Investigació

Erro al crear miniatura:

Investigació

Erro al crear miniatura:

Materials utilisats en un procés d'investigació.

La investigació és el treball creatiu i sistemàtic realisat per a aumentar el coneiximent. Implica la recopilació, organisació i anàlisis d'informació per a aumentar la comprensió d'un tema o problema. Un proyecte d'investigació pot ser una expansió del treball anterior en el camp. Per a provar la validea d'instruments, procediments o experiments, l'investigació pot reproduir elements de proyectes anteriors o del proyecte en el seu conjunt. La investigació científica és el nom general que obté el complex procés, en el qual els alvanços científics són el resultat de l'aplicació del método científic per a resoldre problemes o tractar d'explicar determinades observacions. Igualment, la investigació tecnològica ampra el coneiximent científic per al desenroll de tecnologies blanes o dures, aixina com la investigació cultural, l'objecte de la qual d'estudi és la cultura. Ademés, existix a la seua volta la investigació tècnic-policial i la investigació detectivesca i policial i investigació educativa.

Definicions

L'investigació s'ha definit de vàries maneres diferents i, si be existixen similituts, no sembla haver una definició única que comprenga tot i que siga adoptada per tots els que participen en ella. L'investigació en térmens més simples és buscar coneiximent i buscar la veritat. En un sentit formal, és un estudi sistemàtic d'un problema atacat per una estratègia elegida deliberadament que comença en l'elecció d'un enfocament per a preparar un anteproyecte (disseny) i actuar sobre ell en térmens de dissenyar hipòtesis d'investigació, elegir métodos i tècniques, seleccionar o desenrollar ferramentes de recopilació de senyes, processament de senyes, interpretació i finalisa en la presentació de solució/és del problema.

John W. Creswell dona una atra definició d'investigació, qui afirma que "l'investigació és un procés de passos utilisats per a recopilar i analisar informació per a aumentar la nostra comprensió d'un tema o problema". Consta de tres passos: plantejar una pregunta, recopilar senyes per a respondre la pregunta i presentar una resposta a la pregunta.

El Merriam-Webster Online Dictionary definix l'investigació en més detall com "indagació o examen meticuloso; especialment: investigació o experimentació dirigida al descobriment i interpretació de fets, revisió de teories o lleis acceptades a la llum de nous fets, o aplicació pràctica de dites teories o lleis noves o revisades".

Tipos d'investigació

Erro al crear miniatura:

Alegoria de la investigació, bronze d'Olin Levi Warner, 1896, en el Thomas Jefferson Building, Biblioteca del Congrés, Estats Units.

Investigació original

La investigació original , també cridada investigació primària, és aquella que no es basa exclusivament en un resum, revisió o síntesis de publicacions anteriors sobre el tema d'investigació. El propòsit de l'investigació original és produir nous coneiximents, en lloc de presentar els coneiximents existents en una nova forma (per eixemple, resumits o classificats) i este material és de caràcter de font primària.

L'investigació original pot adoptar vàries formes, segons la disciplina a la que pertanyga. En el treball experimental, per lo general implica l'observació directa o indirecta dels subjectes investigats, per eixemple, en el laboratori o en el camp, documenta la metodologia, resultats i conclusions d'un experiment o conjunt d'experiments, o oferix una interpretació nova de resultats anteriors. En el treball analític, generalment es produïxen alguns resultats matemàtics nous (per eixemple), o una nova forma d'abordar un problema existent. En alguns temes que no solen portar a terme experimentació o anàlisis d'este tipo, l'originalitat està en la forma particular en que es canvia o reinterpreta la comprensió existent en funció del resultat del treball d'el investigador.

Varis artículs recents, publicats en revistes revisades per parells, brinden valioses recomanacions per a l'escritura, presentació i eixecució de proyectes d'investigació.

