Ingeni azucarero
Un ingeni azucarero és un conjunt d'instalacions industrials dedicades a la molienda i processament de la canya de sucre, per a produir sucre o sacarosa.
El nom d'ingeni per a este tipo d'indústria s'utilisa en països com Argentina, Bolívia, Colòmbia, Cuba, Mèxic o la República Dominicana, entre uns atres.[1]
Antecedents
[editar | editar còdic]Es denominava ingeni azucarero o simplement ingeni a una antiga facenda colonial iberoamericana —en precedents en Ingeni en les illes Canàries— en instalacions per a processar canya de sucre en l'objectiu d'obtindre sucre, rom, alcohol i atres productes. Té el seu antecedent en el trapiche, l'escala del qual de producció era molt menuda i, a la seua volta, l'ingeni va vindre a ser substituït per grans centrals azucareras modernes que es varen desenrollar en el XX, pero en alguns països, els ingenis es varen modernisar i varen preservar el nom d'ingeni.[2][3]
Encara que la canya de sucre no és un cultiu autòcton americà, i va ser introduït en Amèrica pels espanyols, portuguesos i atres europeus, es va adaptar ràpidament a les terres intertropicales americanes, fins al punt de que els majors productors mundials de sucre es troben en este continent (Brasil, especialment).
Durant l'Edat Moderna i començos de l'Edat Contemporànea es varen construir ingenis en Amèrica per a la producció i comercialisació a gran escala de sucre i els seus derivats. Açò propicie el comerç d'esclaus duts d'Àfrica que treballaven en ells.[4]
L'Ingeni Bolívar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ingenie Bolívar.
L'Ingeni Bolívar es troba en una antiga facenda de la família de Simón Bolívar, ubicada en San Mateo, Estat Aragua (Veneçola), i és un magnífic eixemple d'este tipo d'institució o empresa agroindustrial, que es va iniciar durant l'época colonial iberoamericana. Consta d'un canal de aducción per a aigua, una roda hidràulica, un forn (en el fumeral visible en l'image de la dreta) que era alimentat en el bagazo de la canya com a combustible i les calderes, bateas i alambiques que s'usaven per a produir papelón (pa de sucre), sucre o rom. Actualment és la sèu del Museu de la canya de sucre (en el propi Ingeni) i del museu militar que s'ubica en la casa alta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Centre Azucarero Argentí, Ingenis de Tucumán». centroazucarero.com.ar. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2021. Consultat el 12 de decembre de 2021.
- ↑ «Sector Agroindustrial De la Canya, Colòmbia». asocana.org. Consultat el 12 de decembre de 2021.
- ↑ «Directori d'ingenis azucareros, Govern de Mèxic». gob.mx. Consultat el 12 de decembre de 2021.
- ↑ Mullet, Jose miguel (2024). Mengem lo que som (en espanyol), Destí. ISBN 8423362779.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingenio azucarero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.