Iluviación

La iluviación és el procés d'acumulació en un horisó del sol, elements procedents d'un atre.

La majoria de les voltes, la iluviación es deu al descens de matèries de l'horisó A a l'horisó B. En atres casos existix una migració ascendent o be, si es tracta de pendents, oblicuas. Els elements migratoris són partícules d'argila, òxit de ferro i d'alumini, humus, etc., a l'estat coloidal, o siga emulsionadas en l'aigua, dins de la qual repelixen per tindre una càrrega elèctrica que pot ser positiva o negativa, pero sempre la mateixa en totes les partícules.

Existixen, segons la seua naturalea, dos tipos d'iluviación:

• En la iluviación mecànica, quan les aigües pluges percoladas alcancen un horisó de sol més sec, l'aigua arrastra materials fins de modo descendent a través de l'acció capilar de microcanales.

• En la iluviación química els constituents solubles són depositats per diferències en la química del sol, especialment el pH i el potencial de redox.