Illa de Gorea
La Illa de Gorea[1] (en francés, Île de Gorée; en portugués, Ilha de Goreia) és una illa de Senegal. Té una superfície de 17 hectàrees i està situada prop de la costa, a tres quilómetros front a Dakar, la capital. Com a lloc simbòlic de recort de la tracta d'esclaus en Àfrica va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1978.[2]
Història de l'illa i del mercat d'esclaus
[editar | editar còdic]Durant més de tres sigles va ser el més important mercat d'esclaus per a aprovisionar d'ells a Estats Units d'Amèrica, al Carib i a Brasil, principalment. L'illa va ser invadida per portuguesos en 1444, baix la bandera del qual en 1536 es va construir la primera Casa dels Esclaus. Des de llavors i fins a 1848, any en que França va abolir l'esclavitut, en esta illa es va establir la base més activa del comerç d'esclaus. La casa que va construir un neerlandés en 1776 i que era casa de la signare Anna Coes Pépin, està convertida en l'actualitat en museu per l'Unesco.
La casa dels esclaus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Casa dels Esclaus.
És impossible precisar actualment els enormes costs que per a les nacions africanes va significar este comerç. Es calcula que a lo manco vint millons de persones, tant hòmens, com a dònes i chiquets, varen ser seqüestrats en els seus llogarets, traslladats i venuts a tratantes que es varen establir obertament en l'illa de Gorea. Ací els seqüestrats eren aprisionados en calabossos, encadenats i colocats esquena en esquena, per a esperar a que anaren venuts, ans que decaigueren físicament i anaren trets d'eixe lloc.[3]
El disseny de l'ergástula o Casa d'esclaus, com la que existix en l'actualitat convertida en museu, incloïa una sala per a hòmens, una atra per a dònes, una atra per a dònes jóvens, una atra per a chiquets, i una atra per a recuperar pes. Es tenia especial conte en que els planys dels chiquets no pogueren ser escoltats per les seues mares, per a evitar que estes sofriren i perjudicaren el seu estat de salut.
En este mercat de persones, les dònes tenien un valor major que els hòmens, sent el factor determinant la salut, el bust i la dentadura, els chiquets eren evaluats per la seua dentadura i les condicions en que es trobaven en el moment de la transacció. Els chiquets carien de nom individual i se'ls cridava per les característiques de la dentició. Els hòmens deurien pesar a lo manco 60 quilos. Tots els esclaus eren exhibits en les escalinates exteriors de la Casa dels Esclaus, a on eren manejats com a animals per a analisar i discutir el seu preu. En la part alta de les escalinates hi ha un balcó des d'a on els mercaders i tratantes discutien del preu.
Finalment, els esclaus eren duts des dels calabossos al punt en que serien embarcats. El passadiç que els conduïa era conegut com El lloc d'a on no es retorna, no era molt ample, per a facilitar el maneig de les persones i en l'obscuritat del túnel, al final, s'apreciava la llum del sol i el mar. Este lloc era l'últim en que la família podia vore's, puix en lo sucesivo cada u seria traslladat diferents llocs d'Amèrica. Eren embarcats en pots per a pujar-los despuix als barcos i els esclavista freqüentment utilisaven este moment per a separar els esclaus que estaven malalts o no eren fàcilment vendibles i llançar-los a el mar.
Lloc d'interés històric
[editar | editar còdic]Des de 1960, any en que Senegal va adquirir la seua independència, l'illa forma part important de l'activa vida turística d'este país.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Com a illa de Gorea apareix en la versió en espanyol de la Llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco. Alguns atres eixemples d'us modern del nom tradicional de Gorea: SACO, Juan Antonio: Història de l'esclavitut en les colónies franceses. Societat Econòmica d'Amics del País, Editorial de Ciències Socials, 2002; pág. 139; HEREDIA ZUBIETA, Fernando: Els drets humans en les conferències generals del episcopado, 2004; pág. 501; ESQUIVIAS, Oscar: «El jove de Gorea» en Dos microrrelatos i un miniepílogo [1] archivat en Wayback Machine., revista Subverso, 13 de maig de 2013.
- ↑ Illa de Gorea Consultat el 27 de març de 2024.
- ↑ «on-menjar-hotel-africa-vols-oferixes_1_2050791.html Un viage al cor de l'infàmia: Goree l'illa dels esclaus» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2021-11-01.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa de Gorea.
- (en anglés) L'Illa de Gorea en el catàlec de l'Unesco
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Gorea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.