Segons l'objecte d'estudi

Segons l'objecte d'estudi, es distinguixen els següents tipos d'investigació:

• Investigació bàsica: També és l'anomenada investigació fonamental o investigació pura. Busca acréixer els coneiximents teòrics, sense interessar-se directament en les seues possibles aplicacions o conseqüències pràctiques; és més formal i perseguix les generalisacions en vistes al desenroll de teories basades en principis i lleis.
• Investigació aplicada: És l'utilisació dels coneiximents en la pràctica, en la finalitat d'aplicar-els, en la majoria dels casos, en profit de la societat .
• investigació clínica.
• Investigació analítica: És un procediment més complex que l'investigació descriptiva, i consistix fonamentalment en establir la comparació de variables entre grups d'estudi i de control. Ademés, es referix a la proposició d'hipòtesis que l'investigador tracta de provar o invalidar.
• Investigació de camp: És una investigació aplicada per a comprendre i resoldre alguna situació, necessitat o problema en un context determinat. L'investigador treballa en l'ambient natural en que conviuen les persones i es recolza en la recolecció de senyes i les fonts consultades, de les que obtindran les senyes i representacions de les organisacions científiques no experimentals dirigides a descobrir relacions i interaccions entre variables sociològiques, sicològiques i educatives en estructures socials reals i quotidianes.

Segons l'extensió de l'estudi

• Investigació censal: És aquella que té com a objecte d'estudi a un grup numerós d'individus.
• Investigació de cas: En este tipo d'investigació l'investigador s'enfoca exclusivament a un cas en particular a on podrà dispondre de variables diverses per a poder reafirmar o rebujar les seues teories.

Segons les variables

• Investigació experimental: Es presenta per mig de la manipulació d'una variable experimental no comprovada, en condicions rigorosament controlades, en la finalitat de descriure de quin modo o per qué causa es produïx una situació o acontenyiment particular.
• Investigació cuasi-experimental: És un tipo d'investigació que no assigna els subjectes a l'encert,sino que treballa en grups intactes, es basa en els principis trobats en el método científic.
• Investigació simple i complexa.

Segons el nivell de medició i anàlisis de l'informació

• Investigació quantitativa: reflectix la necessitat de medir i estimar magnituts. ¿Cada quànt ocorren o en quina freqüència ocorren els fenomens? ¿En quina magnitut? són algunes de les preguntes que l'investigador intenta respondre. La recolecció de les senyes per això s'enfoca en la medició i deuen poder representar-se per mig de números.
• Investigació qualitativa: en la majoria dels estudis qualitatius no es proven hipòtesis, sino que es generen durant el procés de l'investigació. Es fonamenta en entendre el significat de les accions dels sers vius o fenomens.
• Investigació cuasi-quantitativa: est és un tipo d'investigació mixta que utilisa les fortalea d'un i un atre enfocament, els combina i tracta de minimisar les seues potencials debilitats. La decisió d'utilisar un método mixt és apropiada quan s'agrega valor a l'estudi en comparació a utilisar un método sol.
• Investigació descriptiva: es descriuen i es busca especificar les propietats de l'objecte o fenomen estudiat.
• Investigació explicativa: l'investigació explicativa busca el perqué dels fets per mig de la relació causa efecte.
• Investigació exploratòria: L'investigació exploratòria té com a objectiu captar una perspectiva general del problema, per a aixina trobar subproblemas més precisos i clars, ajudant aixina a desenrollar una hipòtesis.
• Investigació inferencial.
• Investigació predictiva.
• Investigació tecnològica.
• Investigació sistémica.

Segons les tècniques d'obtenció de senyes

• Investigació participativa: L'observador interactua de manera dinàmica. L'observador recolecta senyes sense oferir un juí de valor que puga comprometre l'investigació.
• Investigació d'alta interferència: L'observador deu estar present en el camp d'investigació corroborant personalment les senyes a obtindre.
• Investigació de baixa interferència: Són observadors que analisen i recolecten les senyes ya obtingudes en la finalitat de presentar una idea clara a la problemàtica.

Segons la seua ubicació temporal

• Investigació històrica: Tracta de l'experiència passada; es relaciona no solament en l'història, sino també en les ciències de la naturalea, en el dret, la medicina o qualsevol atra disciplina científica. L'investigador conta en fonts primàries i secundàries. De les fonts primàries, l'investigador obté les millors proves disponibles: testimonis de testics oculars dels fets passats i objectes reals que es varen usar en el passat i que es poden examinar ara. Les fonts secundàries tenen que vore en l'informació que proporcionen les persones que no varen participar directament en ella.
• Investigació llongitudinal: L'investigació llongitudinal és aquella que es realisa del present al passat, en ella es realisen vàries medicions en relació en el temps, en clínica es coneix com a casos i controls, també se li coneix com a retrospectiva. També és Investigació llongitudinala que es realisa del present al futur, en ella també es realisen vàries medicions en relació en el temps, en clínica es coneix com cohortes, també se li coneix com prospectiva. L'investigació travessera es realisa en el present, en ella es realisa una sola medició en relació en el temps, es compara, en clíniques es coneixen com a travessera.
• Investigació dinàmica o estàtica: Este procediment es referix a la forma de controlar la investigació; en el modo estàtic no s'admet cap variació, mentres que en el dinàmic es permet fer variacions baix condicions controlades.

