Illes Flégreas

Illes Flégreas

Les illes Flégreas (italià Isole Flegree) són un archipèlec de l'Itàlia meridional, que comprén les illes d'Isquia, Prócida, Vivara i Nisida. L'illa de Capri, també situada en el golf de Nàpols, no s'inclou generalment en l'archipèlec Flégreo, al no pertànyer a l'àrea geològica Flégrea.

Administrativamente, les illes pertanyen a la ciutat metropolitana de Nàpols, en la regió de Campània.

El nom deriva de la comuna pertinença d'estes illes a la zona geològica dels Campos Flégreos. L'illa de Capri, encara que situada en el golf de Nàpols, per lo general no s'inclou dins de l'archipèlec Flégreo, en quant pertany a una atra àrea geològica.

Les illes Flégreas i Capri de fet vénen definides en el nom d'archipèlec Campano (o també Napolitano); més rarament inclús com a Illes Partenopeas, locució que venia donada un temps també a les illes Pontinas (abans de l'institució de la província de Llatina les respectives comunitats pertanyen de fet a la província de Terra vaig donar Lavoro, i abans inclús a la província de Nàpols).

En época clàssica les illes Flégreas varen ser cridades, en grec, Pithecussae, açò és, Illes dels Simis. El mit, d'orige grec, relata de fet que dos bandits cercopes d'Éfeso, fent burla de Zeus, varen anar d'esta forma castigats, transformats en simis i relegats en les illes de Aenaria (Isquia) i Prochyta (Prócida).

Un atre mit grec, que contrasta en l'anterior, diu que Zeus estava combatent en dos titanes, un de cridat Tifeo i l'atre Mimante. La trobada va acabar en la derrota dels dos titanes, que, com a castic, varen ser sepultats baix dos blocs de roca: precisament, Tifeo baix Isquia i Mimante baix Prócida. Esta versió del mit podria ser important en quant provable resposta dels antics grecs al misteri (per a ells) del vulcanisme de tota la zona: les terres serien aixina coses mutables a causa de la constant intervenció d'una divinitat.