Irracionalitat racional

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar El concepte conegut com a irracionalitat racional va ser popularisat per l'economiste Bryan Caplan en 2001 per a conciliar l'estesa existència de comportament irracional (particularment en les esferes de la religió i la política) en el supòsit de racionalitat creat pels economistes ortodoxos i la teoria de jocs. La teoria, junt en les seues implicacions per a la democràcia, va ser expandida en el llibre de Caplan El Mit del Votant Racional

El propòsit original del concepte era explicar cóm (intencionadament) es poden implantar polítiques perjudicials en una democràcia i, al contrari de lo que diu la teoria de l'elecció pública convencional, Caplan postula que les males polítiques poden ser elegides pels votants mateixos. La teoria ha segut adoptada també pel filòsof intuicionista ètic Michael Huemer com una explicació per a l'irracionalitat en la política. La teoria també ha segut aplicada per a explicar les creències religioses.

Teoria

Dos tipos de racionalitat, i preferències sobre creències

Caplan postula que hi ha dos tipos de racionalitat:

• Racionalitat epistémica, la qual consistix en formar creències d'una forma afí a la veritat, fent esforços raonables per a evitar raonaments falaces i mantenint una ment oberta a la nova evidència.
• Racionalitat instrumental, la qual implica triar la forma més efectiva per a conseguir els objectius propis, donades les creències.

L'irracionalitat racional descriu una situació a on és instrumentalmente racional ser epistemológicamente irracional.

Caplan argumenta que l'irracionalitat racional és més provable en situacions a on:

• Les persones tenen preferències sobre creències, per eixemple, algunes classes de creències són més atractives que unes atres.
• El cost marginal per a un individu de sostindre la creència errònea o irracional és baix.

En el marc d'economia neoclàssica, Caplan postula que hi ha una demanda per a l'irracionalitat. La curva de demanda d'una persona descriu la cantitat d'irracionalitat que la persona està disposta a tolerar en qualsevol cost donat d'irracionalitat. Per la llei de demanda, a més baix el cost d'irracionalitat, major la demanda per a ell. Quàn el cost de l'error és efectivament zero, la demanda d'una persona per a l'irracionalitat és alta.

Irracionalitat racional versus doblepensar

L'irracionalitat racional no és doblepensar -- no declara que l'individu deliberadament tria creure alguna cosa que ell o ella sap que és fals. Més be, la teoria és que, quàn els costs de tindre creències errònees són baixos, les persones relaixen els seus estàndarts intelectuals i són més fàcilment influïts per raonaments falaces, biaix cognitius, i apelacions emocionals. En atres paraules, les persones no busquen intencionalmente creure coses falses sino que paren l'esforç intelectual per a estar oberts a evidència que pot contradir les seues creències.

Fonts de preferències sobre creències

Per a que l'irracionalitat racional existixca, les persones tenen que tindre preferències sobre creències, és dir, certes creències tenen que ser més atractives a les persones per raons diferents a la seua valor de veres. En un ensaig sobre l'irracionalitat en política, Michael Huemer identifica algunes fonts possibles de preferències sobre creències:

• Biaix d'interés propi: la gent sol agarrar-se a creències que, si són generalment acceptades, els beneficiaria a ells mateixos o al grup que els identifica. El biaix d'interés propi es complica pel fet de que les persones poden identificar-se en grups als que no pertanyen, pero els fa sentir be assumir tal identitat.
• Creències com autoimagen: les persones preferixen mantindre creències que s'ajusten a l'image que tenen de sí mateixes que volen adoptar o proyectar.
• Creències com a ferramentes per a vincular-se socialment: les persones preferixen preservar les creències polítiques de les persones que els agraden o en les que volen associés.
• Biaix de coherència: les persones es biaixen cap a creències que encaixen be en o reforcen les seues creències existents, independentment del grau de coherència de tals creències en la realitat

Religió

Moltes de les afirmacions de les religions no són fàcilment verificables en el món del dia a dia. Hi ha moltes teories religioses competint sobre els orígens de vida, la reencarnació, i el paraís, pero estes creències equivocades rarament imponen costs reals als creents. Per lo tant, pot ser instrumentalmente racional de ser epistemológicamente irracional sobre estos assunts. En atres paraules, quàn es formen o s'actualisen les seues creències religioses, les persones poden tendir a relaixar els seus estàndarts intelectuals per a conseguir soport popular cap a les seues creències.