Intel Core 2

La marca Intel Core 2 es referix a una gama de CPU comercials d'Intel de 64 bits de doble núcleu i CPU 2x2 MCM (Mòdul Multi-Chip) de quatre núcleus en el conjunt d'instruccions x86-64, basat en la microarquitectura Core d'Intel, derivat del processador de 32 bits per a portàtils de doble núcleu Yonah. El CPU 2x2 MCM de quatre núcleus tenia dos matrius separades de dos núcleus (CPU) un junt a l'atre, en un paquet MCM de quatre núcleus. El Core 2 va relegar la marca Pentium a un mercat de gama mig-baix, i reunificó les llínees de sobretaula i portàtils, les quals prèviament havien segut dividides en les marques Pentium 4, D, i M.

Intel va retornar a velocitats de CPU baixes i va millorar l'us del processador d'abdós cicles de velocitat i energia comparats en anteriors NetBurst dels CPU Pentium 4/D La microarquitectura Core proveïx etapes de decodificación, unitats d'eixecució, caché i busos més eficients, reduint el consum d'energia de CPU Core 2, mentres s'incrementa la capacitat de processament. Els CPU d'Intel han variat molt bruscament en consum d'energia d'acort a velocitat de processador, arquitectura i processos de semiconductor, mostrat en les taules de malbarat d'energia del CPU

La marca Core 2 va ser introduïda el 27 de juliol de 2006, comprenent les llínees Solament (un núcleu), Duo (doble núcleu), Quad (cuádruple núcleus), i Extreme (CPU de dos o quatre núcleus per a entusiasta), durant el 2007. Els processadors Intel Core 2 en tecnologia vPro (dissenyats per a negocis) inclouen les branques de doble núcleu i quatre núcleus.

Duo, Quad, i Extreme

Els CPU de marca Core 2.04 inclouen: triple núcleu (per a sobretaules de gama alta i baixa ), "Merom" (doble núcleu per a portàtils), "Kentsfield" (quatre núcleus per a sobretaules), i les seues variants cridades "Penryn" (doble núcleu per a portàtils), "Wolfdale" (doble núcleu per a sobretaules, doble núcleu de gama baixa per a sobretaules) i "Yorkfield" (quatre núcleus per a sobretaules).

Els processadors Core 2 posseïxen la Virtualization Technology -tecnologia d'virtualización- (llevat els models T52x0, T5300, T54x0, T55x0 "B2", I2xx0, T2300I, I4x00, I7x00 i I8190), Execute Disable Bit, i SSE3. El seu microarquitectura Core va introduir també SSSE3, Trusted Execution Technology, Enhanced SpeedStep, i Active Management Technology (iAMT2). En un Thermal Design Power (TDP) fins a de sol 65 W, el Core 2 Conroe de doble núcleu va consumir solament la mitat de l'energia dels chips de Pentium D menys capaços pero també doble núcleu en un TDP fins a de 130 W (un TDP alt requerix refredat adicional que pot ser sorollós o car).

Sent típic per als CPU, els CPU Core 2 Duo I4000/I6000, Core 2 Quad Q6600, Core 2 Extreme doble núcleu X6800, i quatre núcleus QX6700 i QX6800 varen ser la mitat de l'energia dels chips afectats per errors de software menors

Família de processadors Intel Core 2
	Sobretaula			Portàtil
	Nom clau	Núcleus	Data d'eixida	Nom clau	Núcleus	Data d'eixida
Core 2 Duo	Conroe Allendale Wolfdale	dual (65 nm) dual (65 nm) dual (45 nm)	Ago 2006 Ene 2007 Ene 2008	Merom Penryn	dual (65 nm) dual (45 nm)	Jul 2006 Ene 2008
Core 2 Extreme	Conroe XE Kentsfield XE Yorkfield XE	dual (65 nm) quad (65 nm) quad(45 nm)	Jul 2006 Nov 2006 Nov 2007	Merom XE Penryn XE Penryn XE	dual (65 nm) dual (45 nm) quad (45 nm)	Jul 2003 Ene 2008 Ago 2008
Core 2 Quad	Kentsfield Yorkfield	quad (65 nm) quad (45 nm)	Jan 2007 Mar 2008	Penryn	quad (45 nm)	Ago 2008
Core 2 Sol	Versió de sobretaula no disponible			Merom Penryn	sol (65 nm) solament (45 nm)	Sep 2007 May 2008
Ordenats per data d'eixida Llesta de microprocessadors Intel Core 2

