Anar al contingut

Imperi chalukya d'Orient

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Imperi chalukya d'Orient, també coneguts com chalukyas orientals o chalukyas de Vengi, varen ser una dinastia que va governar parts del sur de l'Índia entre els sigles VII i XII. Varen començar com a governadors dels chalukyas de Badami en la regió de Decán. Posteriorment, es varen convertir en un poder sobirà i varen governar la regió de Vengi de l'actual Andhra Pradesh fins a c. 1130. Varen continuar governant la regió com feudatarios dels Imperi chola fins a 1189.

Originalment, la capital de les chalukyas orientals es trobava en la ciutat de Vengi (Pedavegi moderna prop de Eluru). Posteriorment es va traslladar a Rajamahendravaram (Rajahmundry moderna). A lo llarc de la seua història, els chalukyas orientals varen ser la causa de moltes guerres entre els Cholas i els chalukyas occidentals pel control del país estratègic de Vengi. Els cinc sigles del govern dels Chalukya de Vengi varen vore no solament la consolidació d'esta regió en un tot unificat, sino que també varen vore l'eflorescència de la cultura, la lliteratura, la poesia i l'art telugu durant la segona mitat del seu govern.[1]

Orígens

[editar | editar còdic]

Els chalukyas de Vengi es varen separar dels chalukyas de Badami. El governant badami Pulakeshin II (608–644 d. C.) va conquistar la regió de Vengi en l'est de Decán, despuix de derrotar als restants de la dinastia Vishnukundina. Va nomenar al seu germà Kubja Vishnuvardhana governador d'este territori recent adquirit en l'any 624 d. C.[2] El virreinato de Vishnuvardhana es va convertir posteriorment en un regne independent, possiblement en acabant de que Pulakeshin morira lluitant contra els pallavas en la batalla de Vatapi.[3] Per lo tant, els chalukyas orientals eren originaris de Kannada.[4][5]

Segons les plaques Timmapuram de Kubja Vishnuvardhana, el progenitor de les chalukyas orientals, pertanyien a Manavya Gotra i eren Haritputras (fills de Hariti) de la mateixa manera que les Kadambas i les chalukyas occidentals.[6] Des de el XI en avant, la dinastia va començar a reclamar orígens llegendaris de la dinastia llunar. Segons esta llegenda, la dinastia va descendir de la Lluna, a través de Buda, Pururava, els Pandavas, Satanika i Udayana. 59 descendents sense nom de Udayana varen governar en Ayodhya. El seu descendent Vijayaditya va ser assessinat en una batalla en Trilochana Pallava, durant una expedició en Dakshinapatha (Deccan) la seua viuda embarassada va rebre refugi de Vishnubhatta Somayaji de Mudivemu (modern Jammalamadugu). Ella va nomenar al seu fill Vishnuvardhana despuix del seu benefactor. Quan el chiquet va créixer, es va convertir en el governant de Dakshinapatha per la gràcia de la deesa Nanda Bhagavati.[7]

Història

[editar | editar còdic]

Entre 641 d. C. i 705 d. C. alguns reis, llevat Jayasimha I i Mangi Yuvaraja, varen governar durant molt poc temps. Després va seguir un periodo de disturbis caracterisat per disputes familiars i governants dèbils. Mentrestant, els Rashtrakutas de Malkhed varen expulsar als chalukyas occidentals de Badami. Els dèbils governants de Vengi varen tindre que enfrontar el desafiu dels rashtrakutas, els qui varen invadir el seu regne més d'una volta. No hi havia un governant de Chalukya oriental que poguera controlar-los fins que Gunaga Vijayaditya III va aplegar al poder en el 848 d. C. El llavors gobernant rashtrakuta Amoghavarsha ho va tractar com el seu aliat i despuix de la mort de Amoghavarsha, Vijayaditya va proclamar l'independència.[8]

Despuix de la mort de Bhima I, la regió de Andhra novament va vore disputes de successió i interferència en els assunts de Vengi pels Rashtrakutas.[9]

La fortuna dels chalukyas orientals va donar un gir al voltant de 1000. Danarnava, el seu rei, va ser assessinat en la batalla en 973 pel rei Telugu Choda Bhima, qui després va impondre el seu domini sobre la regió durant vintisset anys. Durant este temps, els dos fills de Danarnava es varen refugiar en l'Imperi chola. L'invasió de Choda Bhima de Tondaimandalam, un territori Chola, i la seua posterior mort en el camp de batalla va obrir una nova era en les relacions Chola-Chalukya. Saktivarman I, el fill major de Danarnava va ser coronat com el governant de Vengi en l'any 1000, encara que baix el control del rei Rajaraja Chola I.[10] Esta nova relació entre els Cholas i el regne coster de Andhra era inacceptable per als chalukyas occidentals, que para llavors havien reemplaçat als Rashtrakutas com la principal potència en el Deccan occidental. Els chalukyas occidentals varen intentar tolerar la creixent influència de Chola en la regió de Vengi, pero no varen tindre èxit.[9][11]

Inicialment, els chalukyas orientals havien encorajat l'idioma i la lliteratura kannada, encara que, despuix d'un periodo de temps, els factors locals es varen fer càrrec i li varen donar importància al idioma telugu.[12][13] La lliteratura telugu deu el seu creiximent a les chalukyas orientals.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rao, 1994, p. 36.
  2. K. A. Nilakanta Sastri y N Venkataramanayya, 1960, p. 471.
  3. N. Ramesan, 1975, p. 7.
  4. Modali Nāgabhūṣaṇaśarma, Mudigonda Veerabhadra Sastry, Cīmakurti Śēṣagirirāvu, Telugu University (Hyderabad, Índia). Komarraju Venkata Lakshmana Rau Vijnana Sarvaswa Sakha. History and culture of the Andhras, Komarraju Venkata Lakshmana Rau Vijnana Sarvaswa Sakha, Telugu University, 1995, p. 62.
  5. Shankarlal C. Bhatt. Land and people of Indian states and union territories : (in 36 volumes). 2. Andhra Pradesh, Gyan Publishing House, 2005, p. 24.
  6. A. Murali. Rattan Lal Hangloo, A. Murali (ed.). New themes in Indian history: art, politics, gender, environment, and culture, Black & White, 2007, p. 24.
  7. N. Ramesan, 1975, pp. 4-5.
  8. Nagabhusanasarma, 2008, p. 62.
  9. 9,0 9,1 Chopra (2003), p. 133
  10. Sastri (1955), pp. 164–165
  11. Sastri (1955), p. 165
  12. Narasimhacharya (1988), p. 68
  13. The Eastern Chalukya inscriptions show a gradual shift towards Telugu with the appearance of Telugu stanzas from the clave of king Gunaga Vijayaditya (Vijayaditya III) in the middle of the 9th century, Dr. K.S.S. Seshan, University of Hyderabad. «APOnline-History of Andhra Pradesh-ancient period-Eastern Chalukyas». Revenue Department (Gazetteers), Government of Andhra Pradesh. Tata Consultancy Services. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2006. Consultat el 12 de novembre de 2006.
  14. The first work of Telugu literature is a translation of Mahabharata by Nannaya during the rule of Eastern Chalukya king Rajaraja Narendra (1019–1061; Sastri 1955, p. 367)


Referències

[editar | editar còdic]