Ionograma

Archiu:HAARP ionogram.png

Este ionograma mostra una capa F ben formada en un pico de ionisació a uns 220 km. També hi ha una capa I menys evident a una altitut d'uns 110 km. El ionograma mostra clarament cóm la senyal transmesa pel radar digisonda es dividix en ones reflectides ordinàries i extraordinàries. El gràfic del ionograma i el paràmetro FoF2 en la llista de l'esquerra del gràfic indiquen que la freqüència més alta que es reflectirà des de l'ionosfera per a incidència vertical (és dir, per a una ona de ràdio que viaja directament des del sol) és de 4,8 MHz.

Un ionograma és una representació gràfica de la cantitat d'ionés i electrons lliures en un determinat cos. En general els ionogramas són generats per mig d'una ionosonda.^{cita requerida}

Una de les seues aplicacions més freqüents és medir les característiques de l'ionosfera en un determinat moment tenint valor com a ferramenta per a predir estadísticament les propietats ionosféricas en instants futurs.^{cita requerida}

Els ionogramas solen contindre una representació doble; en primer lloc una série de llínees més o menys horisontals que representen l'altura virtual en la que es produiria la reflexió en funció de la freqüència de treball i en segon lloc una curva orientada verticalment que representa la concentració d'electrons (N) per centímetro cúbic en funció de l'altura N(h).^{cita requerida}

En el cas de la Terra, les característiques ionosféricas varien segons la latitut i llongitut, per cada estació de l'any o inclús més, per cada hora del dia i pel número de taques solars, que és aproximadament cíclico cada dèu anys. Per açò, cada ionograma només és vàlit per a un entorn específic.^{cita requerida}