Coffea
Els cafetos (Coffea) són un gènero que conté entorn a cent tàxons específics i infraespecíficos acceptats,[1] dels casi 400 descrits de plantes de la família de les rubiáceas,[2] natives del sur d'Àsia i el Àfrica subtropical. Es cultiven extensament pels seus llavors que s'ampren, mòltes i torrades, per a l'elaboració del café, una beguda estimulant; la popularitat d'est fa que l'importància econòmica del cafeto siga extraordinària, sent un dels productes vegetals més importants del mercat global.[3] Un cafetal és un terreny en població de cafetos.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom vulgar de la planta: café, procedix de l'italià caffè i est de la regió central etíope cridada històricament Kaffa o Caffa a on es diu que els monges cristians coptos bevien l'infusió de les plantes de Coffea per a mantindre's desperts. Açò de cap modo contradiu a la versió donada pel DRAE segons la qual la paraula café derivaria de l'italiana caffe, i esta del turc otomà kahve, i esta de l'àrap clàssic qahwah ya que qahwah pot ser la denominació aràbiga de la regió històrica etíop de Kaffa o Caffa.
Descripció
[editar | editar còdic]El cafeto és un arbust o arbre menut, perennifolio, de fuste recte que pot alcançar els 10 metros en estat selvat; en els cultius li'ls manté normalment en tamany més reduït, al voltant de 3 metros. Els fulls són elíptics, obscures i coriáceas. Florece a partir del tercer o quart any de creiximent, produint #inflorescència axilars, fragants, de color blanc o rosáceo; algunes espècies, en especial Coffea arabica, són capaces de autofertilización, mentres que unes atres, com Coffea robusta, són polinizadas per insectes; i és resultat d'hibridació entre C. canephora i C. eugenioides.[4] El frut és una drupa,[5] que es desenrolla en unes 15 semanes a partir de la floració; el endospermo comença a desenrollar-se a partir de la duodècima semana, i acumularà matèria sòlida en el curs de varis mesos, atraent casi la totalitat de l'energia produïda per la fotosíntesis. El mesocarpi forma una polpa dolça i aromàtica, de color rojós, que madura en unes 35 semanes des de la floració.[6]
Cultiu
[editar | editar còdic]El cafeto requerix molta humitat per a donar frut; preferix els terrenys alts, i no és resistent a les gelades.[7] L'espècie C. arabica és la més exigent sobre condicions climàtiques i fertilitat del sol; encara que és la que produïx millor frut, li la reemplaça, habitualment per C. robusta, quan les condicions no són òptimes.[8] En una situació favorable, el cafeto produïx frut durant 50 o 60 anys, en un rendiment de 800 a 1400 kg per hectàrea. S'estima que la producció mundial prové d'uns 15 mil millons d'eixemplars, ocupant més de 100.000 km² de plantacions.[3]
Agrosistemas cafetaleros
[editar | editar còdic]Els cultius de café en ombra són ecosistemes complexos que requerixen una comprensió més profunda de la seua funció i servicis ambientals. Algunes d'estes funcions són similars a les dels ecosistemes forestals, i la biodiversitat que alberguen és de gran importància. En particular, els mamífers eixerciten un paper crucial en estos agroecosistemas en controlar l'abundància i composició de la vegetació, contribuir a la dispersió de llavors, reciclar nutrients i mantindre el sol per mig d'excavació i aireación.[9]
Una investigació publicada en la revista UNED Journal Research en 2024 va tindre com a objectiu identificar el paper dels mamífers selvats en la dispersió de llavors i en la cadena alimentària dins dels agroecosistemas cafetaleros de Costa Rica. Es varen identificar 19 espècies de mamífers. Es va observar que individus de l'espècie Heteromys salvini utilisen els fruts del café com a aliment. Ademés, es va registrar que Echinosciurus variegatoides, Didelphis marsupialis i Philander melanurus s'alimenten de la vegetació local. Dasyprocta punctata va mostrar la major cantitat de senyes sobre dieta. També es varen trobar restants d'un escarabat en les heces de Procyon lotor, i es va observar a un individu de Eira barbara perseguint a un individu de Dasyprocta punctata.[9]
Estos resultats conclouen que els agroecosistemas cafetaleros proporcionen aliment als mamífers selvats, i que estos mamífers contribuïxen a l'ecosistema cafetalero com dispersores de llavors i reguladors de població.
Procedència
[editar | editar còdic]El cafeto provablement s'haja originat en l'actual Etiopia, encara que atres estudis senyalen a Yemen.cita requerida El café es va fer popular al voltant de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
com a beguda estimulant, possiblement a raïl de la prohibició islàmica contra les begudes alcohòliques.cita requerida Durant varis sigles el seu cultiu va ser conservat en secret; la primera descripció del arbust data de 1583, per part del botànic alemà Leonhard Rauwolf. Poc despuix, en 1650, es va introduir el seu cultiu en la Índia a través d'un peregrí de regrés de La #Meca en un grapat de planterscita requerida.
Els #colon europeus varen difondre la planta en Amèrica per a proveir a la creixent demanda en Europa. Encara que es varen ensajar substituts, com la raïl de chicòria (Cichorium intybus) per a suplir en part la necessitat d'importació, la demanda no va deixar d'aumentar. Hui les fonts principals de producció són Colòmbia, Hondures, Nicaragua, El Salvador, Vietnam, Brasil, Guatemala, Índia, Indonèsia, Mèxic, Perú i Bolívia.
Tàxons acceptats
[editar | editar còdic]- vore: Anex:Espècies de Coffea i llista completa dels tàxons del gènero Coffea, en sinonimías, en [1].
Vore també
[editar | editar còdic]- Café
- Cafeïna
- Coffea arabica
- Gymnocladus dioicus (arbre cafetero de kentucky)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Coffea en The Plant List
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 «Coffee: World Markets and Trade». United States Department of Agriculture – Foreign Agricultural Service.
- ↑ “Molecular characterisation and origin of the Coffea arabica L. genome” . Molecular and General Genetics 261 (2): 259–266. doi:. PMID 10102360.
- ↑ «What is Coffee?».
- ↑ “An annotated taxonomic conspectus of the genus Coffea (Rubiaceae)” . Botanical Journal of the Linnean Society 152 (4): 465–512. doi:.
- ↑ “Genetic variability for frost resistance among Coffea accessions assessed in the field and in a cold chamber” . Brazilian Archives of Biology and Technology 48 (1): 15–21. doi:.
- ↑ «Coffee Plant: Arabica and Robusta». Coffee Research Institute.
- ↑ 9,0 9,1 «Paper dels mamífers selvats en la dispersió de llavors i en la cadena alimentària de agroecosistemas de café en Costa Rica».UNED Research Journal.16
- i5128–i5128.ISSN 1659-441X.doi:10.22458/urj.v16i1.5128.Consultat el 2024-07-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coffea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.