Interrex

El interrex (interrey) va ser una magistratura romana. Es tractava lliteralment d'un regente «entre reis» (en llatí, inter reges) durant la Monarquia romana i la República romana. En térmens efectius era un regente de curt determini.

Història i funcions

El periodo que existix entre el decés d'un rei, fins a la coronació del successor, es dia interregnum, ya que la monarquia romana no era hereditària. La magistratura de interrex s'hauria instituït a la mort de Rómulo quan el senat romà va voler conseguir la sobirania en lloc d'elegir un rei; llavors el senat estava format per 100 membres i dividit en 10 decúrias i en cada una es va nomenar un senador; els 10 senadors triats varen ser denominats interreges i cada u va tindre el poder suprem per espai de 5 dies; el periodo sense rei es va cridar interregnum. Els interreges varen acordar que s'havia de triar un rei i que farien una proposta al senat; la cúria podia aprovar o rebujar al candidat.

Durant la República, el càrrec de interrex es va utilisar a sovint; era un magistrat temporal encarregat de celebrar els comicis en absència dels cònsuls quan estos estaven absents, generalment per guerras. El càrrec solament durava cinc dies (igual que en el periodo monàrquic), i els comicis generalment no els podia celebrar el primer interrex sino normalment el segon o el tercer (inclús es coneix un cas en que va ser el catorzé). Els comicis per a la primera elecció de cònsuls en la república varen ser dirigits per Espurio Lucrecio Tricipitino com interrex; fins al 482 a. C. varen ser elegits pel senat format exclusivament per patricios i no podien ser elegits plebeus; més vesprada es va crear la figura dels tribunos de la plebe, que generalment es varen opondre al nomenament de interrex, que sempre eren patricios. Es varen nomenar interreges fins a la segona guerra púnica.

La figura de interrex no va tornar a aparéixer fins que en temps de Sila es va nomenar un interrex per a dirigir els comicis que ho varen elegir dictador romà (82 a. C.). En 55 a. C., un interrex va dirigir els comicis a on Cneo Pompeyo Magne i Marco Licinio Craso varen ser elegits cònsuls; també va haver interrex en 53 a. C. i 52 a. C., en este últim any pels comicis a on Pompeyo va ser elegit cònsul únic. El càrrec va desaparéixer posteriorment.

Referències

• Plantilla:Salvat