Anar al contingut

Iris cristata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Iris cristata by Todd Crabtree (8497631633).jpg
Iris cristata (Iris cristata)

Iris cristata és una espècie de planta en el gènero Iris. És una planta perenne rizomatoser, endèmica de l'est d'Estats Units.[1] Les seues flors són de color violeta clar en una taca blanca i una cresta taronja o groga. És parent de Iris lacustris, l'únic un atre iris natiu d'Amèrica del Nort. Se li cultiva com a planta ornamental en regions de clima templat.

Descripció

[editar | editar còdic]

Té rizomes prims, verdosos,[2][3][4] o groguencs blanquecinos. Tenen raïls superficials.[5][6][7] Es propaguen enviant estolones llarcs des de múltiples branques.[8][9][10] Poden tindre fins a 2–8 branques en forma de cordonera. Les branques medixen de 20 a 30 cm de llarc i 1-2 mm d'ample. Baix dels rizomes hi ha raïls carnosas. Les branques són marrons. El seu hàbit rastrero pot crear grans masses de plantes en el temps.[11][12][13]

Les seues flors fragants,[14] medixen de 3 a 5 cm de diàmetro, i són de tons de blau,[15] del to lavanda, al lila,[4][11] i blau clar.[6] Ocasionalment les hi ha blanques,[16][17] i molt rara volta rosades.[6]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una planta nativa de regions templades en Estats Units.[18] Se li troba en el noreste, centre-nort, surest d'Estats Units. Habita en les montanyes Ouachita, montanyes Allegheny, els Apalaches i les monts Ozark.


Creix en sols calcáreos, en boscs de roure, sobre ales montanyoses, en barrancs, en repisas montanyoses, i a la vora de rieres.

Toxicitat

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que atres irises, casi totes les parts de la planta són venenoses (rizoma i fulls), si li l'ingerix pot causar dolors d'estòmec i bossades. També la manipulació de la planta pot causar irritament de la pell o una reacció alèrgica.[14][17] Pot produir dermatitis.[14]

Li l'ha identificat com una planta en potencial medicinal.[19] Era utilisada pels indis cherokee d'Amèrica del Nort en medicines naturals.[14] Un preparat en raïl polvorisada com a ungüent per a úlceres.[20][21] Una infusió s'utilisava per a problemes hepàtics. Un atre preparat utilisant la raïl s'usava per a tractar la "orina groguenca."[20] La raïl també s'utilisava com a ingredient d'una crema que s'aplicava a les úlceres de la pell.[14] La raïl ha segut utilisada com espècia.[14]

En el XIX, els caçadors utilisaven la raïl, per a aplacar la set. Inicialment té un sabor dolç i després es torna picante i acre.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rickett. 1967. Wild flowers of the United States 2 (Plate 22)
  2. British Iris Society (1997) Plantilla:Google books
  3. «Chapter II iris clump and other (part3)». irisbotanique.over-blog.com. Consultat el 17 de març de 2015.
  4. 4,0 4,1 Dykes, William (2009). «Handbook of Garden Irises». beardlessiris.org (The Group for Beardless Irises). Consultat el 1 de novembre de 2014.
  5. Bush, Gene. «Iris cristata, a native plant, is a charmer in the shade garden». csmonitor.com. Consultat el 28 de març de 2015.
  6. 6,0 6,1 6,2 (1991) Perennials Vol. 1, Pa Books Ltd., p. 188. ISBN 9780330327749.
  7. «Dwarf Woodland Iris». fs.fed.us. Consultat el 28 de març de 2015.
  8. «Iris cristata». missouribotanicalgarden.org. Consultat el 28 de març de 2015.
  9. Phipps, Nikki. «Dwarf Crested Iris – How To Care For A Dwarf Iris Plant». gardeningknowhow.com. Consultat el 28 de març de 2015.
  10. Edwin B. Smith Plantilla:Google books
  11. 11,0 11,1 Richard Lynch Plantilla:Google books
  12. Nick Romanowski Plantilla:Google books
  13. Holly Kerr Forsyth (Editor) Plantilla:Google books
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Eland, Sue (2008). Iris cristata. plantlives.com
  15. Murrain, Jim (3 de novembre de 2014). «The Dwarf Crested Iris». theamericanirissociety.blogspot.co.uk. Consultat el 4 d'abril de 2015.
  16. «Iris summary». pacificbulbsociety.org. Consultat el 23 de novembre de 2014.
  17. 17,0 17,1 Iris cristata en Daves Garden.com
  18. PLANTS, taxon=Iris cristata
  19. Thomas McDowell and Nelson LewisPlantilla:Google books
  20. 20,0 20,1 Hamel, Paul B.; Chiltoskey, Mary O. (1975). Cherokee Plants and Their Uses – A 400 Year History. London: N.C. Herald Publishing Co. p. 41. ISBN 0903505193
  21. Umberto Quattrocchi Plantilla:Google books

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Aldén, B., S. Ryman & M. Hjertson. 2009. Våra kulturväxters namn – ursprung och användning. Formes, Stockholm (Handbook on Swedish cultivated and utility plants, their names and origin).
  • Browne, I. T. & R. Athey. 1992. Vascular plants of Kentucky: an annotated checklist.
  • Deam, C. C. 1940. Flora of Indiana.
  • Duncan, W. H. & J. T. Kartesz. 1981. Vascular flora of Geòrgia: an annotated checklist.
  • FNA Editorial Committee. 1993–. Flora of North America. [lists as I. cristata Sol. ex Aiton].
  • Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Manual of vascular plants of northeastern United States and adjacent Canada, ed. 2.

Jones, G. N. & G. D. Fuller. 1955. Vascular plants of Illinois.

  • Mathew, B. 1981. The Iris. 71.
  • Mohlenbrock, R. H. & D. M. Ladd. 1978. Distribution of Illinois vascular plants.

Ohio Flora Committee (I. L. Braun, T. S. Cooperrider, T. R. Fisher, J. J. Furlow). 1967–. The vascular flora of Ohio.

  • Radford, A. I. et al. 1964. Manual of the vascular flora of the Carolinas.
  • Rickett. 1967. Wild flowers of the United States 2 (Plate 22)
  • Rhoads, A. F. & T. A. Block. 2000. The plants of Pennsylvania. An illustrated manual.
  • Strausbaugh, T. D. & I. L. Core. 1978. Flora of West Virginia, ed. 2.
  • Wherry, I. T. et al. 1979. Atles of the flora of Pennsylvania.
  • Yatskievych, G. 1999–. Steyermark's Flora of Missouri, revised edition.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]