Imperi de Bamana
El Regne de Segú (també conegut com a Imperi Bamana o Imperi de Segú) va ser un important estat precolonial d'Àfrica Occidental ubicat en Segú, en l'actual Mali. Era governat per la dinastia Kulubali o Coulibaly, establida cap a 1640 per Kaladian Coulibaly, també conegut com a Fa Sine o Biton-si-o. L'imperi va existir com a estat centralisat des de 1712, en 1766 va ser governat per la dinastia Ngolosi fins a l'invasió tuculor de 1861 portada a terme pel conquistador El Hadj Umar Tall. l'idioma bambara hauria segut la llengua vehicular de la major part de la població.[1]
La dinastia Kulubali
[editar | editar còdic]Al voltant de 1640, Fa Sine es va convertir en el tercer Faama (terme que designa al rei en mane) d'un menut regne de gents bámbara en la ciutat de Segú, en Mali. Encara que va portar a terme numeroses conquistes exitoses de les tribus i regnats veïns, va fracassar en l'organisació d'un satisfactori marc administratiu, i el nou regne es va desintegrar despuix de la seua mort, cap a 1660.[2]
Al començament d'el XVIII, Mamari Kulubali (també citat com Mamari Bitòn) es va establir en Segú i va integrar una organisació jovenil coneguda com tòn. Mamari pronte va reorganisar el tòn com un eixèrcit personal, assumint el títul de bitòn, i va començar a sometre als caps rivals. Va passar a controlar Segú, convertint-ho en la capital del nou Imperi Bámbara.[2]
Despuix de fortificar la capital en tècniques Songhai, Bitòn Kulubali va organisar un eixèrcit de varis mils d'hòmens i una armada de canoas de guerra per a patrullar el Riu Níger. A partir d'eixe moment, va procedir a llançar diferents assalts contra els seus veïns, els regnes fulani, soninke i mossi. També va atacar Tombuctú, encara que va mantindre la ciutat solament breument. Durant esta época va fundar la ciutat de Bla, com a lloc fronteriç i armería.
Mamari Kulubali va ser l'últim governant en ser cridat Bitòn. Tots els següents governants varen ser simplement tractats com Faama. Bakari, el primer Faama despuix de Mamari, va regnar entre 1710 i 1711. El Faama De-Koro va ascendir en 1712, regnant fins a 1736. El regne va tindre tres faamas més, en regnats inestables de quatre anys fins a la caiguda en el caos en 1748.[2]
Els Ngolosi
[editar | editar còdic]En 1750, un esclau lliberat cridat Ngolo Diarra es va fer en el tro i va recuperar l'estabilitat, regnant durant prop de quaranta anys de prosperitat relativa. Els Ngolosi, els seus descendents, continuarien governant l'Imperi fins a la seua caiguda. El fill de Ngolo, Mansong Diarra, va prendre el tro despuix de la mort del seu pare en 1795 i va començar una série d'exitoses conquistes, incloent la ciutat de Tombuctú cap a 1800 i la regió de Massina.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]- Idioma bambara: una llengua vaig manar parlada per uns 6 millons de persones en Mali.
- Bambara: un grup ètnic que representa el 40 % de la població de Mali.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Shillington, et a el, 2005, pp. 1327-1328.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Shillington, et a el, 2005, p. 1327.
- ↑ Shillington, et a el, 2005, p. 1328.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Shillington, et a el, Kevin (2005). Encyclopedia of African history. Volume 1, A-G (en anglés), Fitzroy Dearborn. OCLC 62895404. ISBN 9780203483862.
- Davidson, Basil. Africa in History. Nova York: Simon & Schuster, 1995.
- Djata, Sundiata A. K. The Bamana Empire by the Niger: Kingdom, Jihad and Colonization 1712-1920. Princeton, NJ: Markus Wiener Publishers, 1997. ISBN 1-55876-131-4.
- Condé, Maryse. Segu. Penguin Books, 1996. ISBN 978-0-14-025949-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imperio de Bamana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.