Anar al contingut

Inkayacu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Icadyptes Inkayacu copy.jpg
Inkayacu

Inkayacu és un gènero extint de pingüís que va viure en lo que ara és Perú durant l'Eoceno Superior, aproximadament fa 36 millons d'anys. Un esquelet casi complet va ser descobert en el 2008, incloent plomes fosilizadas, les primeres conegudes en pingüins. Un estudi dels melanosomas, pigment contingut en organelos en les plomes, indica que eren de color gris o marró rojós. La seua diferència principal en els pingüís moderns és que les seues plomes marró tenien melanosomas llarcs i elipsoidalés.

Descripció

[editar | editar còdic]

Encara que siga un pingüí de fa 36 millons d'anys, Inkayacu s'assembla molt als seus parents actuals. Inkayacu, junt en atres pingüins extints de Perú, rep el nom de pingüí jagant pel seu gran tamany. Inkayacu media uns 1,5 metros d'altura; el pingüí actual més gran és el pingüí emperador, que medix uns 1,2 metros d'alt.[1]

Els melanosomas de les plomes de Inkayacu són llarcs i estrets, similars als de la majoria de les aus. La major part dels pingüins moderns tenen melanosomas de similar llongitut als de Inkayacu, pero són més amples. Açò fa que mentres els pingüins moderns tenen les plomes de color negre o isabela, Inkayacu les tinguera, aparentment, grisos o castany rojoses. A pesar de les diferències en els melanosomas, les plomes de Inkayacu eren similars a les dels pingüins actuals en els demés aspectes.[2]

Descobriment

[editar | editar còdic]
Archiu:Reserva Nacional de Paracas topographic map-es.png
Mapa de la Reserva Nacional de Paracas en Ica, Perú, a on es varen trobar els fòssils de Inkayacu.

Els primers fòssils de Inkayacu varen ser trobats el 2008 en la costa de la regió d'Ica, en Perú. Un esquelet casi complet va ser descobert en la Reserva Nacional de Paracas per un equip d'expedició liderat per Julia Clarke de l'Universitat de Texas. Grans pingüins, incloent les espècies Perudyptes devriesi i Icadyptes salasi, varen ser descrites en l'àrea en l'any anterior.[3] la primera evidència de melanosomas en plomes fosilizadas varen ser publicades al final del 2008, trobades en un au del Cretácico Inferior.[4] El paleontòlec Jakob Vinther, qui va anar un dels descobridors dels primers melanosomas fòssils en el 2007, va trobar melanosomas en les plomes de Inkayacu poc en acabant de que el fòssil fora descobert.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 30 de setembre de 2010.
  2. (2010).Science.330(6006)
    954–957.doi:10.1126/science.1193604. Material de respal online
  3. (2007).Proceedings of the National Academy of Sciences.104(28)
    11545–11550.doi:10.1073/pnas.0611099104.
  4. (2008).Biology Letters.4(5)
    522–525.doi:10.1098/rsbl.2008.0302.