Anar al contingut

Inauguratio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La inauguratio va ser la cerimònia en la que, en el dret romà arcaic, els augurés invocaven l'aprovació i la protecció dels deus sobre el nou rei de Roma (rex).[1] El terme està pres del colege dels augurs, un cos sacerdotal molt important i influent.

Història

[editar | editar còdic]

Durant la República romana, els augurs celebraven una cerimònia religiosa despuix de l'elecció d'un alt magistrat, el nomenament d'un sum sacerdot o del flamen Dialis. Un resultat favorable del sacrifici es considerava una aprovació dels deus a l'elecció final.[2]

En l'interval de temps en el que el nou rex tenia que ser identificat, els patres maiorum gentium portaria a terme l'elecció del interrex cada 5 dies, fins que els patres pogueren acordar el nou rei. Una volta que s'identificava un nou rex, se li presentava a la gent i després es procedia a la inauguratio.

Despuix es prenia una decisió, la lex curiata d'imperilex curiata de imperiorexreximperiumimperiuminauguratioinauguratioimperiumimperiumcreatiocreatioinauguratioinauguratiolex curiata d'imperilex curiata de imperioinauguratioinauguratiorexrexinauguratio per a l'identificació del inauguratio en les ciutats romanes, depenent de la favorabilidad del auspici davant el traçat, sent que no pot ser mogut a menos que els augurs, en casos especials, pronuncien el seu pomerium. La part interior del auguralis precatio en la ciutat, despuix de la pomerium, impedix que no puga ser profanada en cadàvers, ni enterrats, ni cremats. A no ser que es tracte de personages excepcionals, com va ser el cas de Juliol César.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:Cita DGRA
  2. Adolf Berger (1953). Encyclopedic Dictionary of Roman Law, Nova York: The American Philosophical Society, pp. 497.
  3. José Guillén (1988). Urbs Roma I, Salamanca: Seguix-me, pp. 20. ISBN 84-301-0461-5.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]