Núcleus

Conroe

El primer núcleu de processador de la MO de producte d'Intel 80557, va ser llançat el 27 de juliol de 2006 en Fragapalooza, un event lúdic anual en Edmonton, Alberta, Canadà. Estos processadors varen ser fabricats en plaques de 300mm usant un procés de manufacturación de 65nm, i optimisats per a ordenadors de sobretaula, reemplaçant les CPU Pentium 4 i Pentium D. Intel ha declarat que el núcleu Conroe proporciona un 40% més de potència en un consum un 40% menor. Tots els núcleus Conroe són fabricats en 4 MiB de caché de nivell 2(L2), en qualsevol cas per defectes de fabricació o per a fer més rendable la seua comercialisació, les versions I6300 i I6400 basats en este núcleu, tenen la mitat de la seua caché deshabilitada, deixant-els en sol 2 MiB útils de caché de nivell 2. Les CPU I6300 i I6400 basats en el núcleu Conroe tenen el B2 en stepping (seqüenciació).

Els models alts de la gama, I6300 (1,86 GHz) i I6400 (2,13 GHz) abdós en un FSB de 1066 MHz varen ser presentats el 27 de juliol de 2006.

Tradicionalment, les CPU de la mateixa família en menor caché simplement tenen la caché restant deshabilitada, permetent la seua venda un preu més baix per estes tares. D'esta manera les millores es reduïxen a reemplaçar-els per versions que solament tenen la caché que es necessita en el núcleu idèntic, per a abaratir els costs de producció.

En el seu llançament, el preu d'Intel per als processadors core 2 Duo I6300 i I6400 varen ser de 183 i 224 dólars americans respectivament. Les CPU Conroe tenen millors prestacions sobre els models anteriors en velocitats de processament similars. Segons les revisions, la major caché de 4 MiB de nivell 2 contra la menor caché de 2 MiB L2 a la mateixa freqüència i el major FSB poden proveir d'un benefici de funcionament del 0-9% en algunes aplicacions i del 0-16% per a alguns jocs.

Procesador Intel Core 2 Duo E6300.

Els models Core 2 Duo Conroe de gama alta són els I6600 (2,4 GHz) i I6700 (2,67 GHz). La família té 1066 MT/s d'FSB, 4 MiB de caché L2 i 65 W de consum. Estos processadors es varen enfrontar als processadors de gama alta disponibles d'AMD (Athlon série 64 fx) que varen ser, abans de l'última presentació d'Intel, les CPU més ràpides disponibles. Els chips Conroe també experimenten una temperatura d'eixida molt menor que els seus predecessors - un benefici de la nova tecnologia de 65 nm i la més eficient microarquitectura. En el seu llançament, el preu d'Intel per als processadors Core 2 Duo I6600 i I6700 varen ser de 316 i 530 US$ respectivament.

Les CPU Conroe I6320 i I6420 a 1,86 i 2,13 GHz respectivament varen ser presentades el 22 d'abril de 2007 contant en una caché completa de 4 MiB.

