Anar al contingut

Inga vera subsp. vera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Inga vora subsp. vora és una subespecie de Inga vora cridat comunament cuajiniquil, cuijinicuil, cuinicuil o paterna (nahuatlismo de cuauhicxinecuilli, "arbre de peu torçut")[1] o guamo, és una espècie leguminosa l'aspecte de la qual s'assembla a una mimosa. Li la cultiva per les seues grans llavors cobertes de polpa blanca, aterciopelada i comestible. És originària de Centroamérica, Colòmbia, Mèxic, Veneçola, i s'ha estés a atres països de Suramérica.

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbre de 4 a 15 m d'altura, 1 a 6 dm de diàmetro. Copa redonejada, umbelada. Tronc recte, cilíndric, lenticelado. Corfa exterior castanya, l'interna és rojosa o rosada. Ramitas terminals ferrugíneas, pubescentes, en lenticelas blanques. Fulls paripinnadas, alternes, 5 a 9 parells de folíols de 3-17 cm x 2-4 cm, oposts en el raquis, els basals molt menuts, oblongos o elíptics, àpiç acuminado, màrgens sancers, base redonejada. Estípulas caduques. Pecíols de 0,3-2 cm de llarc, alados; raquis alado. Posseïx glándulas interfoliolares, sésiles, forma de gorc. Totes les parts jóvens de la sp. tenen pèls ferrugíneos. Inflorescèncias en mechons: florés blanques.

Frut llegum (baïna), cilíndrica, de 8-37 cm de llarc, verdosas o groguenques en madurar, dins les llavors van recobertes de polpa blanca i fibrosa similar al cotó la qual es generalment es pot consumir en diferents formes de llepolies o gelat i posseïx un sabor similar a la vainilla i després les llavors de color vert de 4 - 5 cm posteriorment es poden aprofitar, en El Salvador existix una recepta per a menjar-les.

En El Salvador, conten en una recepta per a poder menjar les llavors d'este frut, pero du un procés de preparació, la recepta és originària de les poblacions indígenes lencas d'este país ya que el procediment comporta a que al final de la preparació les llavors puguen ser comestibles.[2]

Archiu:Llavor de paterna o Iga.jpg
Llavor de paterna o iga
  • Llavors de iga o paternes (deuen anar sanceres i ben llavades)
  • Calç o cendra
  • Abundant aigua
  • Ix i llima

Procediment

[editar | editar còdic]

Esta és una recepta molt senzilla, les instruccions per a còure les llavors és hervir les llavors en cendra o calç fins que estiguen blanes usar cendra preferiblement. Una volta que estiguen blanes, es llaven be en abundant aigua i se servixen en sal, alhuashte, llima al gust i si agrada se li pot agregar salsa picante al gust.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Inga spuria va ser descrita per Humb. & Bonpl. ex Willd. i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1011. 1806.[3]

Sinonímia
  • Biche, bitze, coralillo, juaquinicuil, cuijinicuil, cuajiniquil, guajuinicuil, cuje, cujín, Carnicuile(zona de la costa chica de Guerrero), chalahuite, chalum, chelele, guamo, guamo arroyero, guamo bejuco, guamo beco, guamo clavellín, guamo de pedra, guatope, ingá, jinicuil, paterna, pecespilo, pepetillo, pepeto, cuinicuil, quijinicuil, timbre, zacua, caspirol, guasamando

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Montemayor, Carlos et al. (2007): Diccionari del náhuatl en l'espanyol de Mèxic, UNAM-GDF, Mèxic, p. 59.
  2. «Recepta de llavors: Llavors preparades de paterna El Salvador» (en és). www.recetassalvadorenas.com. Consultat el 26 de febrer de 2018.
  3. «Inga spuria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de febrer de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [enllaç trencat] (3 ene 2008)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]