Anar al contingut

Instanciación universal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Regles de transformació En llògica de predicats, la instanciación universal[1][2][3] (IU, també cridada especificació universal o eliminació universal, i voltes confosa en dictum de omni) és una regla d'inferència vàlida que a partir d'una veritat sobre cada membre d'una classe d'individus dona la veritat sobre un individu en particular d'eixa classe. En general, s'administra com una regla de quantificació per al quantificador universal pero també pot ser codificat en un axioma. És un dels principis bàsics utilisats en la teoria de la quantificació.

Eixemple: "Tots els gossos són mamífers. Fido és un gos. Per lo tant Fido és un mamífer."

En símbols la regla com un esquema de l'axioma és

xA(x)A(a/x),

o algun terme a i a on A(a/x) és el resultat de la substitució de a para totes les ocurrecias de x en A.

I com a regla d'inferència és

des de ⊢ ∀x A infer ⊢ A(a/x),

en A(a/x) el mateix que l'anterior.

Irving Copi va senyalar que instanciación universal "...es desprén des de les variants de les regles per a 'deducció natural', que varen ser ideades independent per Gerhard Gentzen i Stanislaw Jaskowski en 1934."[4]

La instanciación universal i generalisació existencial són dos aspectes d'un sol principi, perque en lloc de dir que "∀ x x=x" implica "Sócrates=Sócrates", podríem dir també que la negació "Sócrates≠Sócrates" "implica" ∃x xx". El principi d'eixos dos operacions és el víncul entre les quantificacions i els enunciats singulars que estan relacionats en ells com a instàncies. No obstant, és un principi solament per cortesia. Sosté solament en el cas en que un nom terme i, ademés, ocorre referencialmente.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Irving M. Copi, Carl Cohen, Kenneth McMahon (novembre de 2010). Introduction to Logic, Pearson Education. ISBN 978-0205820375.
  2. Hurley
  3. Moore i Parker
  4. pg. 71. Llògica Simbòlica; 5.ª ed.
  5. (2008) Quintessence, Cambridge, Mass: Belknap Press of Harvard University Press. «V.24. Reference and Modality» Ací: p.366.


Referències

[editar | editar còdic]