Institució Smithsonian
La Institució Smithsonian (en inglés: Smithsonian Institution; a voltes coneguda simplement com Smithsonian) és una institució nortamericana dedicada a l'investigació científica. Va ser creada pel Govern d'Estats Units el 10 d'agost de 1846 i té baix el seu poder un conjunt de museus, biblioteques, centres d'investigació i instrucció, monuments històrics i arqueològics i un zoològic. La major part d'estes es troben en Washington D.C.; ademés, l'entitat posseïx locals adicionals en els estats de Maryland, Nova York i Virginia.
Aixina mateix, el Smithsonian manté aliances en més de 200 institucions i museus en els quals posseïx acorts d'associació. D'esta forma, manté presència en 47 estats del país, en Puerto Rico i inclús en Panamà a través del programa «Smithsonian Affiliates». L'organisme també publica les seues pròpies revistes, entre elles Air & Space i Smithsonian.
El seu presupost anual és d'US$1,25 mil millons; d'esta cantitat, prop de US$800 millons són assignats pel Congrés nortamericà per mig de partides presupostàries. El restant prové de dotacions financeres de l'institució, de donacions privades i empresarials, cobros de membrersía i ingressos de venda retail, concessions i llicències.
Rep un promig de 30 millons de persones a l'any, els qui ingressen a les seues instalacions sense necessitat de pagar una tarifa adicional (en l'excepció del Cooper Hewitt Smithsonian Design Museum, ubicat en Nova York).
Història
[editar | editar còdic]
L'Institució Smithsonian va ser fundat en 1846 per al «aument i difusió» del coneiximent en fondos llegats als Estats Units pel científic britànic James Smithson (1765–1829), qui, no obstant, mai va visitar els Estats Units. En el testament de Smithson constava que, de morir el seu nebot Henry James Hungerford sense hereus, el patrimoni de Smithson passaria a ser propietat dels Estats Units per a la creació d'una «fundació per a l'aument i difusió del coneiximent entre els hòmens». En acabant de que dit nebot morira sense hereus en 1835, el president Andrew Jackson va informar al Congrés d'este llegat, que ascendia a 104 960 sobirans d'or, o 500 000 dólars nortamericans (equivalent a 10 100 997 dólars en 2008 despuix de l'inflació). Despuix d'un acalorado debat sobre si el Govern Federal tenia autoritat per a acceptar eixe regal, el Congrés va acceptar l'herència llegada a la nació i es va comprometre a invertir-la en un fondo de caritat.
Huit anys despuix, el Congrés va aprovar l'acta que constituïa l'Institució Smithsonian, un híbrit entre associació pública i privada, convertint-se en llei el 10 d'agost de 1846 en la firma del president James Polk. El proyecte de llei va ser redactat pel congressiste demòcrata per Indiana Robert Dona-li Owen, socialiste i fill de Robert Owen, pare del cooperativismo.
L'arquitectura almenadona de l'edifici principal de l'Institució Smithsonian en el National Mall ha donat lloc a que este siga coloquialmente conegut com "El Castell". Va ser construït per l'arquitecte James Renwick Jr. i terminat en 1855. Molts dels atres edificis de l'Institució són fites històriques i arquitectònics. El filántropo de Detroit Charles Lang Freer donó la seua colecció privada a la galeria, ademés de fondos per a construir el museu, constituint una de les donacions més importants que el Smithsoniano rebia d'un particular.
Pese a que el primer secretari del Smithsonian, Joseph Henry, va voler fer de l'institució un centre per a l'investigació científica, pronte es va convertir en depositario de diverses coleccions governamentals. L'expedició que l'Armada dels Estats Units va realisar circunnavegando el globo entre 1838 i 1842 va acumular mils de espècimen d'animals, un herbario de 50 000 eixemplars, closcas, minerals, aus tropicals, mostres d'aigua de mar i peces etnogràfiques procedents del Pacífic Sur.
Tots estos elements varen passar a formar part de la colecció del Smithsonian, aixina com els procedents de les exploracions militars i civils realisades en l'oest americà; entre elles, l'exploració de la frontera en Mèxic i les de la llínea de ferrocarril del Pacífic, que varen reunir objectes dels natius americans i espècimen d'estudi natural.
L'Institució es va convertir en un iman per als naturalistes des de 1857 a 1866, els qui varen formar un grup cridat Club del Megaterio.
Entre atres anècdotes relacionades en l'institució, figura la nominació en el seu honor del asteroide (3773) Smithsonian, descobert en 1984. En l'any 2009, l'Institució Smithsonian va concedir el dret d'usar el seu nom a tercers per primera volta en la seua història, en la película d'aventures Night at the Museum: Battle of the Smithsonian.
Administració
[editar | editar còdic],_caps_block_6_.jpg){kind=link}
L'Institució Smithsonian ha segut creada com un instrument fideicomiso per llei del Congrés nortamericà, i és tant llegalment com en la pràctica un organisme del Governe Federal. Dels 6300 treballadors que laboran en esta entitat, més de dos terços són empleats públics. L'Institut conta en representació llegal del Departament de Justícia davant situacions de juí, els costs del qual són assumits per la Tesoreria.
La llei que va assentar les bases de la seua fundació, també va crear una Junta de Govern el propòsit del qual és el de regir i administrar l'entitat. Composta per 17 membres que es reunen quatre voltes a l'any. Entre els seus integrants es troben, abdós en calitat ex officio, el president de la Cort Suprema i el vicepresident d'Estats Units. Ademés, se li sumen tres senadors elegits pel president del Senat; tres membres de la Cambra de Representants elegits pel president de la mateixa; i nou civils nominats per la Junta i aprovats pel Congrés. Els diputats o senadors que formen part d'este grup mantindran el seu lloc fins a finalisar el seu periodo llegislatiu. Els civils, per un atre costat, poden complir com a màxim dos mandats de sis anys cada u. El cap formal de l'institució és el rector (Chancellor), tradicionalment eixercit pel president de la Cort Suprema.
El director eixecutiu de l'entitat és el secretari, nomenat per la Junta de Govern, qui té el privilegi de prendre la paraula compareixent davant el Senat nortamericà. Ademés, també eixercix de secretari de la Junta sense vot.
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Institución Smithsonian» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.