Anar al contingut

Deducció natural

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La deducció natural és una aproximació a la teoria de la demostració en la que es busca capturar la manera en que les persones raonen naturalment en construir demostracions matemàtiques.[1][2] En lloc de contar en uns pocs axiomas als que s'apliquen unes poques regles d'inferència, la deducció natural propon buidar la llista de axioma i ampliar la de regles d'inferència, introduint dos regles per a cada constant llògica: una per a introduir-la i una atra per a eliminar-la.[2] Una demostració es construïx partint de supòsits i aplicant les regles per a aplegar a la conclusió desijada. Servix per a demostrar la validea d'un argument.

La deducció natural va ser introduïda per Gerhard Gentzen en el seu treball Investigacions sobre l'inferència llògica (Untersuchungen über dones logische Schliessen), publicat en 1934-1935.[2]

Regles d'inferència

[editar | editar còdic]

Conectivas

[editar | editar còdic]
Conectiva Nom de la regla Abreujament Formalisació Càlcul de secuentes
¬ Introducció de la negació
(vore reducció l'absurt)
I¬ ϕ¬ϕ
Eliminació de la negació E¬ ¬¬ϕϕ ¬¬ϕϕ
Introducció de la conjunció I ϕψϕψϕψψϕ ϕ,ψϕψϕ,ψψϕ
Eliminació de la conjunció E ϕψϕϕψψ ϕψϕϕψψ
Introducció de la disjunció I ϕϕψϕψϕ ϕϕψϕψϕ
Eliminació de la disjunció
(vore silogisme disyuntivo)
E ϕψ¬ϕψϕψ¬ψϕ ϕψ,¬ϕψϕψ,¬ψϕ
Introducció del condicional material
(vore teorema de la deducció)
I ϕψϕψ
Eliminació del condicional material
(vore modus ponens)
E ϕψϕψ ϕψ,ϕψ
Introducció del bicondicional I ϕψψϕϕψϕψψϕψϕ ϕψ,ψϕψϕ
Eliminació del bicondicional E ϕψϕψϕψψϕ ϕψϕψϕψψϕ

Quantificadors

[editar | editar còdic]

Siga a una constant d'individu i t un terme. Siga A(b/c) el resultat de reemplaçar totes les aparicions de b en A per c. Després:

Quantificador Nom de la regla Abreujament Formalisació Càlcul de secuentes
Introducció del quantificador universal I ϕ(a)xϕ(a/x) ϕ(a)xϕ(a/x)
Eliminació del quantificador universal E x(ϕ)ϕ[x/a] x(ϕ)ϕ[x/a]
Introducció del quantificador existencial I ϕ(a)xϕ(a/x) ϕ(a)xϕ(a/x)
Eliminació del quantificador existencial E x(ϕ)ϕ(x/t) x(ϕ)ϕ(x/t)

Demostracions

[editar | editar còdic]

Eixemple senzill

[editar | editar còdic]
A demostrar: ϕϕ
Pas Fòrmula Raó
1 ϕ Supòsit.
2 ϕψ Des de (1) per introducció de la disjunció.
3 (ϕψ)ϕ Des de (1) i (2) per introducció de la conjunció.
4 ϕ Des de (3) per eliminació de la conjunció.
5 ϕϕ Resum de (1) fins a (4).
6 ϕϕ Des de (5) per introducció del condicional. Q.E.D.

Eixemple més complex

[editar | editar còdic]

En esta secció es presenta una demostració d'una de les lleis de De Morgan. La mateixa diu:

¬(ϕψ)(¬ϕ¬ψ)

Ya que la conectiva principal és un bicondicional, l'estratègia serà demostrar que ¬(ϕψ)(¬ϕ¬ψ) i que (¬ϕ¬ψ)¬(ϕψ), per a després poder introduir el bicondicional (per mig de la regla d'introducció del bicondicional). Per a obtindre cada una d'estes subfórmulas, que les seues conectivas principals són condicionals materials, es deu supondre l'antecedent i intentar derivar el conseqüent.

A demostrar: ¬(ϕψ)(¬ϕ¬ψ)
Pas Fòrmula Raó
1 ¬(ϕψ) Supòsit.
2 ϕ Supòsit.
3 ϕψ I2
4 I1,3
5 ¬ϕ I¬24
6 ψ Supòsit.
7 ϕψ I6
8 I1,7
9 ¬ψ I¬68
10 ¬ϕ¬ψ I5,9
11 ¬(ϕψ)(¬ϕ¬ψ) I110
12 ¬ϕ¬ψ Supòsit.
13 ¬ϕ E12
14 ¬ψ E12
15 ϕψ Supòsit.
16 ψ E13,15
17 I14,16
18 ¬(ϕψ) I¬1517
19 (¬ϕ¬ψ)¬(ϕψ) I1218
20 ¬(ϕψ)(¬ϕ¬ψ) I11,19

Jaśkowski

[editar | editar còdic]
ϕ(ψϕ)ϕψ¬ϕϕψϕϕ(ψϕ)
1. Supuesto
2. Supuesto
3. Supuesto
4. I1, 3
5. I ¬34
6. I25
7. I16

(ϕ(ψχ))((ϕψ)(ϕχ))

 
1.     ϕ(ψχ)   Supost
   
2.       ϕψ         Supost
     
3.         ϕ   Supost
4.         ψχ   I→ 1,3
5.         ψ   I→ 2,3
6.         χ   I→ 4,5
       
7.       ϕχ   I→ 3-6
     
8.     (ϕψ)(ϕχ)   I→ 2-7
 
9.   (ϕ(ψχ))((ϕψ)(ϕχ))   I→ 1-8

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. 2,0 2,1 2,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències

[editar | editar còdic]