Inau
En la cultura Ainu, inau o inaw (イナゥ o イナゥ) és un pal de fusta ritual utilisat per a orar al món espiritual. Se solia usar este pal en la majoria dels rituals religiosos i també s'elaborava en freqüència per a solicitar ajuda per a la caça i el part. Alguns es poden usar vàries voltes, mentres que uns atres es destruïxen immediatament despuix d'un sol us. El seu tamany i la direcció en la que es tallen depenen de el kamuy (ser espiritual) al que s'oferixen i de la petició que es fa.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula inau sembla ser un préstam d'atres llengües de la regió, provablement de la llengua tungúsica del orok de Sajalín (illau de l'antic ilawun). No obstant, lo més provable és que esta paraula este relacionada en última instància en els térmens manchúes (ila-mbi, 'florir') i (ilha, 'flor').[1] A la seua volta, la paraula Nivkh inau o nau és molt provable que siga un préstam llingüístic de la mateixa font tungúsica a través del ainu; tant les llengües tungúsicas com el nivkh tenen una /l/ sò, del que carix l'idioma ainu, per lo que la tongada de /l/ en /n/ és provablement un canvi derivat de la fonologia ainu .
Descripció
[editar | editar còdic]
Per a fer inau, primer es deu pelar la corfa d'una branca i després s'usa repetidament un gavinet cridat inawke-makiri per a raspar la fusta en tires primes i rullades formant un mechón.[2] Inau solen tindre entre 13 cm. i 30 cm. de llongitut. Hi ha varis tipos diferents de inau, tots en diferents variacions en llongitut i gruixa segons el seu propòsit. Alguns tipos de fusta també s'usaven segons el propòsit de el inau. Per eixemple, el sauce s'usava exclusivament per a ofrenes als bons kamuy, i és el preferit per a este propòsit, encara que es podien usar algunes atres fustes si era necessari. Estos inau tendixen a medir al voltant de 30 cm. de llarc. Pel contrari, inau fets per a repelir malalties i esperits malignes (cridats wen inau) es feyen típicament d'aliso i solen medir al voltant de 20 cm. de llarc. Alguns inau també tenen ales unides, encara que no està clar quina funció complien exactament. El número d'ales varia segons la regió; els ainu del sur d'Hokkaido normalment els feyen en nou ales, mentres que més al nort del país els feyen en sis o sèt.[3] Els Inau també tenen borumballes adherides. La majoria apunta cap a dalt, encara que chiahorokakepe o chehorokakep (チェホロカケㇷ゚, que lliteralment significa la cosa afaitada cap a arrere) tenen les puntes cap a avall, lo que les fa molt distintes d'atres inau. Ademés, certs tipos de inau, com el Chikube-ni inau, estan equipats en llances.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Japanese Journal of Ethnology.44(4)
- 393–402.doi:10.14890/minkennewseries.44.4_393.Consultat el 2011-03-12.
- ↑ «Sapporo Ainu Culture Promotion Center (Sapporo Pirka Kotan)». City of Sapporo. Archivat des d'el original, el 2012-09-26. Consultat el 2011-03-12.
- ↑ Munro, Neil Gordon (1963). Ainu Cregau and Cult, Columbia University Press.
- ↑ «Inau». The Field Museum. Archivat des d'el original, el 2011-09-27. Consultat el 2011-07-18.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.