Intel va llançar 4 processadors Core 2 Duo adicionals el 22 de juliol de 2007. Este llançament va coincidir en el dels chipsets Intel Bearlake(x3x). Els nous processadors Core 2 Duo varen ser cridats I6540, I6550, I6750 i I6850. Els processadors el número dels quals de série termina en 50 tenen 1333 MT/s d'FSB. Tots ells conten en 4 MiB de caché L2. La freqüència de rellonge és similar als processadors ya presentats en els 2 primers dígits iguals (I6600, I6700, X6800). Una part d'Intel va confiar en la tecnologia d'eixecució i el soport vPro. Estos processadors varen ser criticats front a la llínea de processadors AMD Stars i com a conseqüència el preu va baixar en els processadors en 1066 MB/s d'FSB.

Intel ha aclarit que els models I6300 i l'I6400 són núcleus Conroe en la caché deshabilitada. El núcleu Allendale és de la série de les CPU I4xx0.

Conroe XE

El núcleu Core 2 Extreme va ser oficialment presentat el 29 de juliol de 2006. No obstant, alguns minoristes ho varen presentar el 13 de juliol de 2006 com una major primícia. Els models I6x00, els Core 2 Duo menys potents, varen ser programats per a ser presentats simultàneament en el X6800, abdós disponibles en este moment. Potenciats en el núcleu Conroe XE, reemplacen al núcleu dual dels processadors de l'edició Pentium Extreme Edition. Els Core 2 Extreme tenen una velocitat de rellonge de 2,93 GHz i 1066 MT/s d'FSB a pesar de que inicialment s'esperava llançar-els en 3,3 GHz i 1333 MT/s. El consum d'energia per a esta família és de 75 fins a 80 W. En SpeedStepwikipedia. org/wiki/SpeedStep habilitat, la temperatura de la CPU en funcionament és bàsicament igual a la temperatura ambiente.

El preu de llançament d'Intel per als Core 2 Extreme X6800 va ser d'US$999 cada u en cantitats de 1000. Com la plataforma Core 2 Duo, est va tindre una caché L2 compartida de 4 MiB. Açò significa que l'única diferència entre el Core 2 Duo i el Core 2 extreme és la velocitat de rellonge i el multiplicador obert, ventages normals de l'edició Extreme. El multiplicador ascendent desbloquejat és solament per a entusiasta o professionals perque permet a l'usuari posar la velocitat de rellonge més alta que la càrrega de la freqüència sense modificar el FSB a diferència dels models Core 2 Duo que solament permeten desbloquejar el factor descendent.

Conroe L

El Conroe-L Celeron és un processador de núcleu simple construït en la micro arquitectura d'Intel Core i en una freqüència de rellonge molt menor a la del Cedar Mill Celeron, pero encara els supera en rendiment. Està basat en els 65nm del núcleu Conroe-L i usa un model de seqüència de la série 400, els FSB varen ser incrementats de 533 MT/s a 800 MT/s en esta generació, i el consum energètic es decrementó de 65 W a 35 W. Tradicionalment els Celeron, no posseïxen el soport per a les instruccions Intel VT. Tots els models Conroe-L són processadors de núcleu simple són destinats al segment de valor de mercat, a on agraden més els AMD basats en el núcleu K8-Sempron. Esta llínea de productes va ser llançada el 5 de juny de 2007.

El 21 d'octubre de 2007, Intel va presentar un nou processador per a la seua série de plaques mares Intel Essential. El nom complet del processador és Celeron 220 i esta soldat a una placa base D201GlY2. En 1,2 GHz i 512 KiB de caché (L2), posseïx un consum energètic de 19 W i pot fer us de refrigeració passiva. El Celeron 220 és el successor del Celeron 215 que està basat en un núcleu Yonah i usat en la placa base D201GlY. Este processador és usat exclusivament en les plaques Mini-ITXwikipedia. org/wiki/Mini-ITX apuntant al segment de mercat de subvalor.

