Anar al contingut

Invasió turca de Chipre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Invasió turca de Chipre

La invasió de Chipre,[1] denominat pel governe de Turquia com a operació Atila va ser una intervenció militar de les Forces Armades de Turquia en el nort de la República de Chipre, iniciada el 20 de juliol de 1974 i realisada en dos etapes, les quals varen conduir a l'ocupació militar del 38 % del territori de l'illa de Chipre, seguida per la creació de la República Turca del Nort de Chipre (també denominada Chipre del Nort), no reconeguda internacionalment. Tal acció va ser en contradicció en els térmens dels Acorts de Londres i Zuric de 1959 (Zuric, 11 de febrer;[2] Lancaster House, Londres, 19 de febrer[3]) i els tractats d'Aliança[4] i de Garantia,[5] despuix dels quals el Regne Unit va formalisar i va reconéixer l'independència de Chipre, firmats en Nicòsia el 16 d'agost de 1960.[6]

La llínea d'alto el fuego d'agost de 1974 es va convertir en la zona de seguritat de les Nacions Unides en Chipre, coneguda com la "Llínea Verda".

Situació inicial

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Qüestió de Chipre.

Despuix dels conflictes intercomunals que havien tingut la seua màxima tensió en els anys de 1964 i 1967, Chipre es trobava majorment dominada per la comunitat grecochipriota. La comunitat turcochipriota ocupava una série d'enclavaments; els més importants eren els de Lefka, Limnitis i el nort de Nicòsia. Els mateixos contaven en formacions militars d'autoprotecció.

En 1966 va eixir a la llum l'existència del denominat Pla d'Akritas, el qual haguera implicat l'edició de la Constitució de Chipre per a debilitar la presència dels chiprans turcs en el govern de Chipre, i reprimir-els brutalment si s'oponien.

El detonant de la situació va ser el Colp d'Estat contra el govern de Makarios, pel qual Turquia va vore perillar la situació de la comunitat turcochipriota de la mateixa manera que l'independència de l'illa.

Ambient geogràfic

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Avingudes d'aproximació i terrenys clau en l'operació.

Els llocs d'ingrés operacional a l'illa són les numeroses plages escampades per gran part del seu contorn, ademés del que es puga fer des de l'aire.

Els principals terrenys clau de l'illa són, conseqüentment, els ports, per la necessitat per a l'invasió, i l'aeroport de Nicòsia, per ser l'únic en característiques per a avions de gran tamany. Atres aeròdroms són els de Lakatamia, Tymbou i Agirda, els dos últims inoperables al moment de les operacions.[7]

Decidit el desembarc a través de la costa nort, els terrenys clau varen passar a ser el port de Kyrenia i els passos de Kyrenia (o Boğaz), el situat al nort de Myrthou i el situat al nort de Kythrea, puix eren els millors llocs en els que els grecs podrien montar una defensa organisada. Aixina, l'àrea a on es varen desenrollar les principals operacions estaven al nort de la capital. Immediatament al nort de Nicòsia existix una planicie rocosa (Mesaoria), transitable a peu i en vegetació herbácea. Al nort d'esta planicie es troben els monts Pentadáctylos, que corren en sentit I-O. Més al nort, està la costa en poques plages aptes per a desembarcs massius.[7]

Erro al crear miniatura:
Enclavament Nicòsia - Kyrenia

Les operacions es varen iniciar en el més de juliol. L'illa es trobava en ple estiu, en temperatures màximes que promediaban entre 35 i 38 °C. Les pastures estaven seques, per lo que molts es varen incendiar.

El clima descrit fa que siga un lloc apetecible de vacacions. En l'illa hi havia gran cantitat de turistes europeus que, imprevistamente, es varen vore rodejats d'un conflicte bèlic.

És d'importància conéixer la presència de distints enclavaments turcochipriotas, constituïts a partir de les lluites succeïdes a finals de 1963 i inicis de 1964. El principal era en comprés entre Nicòsia i el pas de Kyrenia. Est era el que major preparació militar tenia i major protagonisme va tindre a partir del 20 de juliol.[8]

Erro al crear miniatura:
Vista cap a l'Est des de ruta immediatament al sur de la baïa del desembarc.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Artuç, İbrahim; Kibris´ta Savaş veu Bariş, Kastas Yayinlari, İstambul 1989.
  • Autor desconegut. 1974 Turkish intervention. Nicòsia.
  • Autor desconegut. Diary of Events 15 July – 16 August 1974. Nicòsia.
  • Autor desconegut. The Kyrenia Evacuation.
  • Birand, MA. 30 Hot Days. Ed K. Rustem. London - Nicòsia - Istambul. 1985.
  • Buenos Aires Herald. Buenos Aires. Edicions vàries Jul i Ago 1974.
  • Christodoulidou, Lella. The Diary of the Matron of Kyrenia Hospital. Nicòsia. 1974.
  • Dionysios Pilarinos. Cyprus: Invasion Timeline. Greece. 2000.
  • Henn, Francis. The Nicòsia Airport Incident of 1974. Ed International Peace Keeping. London. Spring 1994.
  • Henn, Francis. A Business of Some Heat. Pen & Sword Military. Uk 2004
  • Hunter – Colonel UK. Defence Adviser Diary. Nicòsia.
  • International Institute for Strategic Studies. London. 1974.
  • La Nació. Buenos Aires. Edicions vàries Jul i Ago 1974.
  • La Prensa. Buenos Aires. Edicions vàries Jul i Ago 1974.
  • La Raó. Buenos Aires. Edicions vàries Jul i Ago 1974.
  • Oberling, Pierre. The Road to Belapais. Ed Atlantic Studies. USA. 1982.
  • Republic of Cyprus. UN Overview. Nicòsia. 1998.
  • UNFICYP. Brief for Secretary General. Nicòsia. 1974.
  • Coup D'état: July 1974. The Heart Grown Bitter. Cambridge University Press, 1981.
  • History of Hellenic Navy. https://web.archive.org/web/20070822184913/http://www.hellenicnavy.gr/history_en.asp. 2004
  • Tom Cooper & Nicholas Tselepidis. http://www.acig.org/artman/publish/article_298.shtml. Cyprus, 1974.
  • Mihail Solanakis. Operation "NIKI" – 1974. A Suïcide Mission to Cyprus. https://web.archive.org/web/20060414162434/http://koti.welho.com/msolanak/kyprosengl.html