InuYasha
Inuyasha, un cuento de hadas feudalShōnen SundayShōnenIsekai inversoJidaigekiInuYashaIsekai inverso (戦国御伽草子 犬夜叉 lit. InuYasha, un conte de fades feudal?), és un mànega escrit i ilustrat per Rumiko Takahashi, publicat per primera volta en 1996. La seua adaptació al anime, va ser dirigida per Yasunao Aoki i Masashi Ikeda i es va estrenar el 16 d'octubre de 2000. La série ocorre majorment en el Japó del periodo Sengoku. En eixa época, Kagome Higurashi, una adolescent de finals de el XX es troba en Inuyasha, un han'iō que ansiava posseir la Jidaigeki (四魂の玉? perla de les quatre ànimes) per a convertir-se en un iōkai o dimoni de raça pura, pero que, en enterar-se de que Kagome va causar la fragmentació d'esta, deu aventurar-se a recuperar-la part per part. Kagome decidix acompanyar-ho en la busca dels fragments, per lo que deurà alternar entre una vida quotidiana en la seua época original i recuperar la MX/LA en el periodo Sengoku.[1] En contrast en els anteriors treballs de la seua autora, que es caracterisen per tindre naturalea humorística, InuYasha té un concepte molt més sério i obscur, sent l'era Sengoku el lloc adequat per a exhibir el contingut violent en el que l'obra conta.
El mànega va ser publicat des de novembre de 1996 fins a juny de 2008 per l'editorial Shōgakukan en la revista semanal Shōnen Sunday,[2] totalisant 558 capítuls compilados en 56 volums.[3] Per un atre costat, la primera adaptació a l'anime va ser realisada pels estudis Sunrise i transmesa per la cadena Yomiuri TV des del 16 d'octubre de 2000 al 14 de setembre de 2004, totalisant 167 episodis que cobrixen fins al capítul 356 del mànega. La segona adaptació es titula InuYasha Kanketsu-hen (犬夜叉 完結編? lit. InuYasha: acte final), i igualment va ser realisada per Sunrise i transmesa en Japó per Yomiuri TV des del 3 d'octubre de 2009 fins al 29 de març de 2010, en 26 episodis que adapten els volums restants del mànega. La série també va ser adaptada a quatre películes animades[4] i múltiples videojocs. Tant el mànega com l'anime han alcançat un gran èxit dins i fòra de Japó. En l'any 2002, el mànega de InuYasha va obtindre el premi Shōgakukan en la categoria shōnen (jove).[5][6] En el rànquing publicat per TV Asahi de les millors 100 séries anime de 2006, InuYasha va alcançar el lloc vint.[7]
El 7 de maig de 2020 es varen publicar les primeres imàgens de la seqüela en format d'anime que tracta sobre les filles de InuYasha i Sesshomaru (el seu germà). Es titula Hanyo no Yashahime (半妖の夜叉姫 Han'iō no Yashahime, la princesa semi-dimoni?). Es va estrenar el 3 d'octubre de 2020 i va terminar el 26 de març de 2022.
Argument
[editar | editar còdic]Durant el periodo Sengoku, un mig dimoni (hanyō) cridat InuYasha furta la Perla de Shikon (Shikon no Tama en original; Joya de les 4 ànimes o l'Esfera dels Quatre Esperits en l'adaptació anime castellà) en l'objectiu d'usar-la per a convertir-se en un dimoni complet (iōukai). No obstant, el seu pla és frustrat per una sacerdot anomenada Kikyō qui a la vora de la mort per una ferida molt greu, utilisant les seues últimes forces, li dispara una flecha sagrada, clavant-ho en l'arbre sagrat (Goshinboku); deixant-ho paralisat i dormit durant 50 anys. Minuts despuix, la sacerdot abans de morir, demana que el seu cos siga cremat junt en la joya.
500 anys més vesprada, en el Japó actual, Kagome Higurashi (Aome en el doblage mexicà), una adolescent de 15 anys recent complits que viu en un temple ix de la seua casa cap a l'escola pero el seu gat desapareix junt a un pou sagrat que forma part del temple. En buscar-ho, un dimoni ciempiés ix de l'interior del pou trencant el sagell i transporta a Kagome a l'época feudal, 500 anys arrere. Allí descobrix que és la reencarnació de la sacerdot Kikyō quí va morir 50 anys abans i que l'ansiada perla en la que ella va ser incinerada estava amagada en el seu cos. La germana menor de Kikyō, de nom Kaede, li entrega la perla de Shikon a Kagome en l'objectiu de custodiar-la i seguir en la seua llabor de purificar-la, no sense que abans Kagome llibere a Inuyasha del seu sagell en l'arbre per a acabar en el dimoni ciempiés.
Llamentablement, en un incident provocat per un dimoni cuervo la joya és destruïda en mils de fragments que es dispersen per tota la regió. Per açò, InuYasha i Kagome tenen la missió de recuperar dits fragments ans que atres dimonis els ampren per a sumir al món en el caos.