Allendale

Hi havia discussió sobre la disponibilitat del model de processadors Core 2 Duo per a sobretaules (desktop) (I6300 a 1,86 GHz i I6400 a 2,13 GHz abdós en caché de 2 MiB L2) abdós proveïts d'un núcleu Allendale. Abans del Q1 de 2007, tots els processadors I6300 i I6400 que varen aparéixer eren núcleus Conroe (4 MiB de caché L2) que tenen la mitat de la seua caché de nivell 2 deshabilitada. El núcleu Allendale es fabrica en 2 MiB de caché en total, oferint un tamany més menut i produccions per lo tant majors.

Extracte de The Tech Report: «Existixen moltes fonts que afirmen que el nom en còdic per als processadors Intel Core 2 Duo en 2 MiB de caché L2 és Allendale, pero Intel els crida d'una atra manera. Estes CPU encara són Conroe, la qual cosa posseïx sentit, ya que utilisen els mateixos chips en la mitat de la seua caché L2 deshabilitada. Intel be pot treballar en un chip Allendale en 2 MiB de caché L2 nativa, pero açò no és lo típic per a este chip».

Una atra diferència entre la série Premium I6000 (núcleu Conroe) i la série i4000 (núcleu Allendale) està en la freqüència de rellonge del bus nort. La série I4000 és capaç de treballar en un FSB de 200 MHz quad-pumped (consultar Pumping) a 800 MT/s, mentres que la série I6000 treballa en un bus nort de 266 MHz quad-pumped a 1066 MT/s. La série I4000 només posseïx una carència sobre el soport per a les instruccions VT d'Intel

El Core 2 Duo I4300 utilisa un núcleu Allendale i va ser llançat el 21 de giner de 2007. Els processadors Allendale usen una caraça menor en sol 2 MiB de caché, incrementant el número de transistors per sector.

Els processadors Allendale són produïts segons el factor de forma LGA775 wikipedia. org/wiki/LGA775, sobre un nodo de 65nm. Les CPU I6300 i I6400 s'han fabricat sobre la base d'un Conroe de 4 MiB de caché i un Allendale de 2 MiB. La seqüenciació és distinta segons el chip usat, els basats en Conroe usen seqüenciació B2 i els basats en Allendale, usen L2.

El preu per processador va ser inicialment de 163 dólars americans per a l'I4300. El preu estàndar per a venda OEM era de 175 dólars americans, i 189 per al paquet retail. El 22 d'abril de 2007 el preu va ser rebaixat fins als 133 dólars per a l'I4400 i 113 dólars per a l'I4300. Els processadors Allendale en mija caché L2 deshabilitada varen ser llançats a mitan de juny de 2007 baix el nom Intel Pentium Dual-Core. La caché útil va ser reduïda a la mitat una atra volta quan el núcleu Allendale va ser llançat baix el nom Intel Celeron; el Celeron I1200 té 512 KiB de caché L2 compartida entre els seus dos núcleus.

El 22 de juliol de 2007, va ser llançat el Allendale I4500, retirant progressivament al model I4300. Açò va ser acompanyat d'una rebaixa en el preu del model I4400.

Merom

Merom, la primera versió portàtil del Core 2, va anar oficialment presentada el 27 de juliol de 2006 pero silenciosament va començar a aplegar a mans dels fabricants d'PC a mitan de juliol junt al núcleu Conroe. Merom es va fer en la primera llínea d'Intel de processadors per a portàtils, en les mateixes traces de Conroe, pero en més émfasis sobre el consum d'electricitat baix per a millorar la duració de la bateria del portàtil. El núcleu Merom basat en Core 2 Duo proporciona un lleu aument de rendiment en renderización 3D i mijos codificadores, mantenint la mateixa duració de la bateria que el núcleu Yonah basat en Intel Core Duo. Merom és el primer processador d'Intel per a portàtils que implementa l'arquitectura Intel 64.

La primera versió del Merom és compatible en la plataforma Napa d'Intel Core Duo, sent necessària l'actualisació de la BIOS. Posseïx un consum energètic similar de 34 W i un FSB de 667 MHz. El chip Merom incorpora 4 MiB de caché L2, la mitat d'esta desactivada en la serie T5xx0.

