Irvingia gabonensis
El mànec africà (Irvingia gabonensis) és un arbre fanerógamo que creix en el Àfrica tropical. Encara que taxonómicamente no guarda relació en el mànec (Mangifera), és cridat aixina per produir uns fruts comestibles similars. També són apreciades a nivell culinari les seues llavors o anous, riques en greixos i proteïnes, que se separen de la polpa i s'usen com a condiment (a voltes mal cridat «chocolate»).
Terminologia
[editar | editar còdic]Els noms locals inclouen:
- Andok
- Dika, odika o modika, en les distintes llengües bantúes
- Òro en yoruba
- Obono en igbo
- Ogbono
En anglés és conegut com African mànec tree, bread tree, bush mànec, duiker nut, native mànec o wild mànec. En francés és conegut com a beco o manguier sauvage.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de full perenne que alcança els 25-40 m d'altura, en tronc recte de fins a més de 2 m de circumferència; contraforts a 3 m d'altura, les branques laterals són ascendents i fan la copa densa i esfèrica.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en llocs en pluja densa, en la terra seca; en boscs caducifolios mixts, en situacions més seques que Irvingia excelsa; a una altitut de 200-1000 metros. És cultivada en Costa d'Ivori, Ghana, Benín, Guinea Equatorial i les illes de Sant Vaig prendre i Príncip.
Usos
[editar | editar còdic]Us maderero
[editar | editar còdic]La fusta és suficientment dura per a usar-se en construccions pesades com cobertes de barcos o durmientes de ferrocarril.[1] Les branques mortes s'utilisen com llenya.[2]
Els arbres s'utilisen en sistemes agroforestales per a donar ombra a atres cultius, especialment cacao i café. També s'utilisen per a reduir la erosió del sol. En les ciutats, s'ha començat a plantar mànecs africans per a donar ombra, aixina com cinturons de protecció o per a embellir.
Use culinari
[editar | editar còdic]Distintes cultures africanes inclouen el mànec africà com a part de la seua dieta. Es pot menjar la fruta fresca o be processar-se per a fer gelatina, melada, suc i, a voltes, inclús va vindre.[1][3] La polpa també s'usa per a preparar tenyida negra per a la coloració de teles.
El clafoll de la llavor o anou deu trencar-se per a aplegar al endospermo. Estes anous es mengen crues o torrades, encara que lo més comuna és martafallar-les fins que queda un bloc dens com una pedra, el qual és visualment similar al chocolate, i de fet a voltes és cridat aixina.[2] Les llavors es poden prensar per a produir un oli (sòlit a temperatura ambiente) per a cuinar, o també per a fer sabons i cosmètics.[2] La coca prensada es pot utilisar com a aliment per al ganado o com agent espesante per a sopa.
Les anous es molen i s'utilisen com espesante i aromatizante en sopes i guisos. En la cuina ecuatoguineana és tradicional la salsa de modica, un guis de carn. En la cuina gabonesa, un plat equivalent és el poulet à l'odika. Les anous mòltes aporten un aroma fumat als menjars. Cada any es comercialisen mils de tonellades de llavors de dika, principalment en Àfrica.[4]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Mangifera gabonensis Aubry-LeComte ex O'Rorke (1857)
- Irvingia barteri Hook.f. (1860)
- Irvingia caerulea Tiegh. (1905)
- Irvingia duparquetii Tiegh. (1905)
- Irvingia erecta Tiegh. (1905)
- Irvingia griffonii Tiegh. (1905)
- Irvingia hookeriana Tiegh. (1905)
- Irvingia pauciflora Tiegh. (1905)
- Irvingia velutina Tiegh. (1905)
- Fegimanra africana (Oliv.) Pierre
- Mangifera africana Oliv. (1868)[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Irvingia gabonensis» (en en). AgroForestryTree Database. World Agroforestry Centre. Archivat des d'el original, el 2013-10-24. Consultat el 2021-02-27.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Van der Vossen HAM, Mkamilo GS (ed.): «Irvingia gabonensis (Aubry-Lecomte ex O'Rorke) Baill» (en en). Archivat des d'el original, el 2019-10-13. Consultat el 2021-02-27.
- ↑ «Irvingia gabonensis». Ecocrop. Food and Agriculture Organization. Archivat des d'el original, el 2019-10-13. Consultat el 2021-02-27.
- ↑ «Sketch of the forestry of West Africa with particular reference to its present principal commercial products.».Biodiversity Heritage Library.Londres:doi:10.5962/bhl.title.55733.Consultat el 2021-02-27.
- ↑ «Irvingia gabonensis». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 2 d'agost de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Irvingia gabonensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.