Interceptació (hidrologia)

La interceptació de la pluja o precipitació, es denomina al volum d'aigua, (expressat en mm o litros per unitat de superfície) que és atrapada per la vegetació en els fulls, branques i tallos. És evaporada tornada a l'atmòsfera durant i despuix d'events de pluja. Va baixant de nivell de vegetació segons es va esgolant l'aigua almagasenada en les superfícies per l'aigua que va caent. L'interceptació en conjunt en l'aigua que permaneix retinguda en les chicotetes pozas, i la humitat del sol (aigua retinguda en els poros, sense aplegar a saturar-la), constituïxen la humidificación del sol, i no contribuïxen al escurrimiento superficial ni al subterràneu. L'aigua interceptada pels fulls torna a evaporar-se, i no aplega a la terra. Esta pèrdua per evaporament des de les superfícies vegetals pot supondre entre el 20 i el 40 % de la pluja, per lo que deu tindre's molt en conte en el càlcul dels balanços hídrics, sobretot en regions àrides i semiáridas en precipitacions poc abundants.

Esta variable del cicle hidrològic és considerada en:

• els models matemàtics conceptuals de pluja - cabal.
• la determinació de la precipitació eficaç.

El mecanisme de la intercepción El moviment de l'aigua a través de la vegetació es coneix com:

• Precipitació directa; pluja que penetra en el dosel, la major part aplega al sol per este mecanisme.
• Escurrimiento fustal; aplega al sol a través de brots o branques.

Part de la pluja serà almagasenada en la fulleram i no alcançarà el sol. Entre el 10 i el 40 % de la pluja total es pot interceptar per la vegetació d'un bosc. Les yerbas poden interceptar entre el 10 i el 20 % de la pluja. Els coníferos intercepten major pluja que atres boscs. Collites com alfalfa i blat poden interceptar entre el 10 i el 35 % de la pluja total, la soja un 9 % i dacsa un 3 %. La intercepción o interceptació pot reduir l'erosió del sol.