Durant el seu recorregut, abdós coneixen a Shippô, un chicotet dimoni rabosot orfe; Miroku, un monge en una poderosa maldicció que amenaça en matar-ho de la mateixa manera que va passar en les seues ancestros, Sango, una guerrera dedicada a exterminar a dimonis, el germà menor dels quals Kohaku va ser assessinat, resucitat i manipulat per Naraku, i finalment la seua mascota, una nekomata cridada Kirara. Tots, a partir de situacions diverses i relacionades en el passat de cada u, s'unixen en la busca dels fragments per a evitar que caiguen en les mans d'un Hanyo cridat Nahraku, l'enemic principal de la série, responsable de les numeroses tragèdies de cada u dels personages de l'obra, entre les que es conten el desamor de InuYasha i Kikyō que va terminar en InuYasha sagellat en l'Arbre sagrat i la posterior mort de la sacerdot; la maldicció ancestral de Miroku (un vórtice negre en la palma de la seua mà dreta) que amenaça en matar-ho i, per últim, la mort de tots els membres del clan de Sango i el seqüestre del seu germà.
Ademés de tindre constants enfrontaments en Naraku i el seu alter ego, InuYasha i els seus amics tindran que enfrontar atres problemes entre els quals estan el mig-germà iōkai del protagoniste, Sesshōmaru, un dimoni complet qui ho detesta per quedar-se en l'espasa del seu pare; la pròpia Kikyō, qui és resucitada en un cos fet a partir de les seues cendres, fanc i ossos humans i desija venjar-se i també a Kôga, un dimoni llop procedent d'una manada els camarades de la qual varen ser assessinats per Naraku, dispost a venjar-se i que es disputa en InuYasha l'amor per Kagome.
Finalment, despuix de moltes dificultats i la pèrdua i/o retirada d'alguns dels personages anteriors, Naraku conseguix recolectar tots els fragments de la perla de Shikon i conseguix contaminar-la per complet. No obstant, Kagome pot notar que Naraku té el temor de perdre la seua humanitat i açò fa que el Hanyō vacile en el seu desig. InuYasha i els seus companyers decidixen enfrontar-ho i a pesar de finalment derrotar-ho d'una volta per totes, Naraku conseguix conseguir el seu objectiu: fer que la lluita per la perla de Shikon es perpetue tancant a Kagome dins de la perla, forçant-la a demanar un desig en el qual la seua ànima quedarà atrapada dins de la perla junt en la de Naraku. D'esta manera, abdós lluitaran per l'eternitat de la mateixa manera que ocorreguera en la Sacerdot Midoriko i els dimonis que pugnaven per conseguir l'Esfera.
InuYasha perseguix a Kagome dins de la dimensió de la perla i despuix de retrobar-se en ella, la jove sacerdot del futur demana un desig a la perla: que esta desaparega per a sempre terminant en Naraku d'una volta per totes i acabant finalment en este conflicte. No obstant, InuYasha i Kagome terminen separant-se, i el pou que permet a abdós poder viajar en el temps queda sagellat. Passen tres anys en el periodo Sengoku, i les coses han canviat per al grup de InuYasha: Miroku i Sango s'han casat i tenen tres fills; Shippo ara viaja a sovint fòra del llogaret de Kaede per a convertir-se en un dimoni-rabosot més fort; Kohaku ha decidit continuar el seu viage per a convertir-se en un exterminador de dimoni, també Rin s'ha quedat un temps en humans com a consell de la vella Kaede i finalment Koga contrau matrimoni en Ayame (dòna-llop membre de la mateixa tribu de llops de Kôga, personage únicament vist en l'anime).
De regrés al futur, Kagome ya s'ha graduat de la preparatòria i ara té 19 anys. Despuix d'açò, el seu desig per tornar a vore a InuYasha i estar en l'época feudal conseguix que el pou torne a funcionar per a que Kagome puga tornar a viajar en el temps una última volta. En el respal de la seua mare i la seua família, Kagome retorna al periodo Sengoku a on ella finalment es retroba en InuYasha i finalment es queda en el Japó feudal junt als seus amics i en Inuyasha, en el que es casa.
Producció
[editar | editar còdic]Despuix de haver conclós Ranma ½, Rumiko Takahashi va començar a treballar en un mànega que tinguera un enfocament més sério i menys còmic que els seus treballs anteriors donant orige a InuYasha. Per a justificar el contingut violent de l'obra, Takahashi va considerar que l'era Sengoku era l'época més apropiada per a mostrar l'enfocament violent de l'obra. Takahashi no va fer un treball d'investigació previ al desenroll dels llocs a on es desenvuelve l'obra ya que ella va considerar que eren de coneiximent general. Per al més de juny de l'any 2001, InuYasha no tenia un final definit ya que encara no havia resolt res sobre la relació entre InuYasha i Kagome. Més encara, Takahashi no havia establit un desenllaç per a la seua mànega com li havia passat en anteriors treballs, havent imaginat com acabaria l'obra a mida que la seua serializaació anava progressant.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Takahashi, Rumiko (1997). «Capítul 1», InuYasha, volum 1, Shogakukan. ISBN 4-09-125201-X.
- ↑ «Inuyasha (mànega)» (en anglés). Anime News Network. Consultat el 5 de febrer de 2009.
- ↑ «Llistat de volums» (en japonés). Consultat el 5 de febrer de 2009.
- ↑ Yomiuri Telecasting Corporation.
- 1-2.Consultat el 26 de juliol de 2022.
- ↑ «小学館漫画賞:歴代受賞者» (en japonés). Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2009. Consultat el 5 de febrer de 2009.
- ↑ «Llista de guanyadors del Shogakukan Mànega Award» (en anglés). Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2008. Consultat el 5 de febrer de 2009.
- ↑ «L'anime favorit de Japó» (en anglés). Consultat el 5 de febrer de 2009.
- ↑ Yoshhida, Toshifumi; Nakatani, AndyAnimerica.Viz Mija.(8)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «InuYasha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.