Illes Bijagós

Illes Bijagós

Estatuilla de dòna.

Les illes o archipèlec Bijagós o Bissagos són un grup d'aproximadament díhuit illes principals i dotzenes de més chicotetes en l'oceà Atlàntic, que formen part del territori de Guinea-Bisáu. En temps precoloniales, les illes eren centres de comerç a lo llarc de la costa d'Àfrica occidental, lo que va permetre als natius posseir una poderosa armada. En 1535 això els va permetre derrotar als portuguesos quan varen intentar conquistar les illes. Les illes no varen ser preses per Portugal fins a 1636.

En l'actualitat, solament vint de les illes estan habitades i les demés tenen solament chicotetes poblacions de natius. Les illes del sur són una reserva natural. Les illes de Bubaque, Bolama i Caravela són les més poblades i solen ser visitades per turistes. Este fet continuat durant els anys de malestar en Guinea-Bisáu va fer que les illes permaneixqueren aïllades d'aquells acontenyiments.

Les illes constituïxen una reserva de la biosfera de l'Unesco, concebuda per a animals, incloent tortugues marines i monas, i boscs. La població sobretot parla bijagó i té un grau considerable d'autonomia. Les illes inclouen: Bolama, Bubaque, Carache (80 km²), Caravela (128 km²), Enu, Formosa (140 km²), Galinhas, João Vera, Maio, Meneque, Orango, Orangozinho (107 km²), Ponta, Roxa (111 km²), Rubane, Soga, Unhocomo, Un (104 km²) i Uracane.

Orango és controlat per un matriarcat, en el qual les dònes trien als seus marits, fent per al futur espós un plat sol (a sovint un tradicional ull de peix). L'acort de matrimoni és marcat pel menjar del peix.