Procida
Prócida és un municipi italià localisat en la ciutat metropolitana de Nàpols, regió de Campània. Conta en 10.596 habitants[1] en 4,26 km².
El territori municipal comprén íntegrament la illa de Prócida i el veí illot de Vivara (0,4 km²), dos illas del golf de Nàpols pertanyents al grup de les illes Flégreas.
La seua economia es basa principalment en el cultiu de cítrics (majoritàriament llimes, i el licor conegut com limoncello), la peixca i el turisme. Els principals núcleus urbans se centren en la costa este en Corricella, i el port major en el nort (Marina Gran) a a on apleguen els barcos procedents de la costa de Nàpols.
Geografia
[editar | editar còdic],_2016.jpg)
L'illa de Prócida té una superfície de 3,7 km², en un perímetro d'uns 16 km, enormement retallat, i està situada a una distància mínima de 3,4 km de terra ferma, separada pel canal de Prócida.
El punt més elevat de l'illa és el tossal de Terra Murata (91 m), en la que se situa un núcleu fortificado d'orige medieval.
En la seua llínea costera, en la que s'alternen zones baixes arenenques i penya-segats, es distinguixen diverses baïes i promontoris, aixina com tres menuts ports en la part septentrional, oriental i meridional de l'illa.
Tradicionalment, es distinguixen nou zones o barris cridats grancìe: Terra Murata (el núcleu antic), Corricella (pintoresc port peixquer), Sent'cò, en el port comercial de Marina Gran, Sant Leonardo, Santissima Annunziata, Sant'Antuono, Sant'Antonio i Chiaiolella (port turístic situat en la part meridional de l'illa).
Formació de l'illa
[editar | editar còdic]Des d'un punt de vista geològic, l'illa és completament d'orige volcànic, en haver sorgit a causa de les erupció d'a lo manco quatre volcans diferents que haurien tingut lloc fa entre 55.000 i 17.000 anys), volcans que actualment estan totalment apagats i en gran part sumergits baix l'mar.
Per la seua morfologia i formació geològica, l'illa de Prócida és molt similar a la zona dels Campos Flégreos, de la que forma part geològicament parlant.
En efecte, l'illa està formada principalment de toba groga i, en menor part, toba grisa, en traces de materials volcànics de tipo basáltico.
En l'antiguetat (i segurament en época romana) l'illa estava unida per un estret penya-segat al veí illot de Vivara. Més controvertida és l'hipòtesis segons la qual en época prehistòrica hauria estat unida a Mont vaig donar Prócida, la zona propenca en la part continental, o inclús en l'illa d'Isquia.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]
Recents troballes arqueològiques en l'illot de Vivara donen a entendre que l'illa estava ya habitada entorn als sigles XVI - XV, provablement per colon micénicos.
Segurament, cap a el VIII, Prócida va estar habitada per colon calcídicos provinents de l'illa d'Eubea, i, posteriorment, per pobladors grecs de Cumas, la presència dels quals està atestada per diverses troballes arqueològiques, aixina com per diversos topònims de l'illa.
Durant la dominació romana, Prócida va deure contar en diverses viles i assentaments dispersos, sense que aparentment hi haguera un verdader núcleu habitat; més be sembla que l'illa va ser provablement lloc d'espargiment per a famílies patricias aixina com de cultiu de la vinya. Prócida apareix mencionada en la tercera de les Sàtira de Juvenal com un lloc adequat per a una estància solitària i tranquila.
Edat Mija
[editar | editar còdic]Despuix de la caiguda del Imperi romà d'Occident, l'illa va sofrir diverses devastación causades per vàndals i godos; en canvi, no va caure en mans dels longobardos, en permanéixer baix la jurisdicció del duc bizantí (més alvance, autònom) de Nàpols, dins del Comtat de Miseno.
En esta época, la composició demogràfica de l'illa va escomençar a canviar radicalment, en convertir-se en refugi de poblacions que fugien de les devastación provocades primer per l'invasió longobarda i, més alvance, per les incursions dels pirates sarracenos. Sembla ser que l'illa va acollir en particular als pobladors del port de Miseno, destruït pels sarracenos en 850. No obstant, un document fechable entre 592 i 602 referent a un tribut en vi permet intuir que ya en aquella época existira en l'illa algun assentament estable.[2]
També va canviar radicalment el propi aspecte de l'illa, que va passar dels típics assentaments dispersos d'época romana a contar en un núcleu fortificado típic de l'edat medieval. La població es va refugiar en el promontori de la "Terra", protegit per penya-segats a pico sobre la mar i fortificado en diverses ocasions, i que d'eixa manera va canviar el seu nom a l'actual "Terra Murata".
En la conquista normanda del sur d'Itàlia, Prócida va conéixer també el domini feudal; l'illa, junt en una part de terra ferma (la zona anomenada "Mont vaig donar Miseno" i més alvance "Mont de Prócida), va passar a pertànyer durant dos sigles a la família Dona Procida, d'orige salernitano, que va prendre el nom de l'illa. El membre més destacat d'esta família va ser segurament Giovanni dona Procida, tercer en este nom, que va ser conseller de Federico II Hohenstaufen i promotor del tumult de les Vespres sicilianes.
Durant els conflictes de les Vespres sicilianes, l'illa va estar controlada durant 14 anys per la flota del rei aragonés de Sicília, des de 1286 fins a 1299, encara que va sofrir diversos seges per part dels angevinos de Nàpols, els qui finalment varen conseguir fer-se en l'illa quan, despuix de la mort de Juan de Prócida, el seu segon fill, Tommaso dona Procida, es va passar al camp angevino.
En 1339, no obstant, l'últim descendent dels Dona Procida va vendre el feu (en l'illa d'Isquia) a la família dels Coscia o Cossa, d'orige francés, fidel a la dinastia dels Anjou que a l'época regnava en Nàpols. El membre més destacable de dita família va ser Baldassarre Cossa, elegit antipapa en 1410 en el nom (ignorat en l'historiografia vaticana) de Juan XXIII.
En esta época, l'economia de l'illa estava lligada majorment a l'agricultura, en un suau increment de les activitats relacionades en la peixca.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Senyes [[Istituto Nazionale vaig donar Statistica|Istat]] al 31/12/2010.». Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2017. Consultat el 5 de juliol de 2017.
- ↑ Michele Parascandolo - Procida. Dalle origini ai tempi nostri - Edizioni Benevent (1893)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Procida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.