Anar al contingut

Teorema de la deducció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La teorema de la deducció és un metateorema de la llògica proposicional, la llògica de primer orde i uns atres sistemes llògics, que és prou utilisat per a demostrar atres metateoremas.[1] Es tracta d'una formalisació de la tècnica de demostració ordinària segons la qual per a demostrar que des seguix B, n'hi ha prou en supondre A i a partir d'això aplegar a la conclusió de que B.

Més formalment, la teorema establix que si una fòrmula B és deduible (en un sistema deductivo S) a partir del conjunt de fòrmules Γ{A}, llavors A → B és deduible a partir de Γ solament.[1] En símbols:

Γ{A}SB   implica   ΓSAB

O alternativament, en la notació del càlcul de secuentes:

Γ,ASB   implica   ΓSAB

En el cas especial a on Γ és el conjunt buit, la teorema de la deducció diu que:[1]

ASB   implica   SAB

La teorema de la deducció sembla haver segut demostrat per primera volta per Alfred Tarski en 1921, pero la primera demostració publicada és de Jacques Herbrand en 1930.[1]

Converso de la teorema de la deducció

[editar | editar còdic]

A partir de la teorema de la deducció, és fàcil demostrar que si A → B és deduible (en un sistema deductivo S) a partir de Γ, llavors B és deduible a partir de Γ{A}.[1] Simbòlicament:

ΓSAB   implica   Γ{A}SB

Açò, junt en la teorema de la deducció, permet establir el metateorema:[1]

Γ{A}SB   si i només si   ΓSAB

I quan Γ és el conjunt buit:

ASB   si i només si   SAB

La teorema en els sistemes de deducció natural

[editar | editar còdic]

La teorema de la deducció s'utilisa en els sistemes de deducció natural com a regla d'introducció del condicional material. La regla diu que si suponent A s'aplega a la conclusió de que B, llavors es pot afirmar que A → B, introduint aixina un condicional material. Per eixemple, una demostració que fa us de la regla d'introducció del condicional material podria ser:

Demostrar: ϕϕ
Pas Fòrmula Raó
1 ϕ Supòsit.
2 ϕϕ Des de (1) per introducció de la disjunció.
3 (ϕϕ)ϕ Des de (1) i (2) per introducció de la conjunció.
4 ϕ Des de (3) per eliminació de la conjunció.
5 ϕϕ Resum de (1) fins a (4).
6 ϕϕ Des de (5) per introducció del condicional. Q.E.D.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]