Inchtuthil

Inchtuthil

Inchtuthil, cridat pels romans Pinnata Castra o Victoria, és el nom d'un gran castra romà ben conservat, que es troba en la ribera del Riu Tay prop de Dunkeld (Perth i Kinross), en Escòcia.

Història

Va ser construït al voltant de l'any 83 com un centre de mando per a les tropes del general Cneo Juliol Agrícola, que havia conseguit alvançar cap al nort des de la seua base en ___protected_title_5___ (Chester). Situat en una de les principals rutes d'entrada i eixida de les Highlands, va ser guarnit per la ___protected_title_6___ i ocupava una superfície total de 21,5 hectàreas. La construcció d'un assentament tan gran va deure dur molt temps, per lo que es va construir un campament temporal que albergara i protegira als soldats durant el hivern. Ademés, atres forts més menuts varen ser instalats al nort i al sur de la fortalea principal, en cada una de les entrades de la vall: són les que es coneixen com ___protected_title_7___. La possible relació entre este grup d'edificacions i les del conjunt conegut com ___protected_title_8___, més al sur, encara no està clara.

Quan va ser excavat en els anys 50 per Sir Ian Richmond es va descobrir un gran pou que contenia més de 750.000 taches de ferro, en un pes total de més de dèu tonellades. El pou va ser cuidadosadament ocultat per les tropes romanes quan varen abandonar el lloc, possiblement per a evitar que les taches anaren utilisats per les tribus locals. Al contrari de lo que va succeir en atres fortalees, Inchtuthil no va ser coberta o reutilisada per atres construccions posteriors, per lo que estava en molt bon estat de conservació quan va ser descoberta per Richmond. Els seus defenses consistien en una muralla en fos i torres de vigilància a cada costat, d'acort en el model romà habitual. Provablement va albergar a més de 6.000 soldats. Les seues instalacions incloïen un hospital (que ocupava per sí solament 5.000 m² i contenia sales especials per als centuria), un taller i dotzenes de barracons. El perímetro total de muralles de fusta devia medir aproximadament 10 km. També s'ha identificat un edifici principal i un temple en el que es guardarien els símbols de la legió i imàgens del Emperador.

Generalment es pensa que Inchtuthil només va estar ocupat durant un breu periodo, i va ser evacuat entre l'estiu de l'any 86 i el 87. La raó per a este abandó va ser provablement que la Legio II Adiutrix havia segut requerida en Moesia per a repelir l'invasió dacia, per lo que la Legio XX Valeria Victrix es va vore obligada a tornar el sur per a ocupar el seu lloc en la base de Chester. Algunes troballes recents, no obstant, han escomençat a qüestionar esta versió, indicant que Inchtuthil va poder estar en us durant molt més temps de lo que tradicionalment es pensava.

Alguns dels bimilenarios taches de Inchtuthil varen ser amprats per científics per a evaluar els efectes de la corrosió en els barrils de residus nuclears.

Bibliografia

• Angus, N. S., G. T. Brown, and H. F. Cleere. "The iron nails from the Roman legionary fortress at Inchtuthil, Perthshire." Journal of the Iron and Steel Institute, 200, 1962, pp. 956-968.
• Pitts, L., and J. St Joseph. Inchtuthil. The Roman Legionary Fortress, Excavations 1952-1965. Britannia monograph séries, 6, 1985.
• Miller, William, et al., eds. Geological disposal of radioactive wastes and natural analogues. Vol. 2. Elsevier, 2000. ISBN 9780080438535

• Mattingly, David. "Historical Map and Guide of Roman Britain. Text by S. Esmonde Cleary. Ordnance Survey, Southampton, 2001. Britannia, 33, 2002, pp. 383-384. ISBN 9780319290293
• Crossland, I. Corrosion of iron-based alloys–evidence from nature and archaeology. Crossland Report CCL/2006/02, Nirex Ltd, Harwell, UK, 2006.
• Mapelli, Carlo, et al. "Nails of the Roman legionary at Inchtuthil." la metallurgia italiana (2009).