Inhibidors de la ureasa
Els inhibidors de la ureasa són composts que bloquegen o reduïxen l'activitat de l'enzima ureasa. La ureasa és una enzima que convertix l'urea en amoníac i diòxit de carbono, i es troba en microorganismes del sol i certes bactèries patógenas, com la Helicobacter pylori. La seua inhibició és important tant en l'agricultura com en la medicina.[1][2]
Aplicacions
[editar | editar còdic]Use en Agricultura
[editar | editar còdic]En sols agrícoles, la urea és una font comuna de nitrogen utilisada en fertilisants. No obstant, l'activitat de la ureasa en el sol pot descompondre ràpidament la urea, lliberant amoníac i perdent nitrogen, lo que reduïx l'eficiència del fertilisant.
L'us d'inhibidors de ureasa ralentisa la mineralisació de la urea en el sol, disminuint aixina la velocitat de lliberació d'amoni (NH4+) i nitrat (NO3–). Açò convertix als inhibidors de la ureasa en una ferramenta eficaç per a reduir les pèrdues de nitrogen, ya que en disminuir la lliberació de nitrogen mineralizado en els primers dies despuix de l'aplicació del fertilisant, es conseguix una lliberació més gradual i alineada en les necessitats del cultiu, evitant acumulacions puntuals excessives de nitrogen mineral.[3]
Els inhibidors de ureasa com la NBPT, fosforamidas i fenolés ajuden a reduir la pèrdua de nitrogen per volatilisació, permetent una lliberació més controlada de nitrogen i millorant el rendiment dels cultius. Estos inhibidors prolonguen la disponibilitat de nitrogen en el sol, lo que millora l'aprofitament del fertilisant i disminuïx l'impacte ambiental.
Aplicació en Medicina
[editar | editar còdic]Algunes bactèries patógenas, com Helicobacter pylori, utilisen la ureasa per a generar amoníac i neutralisar l'àcit gàstric, facilitant la seua colonisació en l'estòmec. L'inhibició de la ureasa és, per lo tant, una estratègia per a combatre infeccions per H. pylori, que estan associades en úlceres i càncer gàstric. Derivats de hidroxiurea, flavonoides i alguns composts metàlics (com el ion níquel) han demostrat eficàcia com a inhibidors de ureasa en investigacions per al tractament de malalties infeccioses.[4]
Inhibidors més Comuns
[editar | editar còdic]- NBPT (N-butiltiofosforotriamida): Comú en l'agricultura, és un dels inhibidors més efectius per a reduir la volatilisació d'amoníac en fertilisants de urea.
- Composts metàlics: Ixes de metals com a coure, níquel i argent poden inactivar la ureasa, encara que el seu us és llimitat per la toxicitat en humans i plantes.
- Extractes vegetals: Alguns extractes de plantes, com el té vert, el gingibre i l'all, contenen flavonoides i polifenoles que tenen propietats inhibitòries naturals sobre la ureasa.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “A minireview on what we have learned about urease inhibitors of agricultural interest since mid-2000s.” . Journal of Advanced Research 13: 29–37. doi:. PMID 30094080.
- ↑ “Recent advances in design of new urease inhibitors: A review.” . Journal of Advanced Research 13: 101–112. doi:. PMID 30094085.
- ↑ Dellà-Montalbán, R.; Martín-Lammerding, D.; Prim, M.d.M.; Porcel, M.A.; Gabriel, J.L.Agriculture.11
- 684.doi:10.3390/agriculture11070684.
- ↑ Yuri F. Rego, Marcelo P. Queiroz, Tiago O. Brito, Priscila G. Carvalho, Vagner T. de Queiroz, Ângelo de Fátima, Fernando Macedo Jr.Journal of Advanced Research.13
- 69-100.doi:10.1016/j.jare.2018.05.003.
- ↑ Luzia V. Modolo, Aline X. de Souza, Lívia P. Horta, Débora P. Araujo, Ângelo de FátimaJournal of Advanced Research.6(1)
- 35-44.doi:10.1016/j.jare.2014.09.001.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inhibidores de la ureasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.