Una versió del Merom en 2 MiB de cache L2 natius, cridada Merom-2M, va ser llançada al mercat a principis de 2007. El núcleu Merom-M2 usa seqüenciació L2 i M0; les versions en voltage extremadament baix del Core 2 Duo incorporen este núcleu.

Una segona onada de microprocessadors Merom que incorporaven un FSB de 800 MHz i usaven el nou Socket P va ser llançada el 9 de maig de 2007. Estos chips formen part de la plataforma Santa Rosa. Versions de baix voltage varen ser llançades el 9 de maig de 2007.

El primer Core 2 Solament va ser llançat en el tercer trimestre de 2007; es tractava dels chips O2100 i O2200, que corren a 1,6 i 1,2 GHz respectivament. Abdós incorporen un FSB de 533 MHz i formen part de la família Intel ULW, consumint a penes 5W, i soporten 64 bits, com el restant de la família. Varen ser llançats en compatibilitat per a la plataforma Napa en detriment de la plataforma Santa Rosa per térmens de consum.

Merom és una paraula hebrea que designa un pla superior en existència al cel, BaMerom significa en els cels. El nom va ser triat per l'equip d'Intel en Haifa, Israel, els qui varen dissenyar este processador.

Consulte la secció Merom en la llista de processadors Intel Core 2.

Merom XE

El processador Core 2 Extreme Mobile, basat en el núcleu Merom XE, és un processador per a portàtil d'alt rendiment. Llançat en dos models, el X7900 i el X7800, incorpora un FSB a 800 MHz. El X7800, llançat el 16 de juliol de 2007, corre a 2,6 GHz i costera al voltant de 851 dólars americans per a instalacions de fàbrica. Este processador incorpora un consum energètic de 44 W i està inclós en nova plataforma Intel Centrino (Santa Rosa). El X7900, llançat el 22 d'agost de 2007, corre a 2,8 GHz.

El X7900 va ser incorporat en els MacBook de venda al públic llançats el 7 d'agost de 2007.

Kentsfield

El Kentsfield, llançat el 2 de novembre de 2006, va anar el primer processador de quatre núcleus d'Intel per a sobretaules, denominat Core 2 Quad(i Xeon, per a servidors i estacions de treball). El top de gama Kentsfield era un Core 2 Extreme numerat QX6xx0. Tots ells incorporaven dos cachés de 4 MiB L2. El buc insígnia, en Core 2 Quad Q6600, que corre a 2,4 GHz, va ser llançat el 8 de giner de 2007 al preu d'US$ 851 (reduïts a 530 el 7 d'abril de 2007). El 22 de juliol de 2007 va ser la data elegida per al llançament del Q6700 junt en l'Extreme QX6850, abdós del tipo Kentsfield, al preu d'US$ 530 i 999 respectivament, i conjuntament a una baixada de preu del Q6600 fins als 267 dólars.

De manera anàloga als núcleus denominats Pentium D, els Kentsfield conjuntaban dos chips, cada u d'ells equivalent a un Core 2 Duo, sobre un MCM. Açò repercutia sobre el preu final, reduint-ho, pero en un pijor tractament de senyes sobre el pont nort comparat en una arquitectura de chips independents, com és el cas dels AMD Quad FX. Ademés, com va poder predir-se per la configuració MCM, les potències màximes dels Kentsfield (QX6800 – 130 W, QX6700 – 130 W,] Q6600 – 105 W) eren el doble dels seus equivalents en velocitat Core 2 Duo.