Segons les fonts d'informació

• Investigació documental: Consistix en la selecció i recopilació d'informació per mig de la llectura i crítica de documents i materials bibliogràfics, de biblioteques, hemeroteques, centres de documentació i informació.
• Investigació de camp: És el procés que, utilisant el método científic, permet obtindre nous coneiximents en el camp de la realitat social. O be, estudiar una situació per a diagnosticar necessitats i problemes a efectes d'aplicar els coneiximents en fins pràctics.

Investigació entre disciplines

S'han descrit diferents tipos d'investigació entre disciplines, aixina com una terminologia específica. Les definicions més comunament acceptades són les usades per a referir-se a l'increment en el nivell d'interacció entre les disciplines:

• Multidisciplinariedad: en este nivell d'investigació l'aproximació al objeto d'estudi es realisa des de diferents ànguls, usant diferents perspectives disciplinàries, sense aplegar a l'integració.
• Interdisciplinariedad: este nivell d'investigació es referix a la creació d'una identitat metodològica, teòrica i conceptual, de forma tal que els resultats siguen més coherents i integrats.
• Transdisciplinariedad: va més allà que les anteriors, i es referix al procés en el qual ocorre la convergència entre disciplines, acompanyat per una integració mútua de les epistemologias disciplinares (grup de treball). Per un atre costat, les investigacions històriques són les que es realisen per mig d'una perspectiva comparativa en el temps, recorrent a fonts primàries i secundàries. Este tipo d'investigació pot contribuir a la creació inicial d'hipòtesis o a la d'hipòtesis de treball.

Publicació

Erro al crear miniatura:

Portada del primer número de Nature, 4 de novembre de 1869

La publicació acadèmica és un sistema necessari per a que els acadèmics revisen per parells el treball i ho posen a disposició d'un públic més ampli. El sistema varia àmpliament segons el camp i també sempre està canviant, encara que a sovint llentament. La major part del treball acadèmic es publica en forma d'artícul de revista o llibre. També hi ha un gran cos d'investigació que existix en forma de tesis o dissertació. Estes formes d'investigació es poden trobar en bases de senyes explícitament per a tesis i dissertació. En publicacions, la publicació STM és una abreviatura de publicacions acadèmiques en ciència, tecnologia i medicina. La majoria de camps acadèmics establits tenen les seues pròpies revistes científiques i atres punts de venda per a la publicació, encara que moltes revistes acadèmiques són alguna cosa interdisciplinàries i publiquen treballs de varis camps o subcampos distints. Els tipos de publicacions que s'accepten com a contribucions de coneiximent o investigació varien molt entre camps, des del format imprés fins a l'electrònic. Un estudi sugerix que els investigadors no deurien prestar molta atenció a les troballes que no es repetixen en freqüència. També s'ha sugerit que tots els estudis publicats deurien estar subjectes a alguna mida per a evaluar la validea o confiabilidad dels seus procediments per a evitar la publicació de troballes no comprovades. Els models comercials són diferents en l'entorn electrònic. Des de principis de la década de 1990, la concessió de llicències de recursos electrònics, en particular revistes, ha segut molt comuna. En l'actualitat, una tendència important, particularment sobre les revistes acadèmiques, és el accés obert. Hi ha dos formes principals d'accés obert: publicació d'accés obert, en la que els artículs o la revista completa estan disponibles gratuïtament des del moment de la publicació, i autoarchivo, a on l'autor fa una còpia del seu propi trebaliurement disponible en la web.

Bibliografia

• Marque Bersanelli; Mario Gargantini (2006). Només la sorpresa coneix. L'aventura de l'investigació científica, Edicions Trobe. ISBN 978-84-7490-810-7.
• Zorrilla Arena, Santiago (2007). Introducció a la metodologia de l'investigació, Mèxic Oceà: Aguilar, León i Calç1988 [reimpressió 2007]. ISBN 968-493-040-2.

Enllaços externs

• elsevier. com/connect/gender-report Analisant el gènero en el món de l'investigació
• Erro al crear miniatura: Investigació en el Viccionari.
• Erro al crear miniatura: Investigació en Viquidites.