Image virtual

En òptica geomètrica central, una image virtual està formada per la proyecció dels rajos del sol reflectits o refractados (segons siga el cas d'un espill o lent, respectivament) en el dispositiu. Dits rajos convergiran en un punt formant l'Image virtual. (A diferència d'una image real que es forma en els rajos reflectits o refractados i no en les seues proyeccions).

Cóm es produïx una image virtual

Un espill pla és una superfície plana en la que pot reflectir-se la llum que li aplega. L'espill, té una capacitat reflectora de l'intensitat de la llum del 95% (aproximadament, puix esta capacitat aumenta o disminuïx depenent de cuan pla estiga l'espill i del material del com estiga fet). Una image d'un espill es veu com si l'objecte estiguera darrere de l'espill, i no enfronte, ni en la superfície.

El sistema òptic de l'ull arreplega els rajos que ixen divergents de l'objecte i els fa convergir en la retina. L'ull identifica la posició que ocupa un objecte en el lloc a on convergixen les prolongacions del fes dels rajos divergents que apleguen. Estes prolongacions no coincidixen en la posició real de l'objecte. En este punt és a on es forma l'image virtual de l'objecte.

L'image obtinguda en un espill pla, no es pot proyectar damunt d'una pantalla; colocar una pantalla a on sembla estar l'image no arreplegarà res. Per això és una image virtual, una còpia de l'objecte. El sistema òptic de l'ull és el que arreplega els rajos divergents de l'espill, i el cervell interpreta els procedents de darrere de l'espill.

El condicionamiento de la convergència dels eixos de visió, s'ha de tindre en conte en el plantejament d'una image virtual, en diferents objectes, l'efecte estereoscópico té lloc en variacions relatives a la distància en el qual es troben els objectes dels ulls. Una image, mesclant la recepció dels dos ulls hem de tindre una atenció especial a l'objecte, en l'objectiu de modificar l'àngul dels eixos de visió dels nostres ulls.

La convergència dels eixos de visió nos dona com resultat la captació més definida de l'image observada, i al mateix temps que es manté l'informació relativa a la distància, sent casi paralels als eixos de visió en els objectes llunt i àmpliament divergents en els objectes més propencs. S'ha de tindre en conte el condicionamiento que du l'ajustament dels ànguls de visió dels ulls: es tracta de l'automàtica variació de la distància focal, que permet mantindre l'image en l'enfocament precís per a que la captació de la mateixa siga la més nítida possible.

És dir, una image virtual, es veu com si estiguera dins de l'espill, no es pot formar damunt de la pantalla pero pot ser vista quan s'enfoca en els ulls.

Cóm es forma una image virtual

1. Formació de l'image en un espill pla.
2. Formació de l'image en una lent biconvexa en l'objecte situat davant del foc.
3. Formació de l'image en una lent biconvexa en l'objecte virtual.

Vore també

• Realitat aumentada
• Realitat virtual