ferrara.
També en el XIX, el científic naturaliste Ignazio Ceri va catalogar la flora i la fauna de l'illa. Este treball va ser continuat pel seu fill, l'escritor i ingenier Edwin Ceri, que va escriure varis llibres sobre la vida en Capri en el XX.
Han segut numerosos personages que han recalat en Capri: Vladímir Lenin, Màxim Gorki, Marguerite Yourcenar, Friedrich Krupp, Pablo Neruda, Curzio Malaparte, Norman Douglas, Sibilla Aleramo, Axel Munthe, Christian Wilhelm Allers, Emil von Behring, la reina sueca Victoria.
Gracie Fields també tenia una vila en ella, li va dedicar dos cançons, "L'illa de Capri" i "Torna a Sorrento". Mariah Carey posseïx una vila en l'illa.
Capri en la lliteratura
[editar | editar còdic]
En la novela històrica L'última legió és protagonista esta illa, a la que és desterrat Rómulo Augusto, últim emperador del Imperi romà.
El llibre que va crear la fascinació de el XIX per Capri, en França, Alemània, i Anglaterra va ser Entdeckung der Blauen Grotte auf der Insel Capri, del pintor i autor August Kopisch, en la que descriu la seua estància en 1826 en Capri i la seua (re)descobriment de la Gruta Blava.
Capri és l'escenari de Els lotófagos, un relat de Somerset Maugham. En l'història, el protagoniste, de Boston, va a Capri de vacacions i està tan encantat en el lloc que deixa el seu treball i decidix dedicar el restant de la seua vida a estar ocioso en Capri.
Claude Debussy fa referència als tossals de l'illa en el títul de la seua obra Preludi impressioniste, Els collines d'Anacapri (1910).
Jacques d'Adelsward-Fersen escriu la roman à clef Et li feu s’èteignit sur li mer (1910), sobre Capri i els seus residents a principis de el XX, que causen un chicotet escàndal. La vida de Fersen en Capri és el tema de la biografia de ficció de Roger Peyrefitte, L'Exile de Capri. Un dels més famosos residents estrangers de Capri, Norman Douglas en la seua novela South Wind, fa una descripció —finamente duta a la ficció— dels residents i els visitants de Capri, i vàries de les seues atres obres, tants llibres com a panflets, tracten de l'illa, incloent Capri (1930) i la seua última obra, A Footnote on Capri (1952)). Una satírica presentació de la colónia lesbiana de l'illa en els anys 20 és feta en la novela Extraordinary Women (1928) de Compton Mackenzie.
La colecció de memòries sobre Capri inclouen elÀria vaig donar Capri (1928) d'Edwin Ceri, que conté varis ensajos històrics i biogràfics sobre l'illa, incloent un tribut a Norman Douglas; L'història de Sant Michele (1929) pel mege suec Axel Munthe (1857–1949), que va construir la Vila Sant Michele; An Impossible Woman: The Memoirs of Dottoressa Moor (1975) d'Elisabeth Moor, quine va treballar en el doctor des de 1926 fins als anys 70; i Graham on Capri: A Memoir (2000) de Shirley Hazzard sobre els recorts de Graham Greene.
La colecció de noveles sobre Capri inclou l'epónima Kapri (1939), del noveliste letó Jānis Jaunsudrabiņš, que representa l'illa com una espècie de presó per a europeus que s'han escapat de les seues vides i responsabilitats; i I Love Capri de Belinda Jones.
Capri és l'illa predilecta de l'autor espanyol Albert Espinosa on ha situat gran part de la seua tercera novela Si tu em dius veuen, ho deixe tot... pero digues-me vine publicada en 2011.
En el 2012 l'escritora nortamericana Amanda Hocking va publicar la seua saga Cançó de Mar, a on Capri és mencionat com la terra natal dels seus protagonistes que són unes sirenes.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
- Vila Sant Michele
- Gruta Blava, la gruta blava
- Vila Lysis
- Vila Jovis
- La Piazzetta
- Via Krupp
- Arc Naturale
- Vila Malaparte
- Torre Materita
- Certosa vaig donar Sant Giacomo
- I Faraglioni
- Mont Solaro
- Punta Carena
Turisme
[editar | editar còdic]
Capri és un destí turístic tant per a italians com a estrangers. En els anys 50, Capri es va convertir en un destí popular per a la jet set internacional. La piazzetta central de Capri, encara que conserva la seua modesta arquitectura urbana, està plena de tendes luxoses, restaurants cars, i paparazzi a la caça de celebritats.
Durant l'estiu hi ha una gran afluència de turistes, a sovint d'excursionistes de Nàpols i Sorrento.
Transport
[editar | editar còdic]Capri dispon de servicis freqüents de transbordador i hidroala en Nàpols i Sorrento, ademés de moltes atres conexions per barco en els ports del golf de Nàpols i la península Sorrentina. Els barcos visiten Marina Gran, des de la que es pot accedir per mig de funicular a la ciutat de Capri.
Gastronomia
[editar | editar còdic]
Receptes tradicionals
- "Chiumenzana"
- "Cianfotta"
- Ensalada caprese
- Limoncello caprese
- Ravioli capresi
- Coca caprese
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- Jana Revedin, "Lysis", Wieser, Klagenfurt 2011, ISBN 978-3-85129-906-9
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Capri.- [enllaç trencat] (anglés)
- Capri en el cine [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)
- Capri 360 panorames [2] archivat en Wayback Machine. (francés)
- Ruta i guia per Capri (en és)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Capri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.