Els múltiples núcleus dels Kentsfield permetien una millora sobre aplicacions la descomposició de les quals és més fàcil (com és el cas de la transcodificación d'àudio i video, compressió de senyes, edició de video, renderizado 3D i traçat de rajos). Per concretar un eixemple, els videojocs multitarea com Crysis i Gears of War que deuen eixecutar múltiples tasques simultànees com l'inteligència artificial, àudio i físiques del joc es beneficien dels quatre núcleus. En molts casos, la velocitat de procés pot vore's millorada en funció de la disponibilitat de múltiples núcleus. Açò deuria ser considerat a l'hora de llimitar el número de núcleus en els processadors presuponent el nivell de desenroll del software d'usuari.

Reprenent l'eixemple, algunes proves han demostrat que Crysis falla en intentar aprofitar-se de més de dos núcleus simultàneament. Per una atra part, l'impacte d'esta característica sobre el rendiment general del sistema pot vore's significativament reduït en sistemes que treballen freqüentment en tasques no relacionades entre elles com a sistemes multiusuario o entorns que eixecuten tasques en segon pla mentres l'usuari es troba actiu. Encara existixen sobrecàrregues relacionades en l'eixecució de múltiples processos o tasques i la seua coordinació a l'hora de distribuir la càrrega en vàries CPU. Finalment, a nivell d'hardware, existixen problemes de comunicació i accés a recursos per eixemple en l'eixecució de tasques que accedixen simultàneament a memòria o a recursos d'entrada i eixida.

Kentsfield XE

El primer Kentsfield XE, denominat Core 2 Extreme QX6700 (còdic de producte 80562) i la velocitat del qual és de 2,67 GHz, va ser llançat al mercat el 2 de novembre de 2006 al preu d'US $999. Incorpora el núcleu Kentsfield XE, com a complement es va llançar el Core 2 Extreme X6800 de doble núcleu basat en el núcleu Conroe XE. Com els dobles núcleus Extreme, els processadors en el núcleu Kentsfield XE incorporaven els multiplicadors desbloquejats.

El Core 2 Extreme QX6800 que corria a 2,93 GHz va ser llançat el 8 d'abril de 2007 al preu d'US $1199. Té una despesa energètica de 130 W, i està fet per a equips de gama alta. El Core 2 Extreme QX6850 que corria a 3 GHz va ser llançat el 22 de juliol de 2007 al preu d'US$ 999. Implementa un FSB més ràpit de 1333 MHz- Simultàneament, l'anteriorment disponible Extreme QX6700 va ser reduït de preu.

Yorkfield XE

L'11 de novembre de 2007, Intel va llançar al mercat el primer processador Yorkfield XE, Core 2 Extreme QX9650. És el primer processador d'Intel per a sobretaules en usar tecnologia de 45 nm i enclavaments metàlics. Els Yorkfield incorporen chips duals en dos cachés L2 de 6 MiB unificades. També, soporta 1333 MHz d'FSB i un rellonge intern de 3 GHz. Incorpora ademés instruccions de tipo SSE4.1 i conta en un total de 820 millons de transistors en chips de 2x107 mm².

Penryn

El successor per al núcleu Merom, usat en la série portàtil Core 2 Duo, el nom de la qual en clau és Penryn, va debutar en els processos a 45nm. En abril de 2007 varen aparéixer molts detalls sobre Penryn en l'Intel Developer Forum (Fòrum de Desenrolladors d'Intel). El seu successor s'espera que siga el Nehalem.

Importants alvanços com l'inclusió d'instruccions de tipo SSE4 (també conegudes com a Noves Instruccions Penryn, presents en tota la série llevat els T4000), reducció dels temps de latencia entre núcleus per a una millor i més eficient interconexió entre estos, nous materials per a la fabricació (els més significatius són els dielèctrics d'alta temperatura basats en hafni), entre atres millores d'arquitectura.

El Penryn va a la parell en la série Bearlake per a sobretaules d'Intel de 2007, alguns dels quals incrementen la seua velocitat del bus (conexió en el pont nort, etc.) a 1333 MHz i soporten DDR• SDRAM. En portàtils i atres equips mòvils, Penryn soporta DDR3.

