Nekomata

Nekomata

Representació de Nekomata.

Kunisada-Nekomata-1847-

El Nekomata (猫又, lit. gat bifurcado^?) és una varietat de iōkai pertanyent al folclore japonés. Es tracta d'un gat en habilitats sobrenaturals, una variació del bakeneko (化け猫) que sorgix quan a un gat domèstic se li comença a bifurcar la coa. A diferència del bakeneko, el nekomata imita les accions dels humans, parant-se en dos pates i caminant empinat gràcies al respal de la seua coa bifurcada. Causen un sò molt semblat al llenguage humà en miular, no obstant, no poden transformar-se en humà. El nekomata és un gat canviant viu mentres que el bakeneko és un espectre. Per a que un nekomata alcanç a ser un bakeneko deu passar certa cantitat d'anys. Encara que alguns japonesos asseguren que tenint en conte que el gat normal viu fins a trenta anys si li'l cuida en òptimes condicions, si passa els trentacinc anys ya pot transformar-se en un bakeneko a voluntat.

Història

El nekomata sorgix com una llegenda urbana quan Japó sofria una crisis en el XVII. La població de rates va aumentar en l'any de 1602, causant estralls en la producció del arròs i la seda. En eixe temps es decreta que ningú podia posseir, vendre ni comprar gats, tots devien ser posats en llibertat. La raça més comuna era el bobtail japonés, l'icònic gat galliponter que no té coa i que ronda pels carrers de Japó. Degut a que esta raça no té coa, varen començar a sorgir llegendes que parlaven de la raó per la qual el bobtail japonés no tenia coa. Estes llegendes contaven que als gats que se'ls deixava créixer la coa es convertirien en un nekomata.

Segons el folklore, un gat domèstic pot convertir-se en un bakeneko quan ha vixcut certa cantitat d'anys, quan ha alcançat un kan (3.75kg) de pes o si se li permet tindre coa llarga; en l'últim cas, la seua coa es bifurcará (es dividirà) i es dirà nekomata.

Folclore

El nekomata és una criatura mitològica japonesa que es creu evoluciona dels gats domèstics. Es creïa que quan un gat aplegava a una certa cantitat d'anys de vida, la seua coa escomençaria a dividir-se llentament en dos, al mateix temps que desenrollaria poders màgics, principalment aquells relacionats en la nigromancia i chamanisme. Gesticulando en les seues coes o en les seues pates davanteres (ya que caminaria empinat), els nekomata animarien i controlarien als morts. Els nekomatas, en entorns salvages, s'alimentarien de carronya provinent de cossos morts. Tenen una afició especial pel cuixot.

No tots els gats es convertixen en nekomatas, sino que deuen produir-se certes situacions, generalment relacionades en l'alimentació del gat, com beure sanc humana, alimentar-se d'un cadàver humà o d'una serp, etc.

Encara que el comportament dels nekomatas se sol comparar al dels gats comuns, solien tindre contínues trifulques, especialment els gats vells i maltractats que eren normalment més poderosos que el nekomata mig. Per a venjar-se, eixos nekomatas controlaven als familiars morts dels maltratador, perseguint-los fins que foren compensats en menjar, disculpes i atenció.

Per últim, algunes històries del folclore japonés afirmaven que el nekomata podia alternar entre la seua forma original i l'imitació de l'apariència humana. Aixina i tot, al contrari que la més comuna nekomusume (dòna-gata), els nekomata femella aparentaven ser més velles, mostrar mals hàbits en públic i tindre sempre un halo de terror al voltant d'elles, que si estava en contacte en la gent durant un llarc periodo podria causar malaltia i pesta.

Les primeres referències a la figura dels nekomata es remonten al periodo Kamakura (1192-1333) a on en eixe nom es denominava a un gat demoníac que devorava als humans i adoptava la seua fisonomia. Els tres contes d'este tipo de gat per excelència són el gat de Okazaki, el gat de Arima i el gat de Nabeshima.

No tots els nekomata són malvats; en algunes històries són lleals i amables en els seus propietaris. Una d'elles és el història de Tama, un nekomata el propietari del qual era un sacerdot molt pobre que vivia en un ruïnós temple en Setagaya, a l'oest de Tòquio. El sacerdot li va dir a Tama: T'he cuidat a pesar de la meua pobrea, ¿no podries fer alguna cosa per este temple?. Un dia Naotaka, el senyor del districte de Hikone, es va posar baix d'un arbre baix del temple per a evitar mullar-se en la pluja. Naotaka es va donar conte de que hi havia un gat que miulava davant de la porta del temple, cridant-li. Mentres es dirigia cap a ell, un raig va caure sobre l'arbre. Despuix de l'incident, Naotaka es va fer amic del sacerdot del temple, ho va convertir en el temple de la seua família i donó grans cantitats de diners per a reparar-ho. Quan el gat Tama va morir, el sacerdot li va construir una tomba, i finalment es va construir un santuari sobre ella.

Vore també

• Bakeneko
• Gotokoneko
• Nekomusume

Referències

• Addis, Stephen, ed. Japanese Ghosts and Demons: Art of the Supernatural. George Braziller, 2001.
• Kiej'i, Nikolas. Japanese Grotesqueries. C. E. Tuttle Co., 1973.
• Kaii-Iōkai Denshō Database (KYDD). Online bibliographical database of supernatural folklore published by the International Research Center for Japanese Studies.
• Casal, U. A. (1959). "The Goblin Fox and Badger and Other Witch Animals of Japan". Folklore Studies 18: pp. 1–93. Asian Folklore Studies, Nanzan University. doi:10.2307/1177429.
• Morgan S.H. (2000). “Bake-neko”