Inga vera subsp. vera

Inga vora subsp. vora és una subespecie de Inga vora cridat comunament cuajiniquil, cuijinicuil, cuinicuil o paterna (nahuatlismo de cuauhicxinecuilli, "arbre de peu torçut") o guamo, és una espècie leguminosa l'aspecte de la qual s'assembla a una mimosa. Li la cultiva per les seues grans llavors cobertes de polpa blanca, aterciopelada i comestible. És originària de Centroamérica, Colòmbia, Mèxic, Veneçola, i s'ha estés a atres països de Suramérica.

Descripció

Arbre

Arbre de 4 a 15 m d'altura, 1 a 6 dm de diàmetro. Copa redonejada, umbelada. Tronc recte, cilíndric, lenticelado. Corfa exterior castanya, l'interna és rojosa o rosada. Ramitas terminals ferrugíneas, pubescentes, en lenticelas blanques. Fulls paripinnadas, alternes, 5 a 9 parells de folíols de 3-17 cm x 2-4 cm, oposts en el raquis, els basals molt menuts, oblongos o elíptics, àpiç acuminado, màrgens sancers, base redonejada. Estípulas caduques. Pecíols de 0,3-2 cm de llarc, alados; raquis alado. Posseïx glándulas interfoliolares, sésiles, forma de gorc. Totes les parts jóvens de la sp. tenen pèls ferrugíneos. Inflorescèncias en mechons: florés blanques.

Frut

Frut llegum (baïna), cilíndrica, de 8-37 cm de llarc, verdosas o groguenques en madurar, dins les llavors van recobertes de polpa blanca i fibrosa similar al cotó la qual es generalment es pot consumir en diferents formes de llepolies o gelat i posseïx un sabor similar a la vainilla i després les llavors de color vert de 4 - 5 cm posteriorment es poden aprofitar, en El Salvador existix una recepta per a menjar-les.

Llavors

En El Salvador, conten en una recepta per a poder menjar les llavors d'este frut, pero du un procés de preparació, la recepta és originària de les poblacions indígenes lencas d'este país ya que el procediment comporta a que al final de la preparació les llavors puguen ser comestibles.

Recepta

Archiu:Llavor de paterna o Iga.jpg

Llavor de paterna o iga

• Llavors de iga o paternes (deuen anar sanceres i ben llavades)
• Calç o cendra
• Abundant aigua
• Ix i llima

Procediment

Esta és una recepta molt senzilla, les instruccions per a còure les llavors és hervir les llavors en cendra o calç fins que estiguen blanes usar cendra preferiblement. Una volta que estiguen blanes, es llaven be en abundant aigua i se servixen en sal, alhuashte, llima al gust i si agrada se li pot agregar salsa picante al gust.

Taxonomia

Inga spuria va ser descrita per Humb. & Bonpl. ex Willd. i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1011. 1806.

Sinonímia

• [1]
• Feuilleea spuria (Willd.) Kuntze
• Feuilleea xalapensis (Benth.) Kuntze
• Inga berteriana DC.
• Inga donnell-smithii Pittier1
• Inga fissicalyx Pittier
• Inga mociniana G.Dò
• Inga xalapensis Benth.
• Mimosa spuria (Willd.) Poir.

Nom comú

• Biche, bitze, coralillo, juaquinicuil, cuijinicuil, cuajiniquil, guajuinicuil, cuje, cujín, Carnicuile(zona de la costa chica de Guerrero), chalahuite, chalum, chelele, guamo, guamo arroyero, guamo bejuco, guamo beco, guamo clavellín, guamo de pedra, guatope, ingá, jinicuil, paterna, pecespilo, pepetillo, pepeto, cuinicuil, quijinicuil, timbre, zacua, caspirol, guasamando

Bibliografia

• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. ^{[enllaç trencat]} (3 ene 2008)

Enllaços externs

• Trade Winds Fruit - Pacay, en imàgens
• [2]
• En el Arboretum, per: Alfredo Chiri, Pacay
• Enllaç del govern peruà
• Vídeo de Inga spuria