Interleucina-1
La interleucina-1 (o interleuquina 1) és una família de citocinas produïda per múltiples estirps celulars, principalment per macrófagos activats.[1] Es produïx en grans cantitats com a resposta a infeccions o qualsevol tipo de lesió o estrés. És un mediador clau en la resposta inflamatoria ocasionant febra, neutrofilia i producció de proteïnes de fase aguda. Codificada en el cromosoma 2, històricament va ser una de les primeres citocinas descobertes.
Característiques
[editar | editar còdic]La IL-1 és lliberada pels macrófagos, monocits i cèlules dendríticas en resposta al factor de necrosis tumoral alfa (TNFα). Es coneixen tres formes:
- IL-1α.[2] És majorment intracelular i termina adherida a la membrana celular en certs efectes paracrinos en l'entorn de la cèlula secretora.
- IL-1β. És secretada a la circulació i interacciona en dos tipos de receptors:[3]
- - Tipo I: es troben sobre la majoria de les cèlulas del cos i sembla ser el mediador de les respostes clàssiques de la IL-1.
- - Tipo II: es troben sobre limfocits B, neutrófilos, monocits i cèlulas de la mèdula òssea.
- IL-1RA. És inhibitòria sobre les atres dos formes actuant com antagonista impedint l'unió de IL-1α i β als seus respectius receptors.
A pesar de les diferències estructurals entre la IL-3B i la IL-1D, abdós s'unixen al mateix receptor. Per supost, el antagonista IL-1RA té afinitat per eixe mateix receptor. Les tres molèculas, aixina com el seu receptor, es sintetisen a partir de genés localisats en el mateix cromosoma. IL-1α i IL-1β són fragments de 17 kDa originats a partir de proteïnas precursores inactives, d'uns 30 kDa, cridades pro-IL-1α i pro-IL-1β.
Funcions
[editar | editar còdic]La interleucina-1 té accions estimuladoras, aixina com inhibitòries, sobre diversos tipos celulars i inclús promou l'apoptosis d'unes atres. Entre les seues funcions principals estan:
- Efectes proinflamatorios producte de la lliberació d'histamina per mastòcits, causant vasodilatación i els signes d'inflamació localisada.[4]
- Té activitat quimiotáctica sobre els granulòcits.
- És un pirógeno causant febra per lliberació de prostaglandinas.
- Junt en IL-6 i TNF-α causa elevació de les proteïnas hepàtiques de fase aguda (per ej., fibrinógeno i proteïna C reactiva).
- Actua sobre el sistema nerviós central produint somi i anorèxia durant processos infecciosos per l'efecte del òxit nítric. Eixe mateix efecte inhibix la contracció de la musculatura plana de les artèrias i del múscul cardíac.(cal dir que l'òxit nítric és un mediador soluble de les inflamacions, en estes produïx vasodilatación)
- Estimula la lliberació d'hormonas de la hipòfisis.
- Incrementa el número de cèlules precursores de la mèdula òssea.
- Promou l'expressió dels genés que la produïxen, aixina com de la síntesis de les prostaglandinas, leucotrienos, interleucina-8 i de certs protooncogenes com a c-fos i c-juny
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «DeCS» (en és-es). Consultat el 2023-05-18.
- ↑ National Cancer Institute - en espanyol. [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Pontifícia Universitat Catòlica de Chile. Facultat de Medicina. Programa de Medicina Intensiva. Apunts de Medicina Intensiva. [3] [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Universitat de Còrdova. [5]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Interleucina-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.