Els nous Intel de 45nm basat en Penryn, denominats Core 2 Duo i Core 2 Extreme, varen ser llançats el 6 de giner de 2008. Els nous processadors consumixen només 35W, i el model T9500 concretament, va ser llançat per a portàtils en companyies com HP, els primers models de les quals varen ser posats a la venda en 2,6 GHz a finals de giner de 2008.

Intel va llançar un chip exclusiu per a Apple el 28 d'abril de 2008 que incrementa la velocitat fins a 3,06 GHz i l'FSB fins als 1066 MHz, canviant la caché L2 compartida a 6 MiB.

L'accés a la série Penryn comença en els T4000, en 1 MiB de caché L2 i FSB 800 MHz i finalisa en la serie T9000, en 6 MiB de caché L2 i FSB que va des de 800 MHz fins als 1066 MHz.

Wolfdale

Core 2 Duo Wolfdale E7500.

Wolfdale és el nom en clau per a les séries Celeron I3000, Pentium I5000 i I6000, i Core 2 Duo I7000 i I8000 per a sobretaules, basats en Penryn i superiors als chips Conroe, en millor consum, menors temperatures i major rendiment comparats baix una mateixa gama, indistintament de la velocitat del bus i la cantitat de caché. Llançats el 20 de giner de 2008, incorporen dos núcleus de processament fabricats en un soport de 45nm i inclouen les extensions SSE4.1 (llevat la totalitat de Pentium i Celeron, que comprenen les séries I3000, I5000 i I6000). El seu primer exponent ha segut l'I8400, el qual consta d'una caché de 6 MiB. Esta primera revisió de Wolfdale era coneguda com C0. Després, en l'eixida de l'I8500 i I8600 aplegaria una revisió millorada denominada I0, la qual precisa menys voltage a una mateixa freqüència, permetent millors temperatures de funcionament i major marge d'overclock. Al mateix temps de l'eixida dels germans majors de la família Wolfdale, aplegaven els models I7000, corrent a 2,53 GHz en el seu exponent més bàsic, contant en 3 MiB de caché de nivell 2 i 1066 MHz d'FSB. Seguidament varen aparéixer els Wolfdale série I5000, en els que Intel va recuperar la denominació Pentium per a nomenar esta série. Els Wolfdale I5000 carixen d'instruccions SSE4.1, posseïxen 2 MiB de caché de nivell 2 i 800 MHz d'FSB corrent a 2,5 GHz en el seu model més bàsic, el Pentium I5200. Posteriorment Intel llança baix la denominació Celeron la série I3000, que són bàsicament Wolfdale que carixen de SSE4.1, en 1MiB de caché de nivell 2 i 800 MHz d'FSB corrent a 2.4 GHz en el seu model més bàsic, el Celeron I3200.

Yorkfield

Yorkfield (nom en clau per a les series Q8000, Q9000 i QX9000) incorporen chips duals de doble núcleu en dos cachés de nivell 2 de 6 MiB unificades. Versions més recents varen ser llançades en dos cachés de nivell 2 de 3 MiB unificades i en dos cachés de nivell 2 de 2MiB unificades, pero es desconeix si es tracta de cachés de 6 MiB en una part deshabilitada o són versions en 3 MiB i 2 MiB natius dissenyats per a reduir costs de producció. També incorporen soport per a FSB a 1333 MHz. Estos processadors varen ser posats a la venda a finals de maig de 2008, escomençant pel Q9300 i Q9450. Les CPU Yorkfield esperaven ser llançades en giner de 2008, pero varen ser retardades fins al 15 de maig. Inicialment es va atribuir este retart a un fallo del chip; més vesprada es va descobrir que es tractava d'assegurar la compatibilitat en les plaques de quatre làmines impreses usades en gran part de les plaques. En Intel Developer Forum de 2007, un Yorkfield va ser comparat en un Kentsfield.

Vore també

• Anex:Chipsets Intel